L’alcalde de la Ràpita, Josep Caparrós, i el tinent d’alcalde i actual delegat del govern a l’Ebre, Albert Salvadó, seran finalment jutjats a l’Audiència Provincial de Tarragona i no pas al jutjat penal de Tortosa, com s’havia previst un cop el jutjat d’Amposta va notificar a les parts fa més d’un any l’obertura de judici oral, després de tancar una instrucció que, en el cas de Caparrós, es remunta a les setmanes prèvies al referèndum de l’1 d’octubre del 2017. “Porto imputat des del setembre del 2017 i ja no em trau la son. Per a mi ja no és cap novetat estar pendent del que marquen els jutjats”, manifesta el batlle de la Ràpita.
Segons revela Caparrós mateix, el motiu pel qual els dos edils rapitencs -en el cas de Salvadó, és també l’actual delegat del Govern a les Terres de l’Ebre- seran jutjats per la màxima instància judicial provincial, és perquè l’Advocacia de l’Estat va recórrer contra la competència del jutjat de Tortosa -i el seu recurs va ser acceptat- atenent que ella mateixa ha demanat per a Caparrós la màxima pena pel delicte de prevaricació (15 anys d’inhabilitació) i aleshores el cas no el pot dirimir el jutjat de primera instància.
Tant Caparrós com Salvadó afronten dures penes d’inhabilitació pels fets de l’1 d’octubre, però, al contrari del que va passar amb els líders del procés condemnats pel Suprem o en altres casos, aquí és l’Advocacia de l’Estat, que depèn del govern estatal, la que demana penes més elevades.
D’entrada, els acusa, a més a més de desobediència, de prevaricació. Un fet insòlit per al qual ni Caparrós ni la seua defensa tenen arguments “jurídics”. Fins ara, en altres causes obertes pel referèndum, l’Advocacia sempre proposava penes més baixes que el ministeri fiscal.
En concret, l’Advocacia demana per a Caparrós 15 anys d’inhabilitació i una multa de 14.600 euros i per a Salvadó, 13 anys i tres mesos d’inhabilitació i una sanció d’11.000 euros pels mateixos delictes. El fiscal acusa tant a Caparrós com a Salvadó només de desobediència i els hi demana un any i quatre mesos d’inhabilitació per a exercir càrrec públic o ser candidat a un procés electoral.
A l’escrit d’acusació, tant el ministeri fiscal com l’Advocacia consideren que tots dos van fer tot el possible per a esquivar la suspensió del referèndum i que van facilitar que es tornés a votar després que la Guàrdia Civil desallotgés el pavelló firal de la Ràpita amb una brutal càrrega policial.
Investigat des del setembre del 2017
Els dos imputats ja saben que no seran jutjats a Tortosa, on va quedar absolt de desobediència l’exalcalde de Roquetes Paco Gas i podien tenir expectatives de tenir un judici menys hostil, però no coneixen encara la data del judici a Tarragona. L’espera està sent especialment llarga.
De fet, Caparrós ja formava part dels més de 700 alcaldes assenyalats el setembre del 2017 pel fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza -mort de malaltia al cap de dos mesos- per haver signat decrets a favor del referèndum o haver cedit espais per a la consulta, i el 25 de setembre va anar a declarar davant de la Fiscalia a Tarragona.
D’aquells 712 batlles, se’n van investigar més de 70 i finalment la Fiscalia va denunciar-ne només mitja dotzena: els que va creure que havien tingut una participació més activa en l’organització del referèndum. En el cas de la causa contra Caparrós, el jutjat d’Amposta va afegir no només els fets de l’1 d’octubre sinó també un segon imputat, l’aleshores regidor rapitenc Albert Salvadó.
De la resta d’alcaldes que han estat jutjats, Gas va ser absolt; els alcaldes d’Alcarràs i Agramunt, Miquel Serra i Bernat Soler respectivament, van ser condemnats a un any d’inhabilitació cadascun. L’alcaldessa de Roses, Montse Mindan, va ser absolta.
“Anirem al judici a explicar el que vam fer aquell dia i tornaríem a fer: estar al costat de la democràcia, dels rapitencs i rapitenques, i defensar els seus drets; això no pot ser delicte ni ser condemnat, i per això estem tranquils”, conclou Caparrós.
