Des de Vilanova, la meva germana Maria Teresa m’informa de la mort, diumenge passat, als 84 anys, del monjo de Poblet, Fra Marc Vallès Rovira, que va atendre els últims dies, ara fa quaranta anys, de l’escriptor Josep Pla, tant al mateix monestir, com a la clínica de Figueres i al mas de Llofriu, prop de
Palafrugell.
Fra Marc -aquests últims anys amb la seva barba blanca patriarcal, bíblica i sempre apostòlica- era molt popular al monestir, on atenia els grups de visitants informant-los del que podríem anomenar els secrets de Poblet, que ell havia estudiat a fons i que havia anat descobrint, després de tota una vida tractant de veure què hi ha darrere les pedres, com van ser posades i quins símbols volien transmetre.
Era un guia complet, en aquest sentit, i per aguditzar l’enginy dels que l’escoltaven formulava unes preguntes que deixaven a tothom parat. Ho vaig comprovar en diverses ocasions quan també fa quaranta anys, el gener de 1981, vaig tancar-me uns dies dintre d’aquell recinte per absorbir la pau que s’hi respirava. I mirar d’escriure algun “paper”, que va resultar ser el meu llibre Supervivència 2000.
Marc Vallès m’explicava que procedia d’una família d’artistes, de Figueres, ja que els seus germans eren el pintor Evarist, que vaig conèixer, en Josep, crític d’art, que saludava a les galeries de Barcelona, i l’Isidre, professor de Belles Arts, amb qui també vaig relacionar-me.
Fra Marc era, si no vaig errat, com un secretari particular de l’abat d’aquell moment, Maür Esteva (que era del Berguedà, de Gironella), el qual, dos o tres anys abans, havia convidat Josep Pla a passar uns dies al monestir, amb la intenció final de fer-li escriure algun “paper”, que va ser el llibre Guia fonamentada i popular de Poblet, que va sortir publicat el 1980, un any abans de la mort de l’escriptor, el dia de Sant Jordi de 1981, també a 84 anys. Ja és coincidència.
El cas és que Fra Marc i Pla van congeniar. No té res d’estrany: tots dos eren de l’Empordà: el monjo, de Figueres (Alt Empordà) i el rodamón periodista, de Palafrugell (Baix Empordà). La història va ser molt bonica i l’ha recollida Josep Valls en el seu llibre Històries de Josep Pla (Editorial Gavarres, Cassà de la Selva, 2020), que és un memoràndum dels últims deu anys de la vida de l’escriptor, entre 1972-73 i 1981, a base de les transcripcions que, de memòria, va fer Josep Valls de les converses i situacions que va viure amb Pla, a qui va conèixer al Motel Empordà, de Figueres, on Valls treballava de gerent.
Allí s’expliquen les relacions que va mantenir Pla amb Fra Marc i l’abat de Poblet, els seus viatges al monestir i ja, al final, la foto de l’escriptor entrant a la Cínica Santa Creu, de Figueres, amb el monjo al seu costat i, al cap de pocs dies, el 23 d’abril de 1981 (ara farà quaranta anys), la seva mort al mas on havia viscut sempre i on va dir que volia anar a morir-hi. El monjo i l’abat van presidir el seu funeral a l’església de Palafrugell, i el segon va dictar una homília completa sobre la fe de l’escriptor, que havia dit, poques setmanes abans: “Aquell monjo de Poblet em va salvar la vida, ensenyant-me a respirar”.
