La moció de la CUP en defensa de la llibertat d’expressió i de suport als autors de la performance de la Santa Baldana, l’ebrenc Josep Pinyol i el col·lectiu Konvent presentada al ple ordinari del mes d’octubre de l’Ajuntament de Tortosa no va prosperar. La moció va rebre únicament el vot favorable de la CUP, el vot en contra de Junts per Tortosa i l’abstenció dels grups del govern municipal, Movem Tortosa-PSC i Esquerra.
La regidora cupaire Selene Alberich es va mostrar partidària de censurar el comunicat fet públic pel Bisbat de Tortosa, el Capítol Catedral de Santa Maria, la Reial Arxiconfraria i la Cort d’Honor de la Mare de Déu de la Cinta, al quedar demostrat segons l’anticapitalista que l’associació Abogados Cristianos tingués via lliure llavors per a presentar la querella. Alberich va acusar a tots els regidors dels partits de govern de tebiesa i covardia. Segons ells “el que no volen fer és enfrontar-se als sectors més conservadors de la ciutat i que representen el poder davant un delicte equiparable al de la blasfèmia, un concepte medieval que és una barbaritat jurídica en un estat que es diu aconfessional“.
La postura d’ERC, defensada per Mar Lleixà, va lamentar que la CUP no acceptés votar per separat diferents punts de la moció, en mostrar-se d’acord en alguns d’ells, com els relatius a la llibertat d’expressió, però no en utilitzar paraules com censurar al referir-se al comunicat del bisbat perquè “la defensa de la llibertat d’expressió per a uns no ha de significar impedir la dels altres“. Molt similar fou l’explicació de l’abstenció per part de Víctor Grau, portaveu de Movem Tortosa-PSC: “hem de respectar la pluralitat de sensibilitats. No és de rebut censurar cap comunicat emès per cap institució religiosa. Rebutgem qualsevol intent de silenciar opinions públiques“.
Els regidors de Junts per Tortosa van ser els únics que van votar en contra de la moció, criticant el poc rèdit que va acabar deixant a la ciutat l’organitzacion del Foro Cultura y Ruralidades organitzat pel Ministeri de Cultura, lamentant Meritxell Roigé que “la llibertat d’expressió no pot emparar-ho tot. Hi ha límits a la llibertat artística, i més si està pagada per recursos públics“.
