La rampa de peixos a l’assut de l’Ebre a l’altura de Xerta i Tivenys que ha de permetre que els peixos migradors remunten la presa per a reproduir-se i, per tant, possibilitar la reintroducció de l’esturió a l’Ebre i la recuperació de la població d’altres espècies com ara la saboga, l’anguila i la llamprea, està a punt de fer-se realitat, després de nou anys de tramitació i d’entrebancs.
Segons ha anunciat la nova directora de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE), organisme que gestiona el projecte Life Migratoebre, les obres ja s’han adjudicat i començaran en breu. Norma Pujol detalla que el cost ascendix finalment fins als 1.055.000 euros -va sortir a licitació per 1.088.000 euros- i que es preveuen tres mesos de treballs per a instal·lar la rampa. El projecte, tot i que ha estat modificat diversos cops per a ajustar-lo a les demandes i les reserves dels usuaris de l’assut -les dos comunitats de regants del Delta i la Hidroelèctrica de Xerta- preveia que la rampa tingués més de 200 metres de llarg i 10 d’ample des de l’àrea d’influència de les turbines de la central hidroelèctrica, que generen una remor que atrau els peixos, fins a l’escala de peixos en desús a la paret de l’assut. Abans de la cresta de la presa, segons els tècnics del projecte, cal concentrar un cabal que després es propulse riu amunt per la rampa per a facilitar que els peixos puguen superar este obstacle, construït al segle XV i considerat un punt d’inflexió en la davallada o desaparició de peixos migradors. En el cas de l’esturió, fa més de 50 anys que ha desaparegut del tram final de l’Ebre.
A més a més, també en els pròxims dies, probablement la setmana entrant, tècnics de l’IDECE i de l’IRTA viatjaran al centre francès de conservació de Saint-Seurin-sur-l’Isle, prop de Burdeus, per a portar 50 exemplars d’esturió d’un any i mig d’edat que s’amollaran al riu per fer-ne el seu seguiment. La directora de l’IDECE explica que primer es duran a les instal·lacions de l’IRTA a la Ràpita, on ja fa cinc anys que hi viuen esturions en captivitat per comprovar si s’adapten a les condicions de l’aigua de la mar de l’Ebre: els esturions viuen els primers anys al riu, però després surten a la mar i no tornen fins que tenen edat de reproduir-se. A la cinquantena de nouvinguts, que són fruit de la reproducció assistida que es practica a Saint-Seurin-sur-l’Isle i va resultar exitosa el 2022, se’ls posarà un xip i seran alliberats a l’Ebre, on hi haurà instal·lada una xarxa de receptors submarins per a estudiar com es mouen, quant triguen a sortir a la mar i en definitiva quin és el seu comportament durant els seus primers anys. S’amollaran fins i tot abans que estiga finalitzada la rampa de peixos.
Este serà, doncs, el primer gran pas tangible al riu, tot i que per a consolidar la reintroducció de l’espècie es necessiten més de 50 esturions i se n’aniran portant més. “Estem davant d’un gran esdeveniment ecològic i científic”, valora Pujol.
Estudis fets
Els deures previs també estan parcialment fets, ja que, per exemple, s’han completat estudis que han constatat que el riu és plenament apte perquè l’esturió es puga reproduir entre Flix i Xerta, on hi hauria zones suficients perquè els peixos -també la resta de migradors que es vol afavorir- hi puguen fresar (pondre-hi els ous). El tram entre Ascó i Móra, on el riu s’estretix, és més profund i s’escola entre parets més rocoses, seria el que inclou més racons aptes per a la reproducció de l’esturió, però igualment just a sota de l’assut de Xerta també hi hauria una zona apta.
L’IDECE assumirà la inversió que suposa la construcció de la rampa de peixos en dos exercicis pressupostaris i el finançament prové a parts iguals de fons europeus i de la Generalitat, a la qual està adscrita l’organisme.
