Molts pensaran que el tema del qual parlaré pot ser recurrent, fàcil i per seguir el corrent a temes que “estan de moda”. Però res més lluny de la realitat. És una reflexió que faig després d’anys treballant als mitjans de comunicació local. Des dels meus inicis com a periodista vaig tenir la sort de fer informació esportiva, el que sempre he volgut fer d’ençà que vaig escollir aquesta carrera universitària. Tot i que la informació local et permet abordar altres àmbits (i així ho faig), els esports sempre han estat presents. I aquí la reflexió. Val a dir que mai he tingut cap problema, ni experiència negativa, pel fet de ser dona periodista en un món que encara ara està masculinitzat. Podria dir que al contrari, tot han estat facilitats per part de companys des del primer moment i també per membres d’entitats i clubs esportius. La meua reflexió no va per aquest camí, sinó per un altre. En tots aquests anys he copsat que les entrevistes que he realitzat, les rodes de premsa a les quals he assistit, presentacions d’actes esportius qui està al capdavant de tots aquests són homes.
M’he fet un fart de presenciar i veure fotografies de presentacions d’esdeveniments esportius, en què no apareix ni una sola dona… Per què? Sobretot, em genera més neguit a les presentacions que són organitzades per estaments públics. Em sobta, m’emprenya i em genera una sensació de tristesa que continuï passant això en ple 2024.
Amb aquestes situacions es fa palès que encara tot i la feina que s’està duent a terme en els darrers anys queda molt a fer.
