Tortosa torna a bullir d’incertesa política, més enllà del triomf incontestable de Junts per Tortosa en unes eleccions marcades, també, pel descens històric en la participació, ja que en quatre anys la capital ebrenca ha passat de la participació més alta en unes municipals, assolida el 2019 en els primers comicis posteriors al Procés, a la pitjor participació en unes eleccions locals des de la restauració democràtica. Del 66,38 % del 2019 s’ha passat a un 56,95 % el 2023. Una pujada de l’abstenció que, atesos els resultats, sembla haver perjudicat sobretot a les forces d’esquerres, ja que totes elles han perdut vots i en el cas de Movem–PSC i d’ERC, també un regidor cadascú. En tot cas, però, Movem-PSC sembla disposat a explorar fins a darrera hora l’opció d’un pacte a tres bandes amb ERC i la CUP per a desbancar Roigé de l’alcaldia, encara que la de Junts per Tortosa haja estat amb diferència la llista més votada.
La posició de la CUP
Els únics que s’hi han referit obertament, i ha estat per a aclarir la seua posició, han estat els anticapitalistes. La CUP Tortosa ha explicat la seua voluntat de facilitar un govern “progressista” conformat per Movem-PSC i ERC, i ha ofert un pacte d’estabilitat sense formar part directament d’este possible govern. El regidor electe Sergi Arnau assegura que la CUP sempre ha dixat molt clar que no formaria part de cap govern “si no tenia prou representació per a poder implementar el nostre programa electoral”, i considera que la formació serà més útil fent d’oposició “amb l’objectiu de condicionar les polítiques que acabe fent un nou govern de caràcter progressista”. Entre les prioritats cupaires, Arnau va citar l’habitatge, major inversió en matèria de polítiques socials, la reversió de les privatitzacions o la descarbonització de la ciutat en matèria energètica i de mobilitat.
Els anticapitalistes consideren que davant del context actual de crisi social, econòmica i ecològica, cal “propiciar un canvi de polítiques a esta ciutat”, i esperen que ERC “no sigue un altre cop un pal a les rodes i que, finalment, antepose les necessitats de la ciutadania tortosina als interessos de partit”.
La CUP lamenta que ERC encara s’estiga plantejant governar “amb la dreta convergent” i, efectivament, el portaveu sortint i alcaldable d’ERC, Xavier Faura, ha confirmat que estan negociant a dos bandes i no va voler fer manifestacions fins que les converses fructifiquen, en un sentit o en un altre. No descarta cap escenari possible, però d’entrada es decanta per ser al govern, bé amb Junts bé amb Movem-PSC i, per tant, l’opció ara mateix menys probable és la que es va donar fa quatre anys, quan Junts per Tortosa va començar el mandat governant en minoria amb només set regidors. Ara en té deu, però no sembla que Faura estiga per repetir la mateixa decisió. Deu regidors tindria també un govern d’ERC amb PSC-Movem, tot i que comptaria amb el suport extern de l’edil cupaire per a assolir majories d’11 regidors en qüestions concises. Caldrà veure si Faura opta finalment pel canvi que suposaria esta fórmula o per un govern amb majoria més folgada amb Junts per Tortosa. Fonts de Junts subratllen que Faura fins ara ha mantingut que prioritzaria un govern el més fort i estable possible, i esperen poder tancar un acord amb ERC.
Per la seua banda, des de Movem-PSC, malgrat la decepció inicial per no haver assolit els objectius marcats, es considera que els resultats no han estat dolents, pel context de davallada en la participació i d’enfonsament general de les esquerres arreu, i que han igualat els set regidors de la primera olivera tortosina entre el PSC i ICV l’any 1999, quan esta candidatura va obtenir uns resultats que van dur Joan Sabaté a ser alcalde gràcies a un pacte contra natura amb el PP. El 2003 i el 2007, els socialistes, en solitari, van aconseguir també set regidors en cada convocatòria com a primera força d’esquerres, els mateixos que ara avalen Jordi Jordan.
