Tenim a mans un llibre rellevant sobre la Ilercavònia, el Castellet de Banyoles de Tivissa i les repercussions que tingué al territori la guerra entre Roma i Cartago. Es tracta de l’obra Arquitectura i urbanisme al territori de la Ilercavònia septentrional (450-425 a 200 aC). La ciutat de Kum-Castellet de Banyoles (Tivissa. Ribera d’Ebre) de l’historiador fatarellenc Ramon Gironès Blanch que ha estat guardonat amb el XXI Premi d’Assaig Artur Bladé Desumvila. El llibre ja s’ha presentat a Tivissa, a Móra i a la Fatarella i seguirà a altres poblacions de les Terres de l’Ebre.
PREGUNTA: Quin territori constituïa la Ilercavònia?
RESPOSTA: Ocupava l’actual territori de les Terres de l’Ebre i per les fonts literàries grosso modo vindria determinat al nord, pel Coll de Balaguer, a l’oest pel curs baix del riu Matarranya, a l’est per la Mediterrània i al sud, fins a la frontera pel riu Millars, partint amb els edetans segons Plini el Vell.
P: Quina era l’organització política de la Ilercavònia?
R: Sembla que, almenys en el segle III aC, al territori de la Ilercavònia septentrional hi havia dos ciutats considerades de primer ordre. D’una banda, Hibera coneguda a partir de la numismàtica i les obres clàssiques. Titus Livi ens parla de la importància d’esta ciutat a través del setge de l’exèrcit romà dels generals Publi i Gneu Corneli Escipió de l’any 216 aC, en el context de la Segona Guerra Púnica, per tal de frenar a Asdrúbal Barca que intentava sortir d’Ibèria amb un segon exèrcit per ajudar el seu germà Anníbal a la península Itàlica.
P: Quina importància va tenir la ciutat de Kum-Castellet de Banyoles?
R: Estava situada sobre una terrassa fluvial al marge esquerre del riu Ebre dintre l’actual terme municipal de Tivissa i que comptava amb una superfície de 4,5 ha. Un nucli urbà situat en el límit fronterer establert en el riu Ebre pel tractat signat el 226 aC entre romans i cartaginesos pels quals uns i altres no el podien creuar amb finalitats bèl·liques i que coneixem gràcies a les obres d’autors com Polibi, Titus Livi i Apià. L’àrea d’influència dels romans se situava al nord de l’Ebre mentre que la dels cartaginesos al sud. Fa l’efecte que esta ciutat era geoestratègica per a la producció d’objectes de plom i plata per a les dues potències enfrontades, Roma contra Cartago, segons s’ha pogut constatar a partir de les excavacions arqueològiques del 1930 i continuades pel GRACPE de la Universitat de Barcelona els darrers 25 anys.
P: I socialment, en què es traduïa tot plegat?
R: Els historiadors Polibi i Titus Livi ens parlen de règuls ibèrics que lideraven els exèrcits indígenes durant la Segona Guerra Púnica i les posteriors revoltes indígenes que se succeïxen a partir del 206 aC i 205 aC. Les dos primeres van estar liderades pels cabdills ilergets Indíbil i Mandoni amb la finalitat d’expulsar els romans d’Ibèria i sembla que en moments de crisi, les ciutats comptaven amb assemblees de les persones més influents. Seguint a Arturo Ruiz Rodríguez a partir de la iconografia de la pàtera del carnisser del Tresor de Tivissa de 1928 es pot observar com s’esdevenia una relació de submissió entre les elits socials i les classes inferiors com pagesos, ramaders o artesans.
P: Quina era la relació existent entre la ciutat de Kum-Castellet de Banyoles i els altres assentaments del territori? Què se’n pot dir de les seues principals vies de comunicació?
R: Com hem dit es tractava d’una ciutat de primer ordre, situada en un indret estratègic d’on es controlava gairebé tot el territori de la foia de Móra i el riu l’Ebre per la seua navegació fins a Vareia (Logroño, La Rioja), per entrar a l’interior de la península, com ho explica Plini el Vell. I per via terrestre des del Baix Aragó, territori dels Ausetans de l’Ebre pel segle III aC, passant per l’assentament del Coll del Moro de Gandesa, anava a parar justament al gual natural del Mas del Molló, als peus de la ciutat de Kum-Castellet de Banyoles, per dirigir-se cap a la costa a partir de la bifurcació de vies, una travessant el coll de Fatxes i l’altra a través de les planes del Burgar, per trobar la principal via de comunicació terrestre, la via Heràclea, que transcorria a prop de la costa i anava des de la península Itàlica i fins a Cadis, com ho explica el professor Jaume Noguera. El geògraf grec Estrabó ens detalla l’itinerari per Ibèria. D’este nucli urbà en depenien altres assentaments menors situats en altura, punts de guaita i establiments rurals ubicats a la plana i dedicats a l’agricultura i la ramaderia. Quin era doncs el territori sota el seu control? Una resposta de difícil resolució, però controlava un extens territori.
P: Amb l’arribada dels cartaginesos i dels romans que va succeir amb esta civilització?
R: Els cartaginesos desembarcaren a Cadis el 237 aC amb l’objectiu d’ampliar la seua àrea d’influència més enllà del nord d’Àfrica i per recuperar-se de les fortes indemnitzacions econòmiques i pèrdues territorials, Sicília i Sardenya, ocupades pels romans durant la Primera Guerra Púnica, entre els anys 264 i 241 aC. Necessitaven desenvolupar la indústria minera a la península Ibèrica rica en plom, ferro, coure, plata i or, segons es desprèn a l’obra Història natural de Plini el Vell. Prompte controlaren el sud-est i llevant peninsular i establiren la seua metròpoli a Cartagena. Per un altre costat, el 218 aC arran de l’inici de la Segona Guerra Púnica, el general romà Gneu Corneli Escipió desembarca amb una flota d’unes 60 naus a Empúries. Este mateix any ja controlava un important territori del nord-est peninsular al nord del riu Ebre. Cartaginesos i romans disposaven de pobles ibèrics aliats i enemics.
P: Com es van anar imposant els romans?
R: El modus operandi dels cartaginesos a fi de mantenir la seua lleialtat era retenir en el seu poder els familiars més propers als règuls, ja fossen les esposes, els fills o les filles. Els cartaginesos abandonaren derrotats Ibèria el 206 aC. Per tant, finalitzava esta contesa bèl·lica i continuava la conquesta romana d’Hispània fins a les darreries del segle I aC. En un primer moment al segle II aC sembla que l’administració romana conservà les anteriors estructures econòmiques i socials autòctones. Mentre que al llarg del segle I aC, la República Romana importa el seu model econòmic, polític i social i dota d’un paper més rellevant a les ciutats, en el nostre cas, la ciutat de Dertosa, el qual també veurà a la segona meitat de la centúria l’aparició de les primeres vil·les romanes.
