Podríem definir els plens dels ajuntaments com l’expressió més genuïna de la sobirania municipal en la mesura en què estan integrats pels representats elegits directament pels ciutadans en aquell àmbit territorial. En aquest sentit, sembla raonable pensar que haurien de ser l’espai on plantejar, analitzar, debatre i decidir sobre els temes més importants del municipi. En la pràctica, però, veiem molt sovint que no sol ser així: amb freqüència les sessions plenàries dels ajuntaments semblen camps de batalla política en els que els grups municipals es comporten com enemics ideològics que s’embarquen en llargues i estèrils discussions que tenen poc a veure amb els interessos del municipi i dels seus ciutadans.
El ple és l’òrgan de l’ajuntament que té atribuïdes les competències que han d’assegurar el bon funcionament del municipi en els aspectes organitzatius i de gestió dels recursos i serveis municipals. Pel ple han de passar tots els temes previstos legalment i els ciutadans tenen el dret a conèixer els debats que es generen i els acords que es prenen; per això tenen caràcter públic. Hi ha un altre aspecte, contemplat a la llei, però no incentivat per ella, que hauria de ser important: els plens dels ajuntaments haurien de servir per a despertar l’interès dels ciutadans pels afers municipals i per a generar opinions i posicionaments sobre com afrontar-los.
En cada legislatura municipal he trobat a faltar articles com els que escrivia Josep Bayerri a l’Ebre Informes quan va ser regidor a Tortosa (1983-1987) per la Unió de Progrés Municipal. No recordo exactament el títol, que devia ser alguna cosa així com “Cròniques des de l’escó”. Des de l’interior de la institució i amb dades de primera mà comentava i analitzava els temes més importants de la vida municipal i en donava el seu punt de vista. Informava i feia pedagogia; atansava l’Ajuntament als ciutadans. I ho feia amb el seu estil directe, incisiu, amè i ben construït. Els seus articles enganxaven.
Les noves tecnologies estan facilitant molt l’accés al contingut audiovisual dels plens, que es poden seguir còmodament des de casa o des de qualsevol lloc, des del mòbil o des de l’ordinador. Amb l’adveniment dels ajuntaments democràtics després de quaranta anys de dictadura, i per tal de fer més difusió i donar més transparència als plens, molts ajuntaments van assajar innovadores vies de difusió: la retransmissió per la ràdio o la televisió. Aquesta segona modalitat ha durat més temps i encara es manté en ajuntaments grans, malgrat que per tot arreu guanyen terreny els llocs web (com YouTube, el més conegut) que permeten penjar i compartir vídeos per a la seua visualització en directe o en diferit. Malgrat tot, és ben cert que cap d’aquestes modalitats mai no ha assolit grans audiències. Concebuts, en la pràctica, com tràmits administratius, els plens no tenen estructura ni trama perquè siguin atractius, a no ser que hi hagi una voluntat expressa de fer-los més suggestius.
Addicionalment està el tema de les actes, on es recullen, per escrit, els temes, els debats i els acords assolits en els plens. Les tecnologies actuals han fet possible que molts ajuntaments els pengin en les seues pàgines web, amb la qual cosa també es poden consultar amb tot detall i comoditat. L’Ajuntament de Tortosa té implementades dues modalitats de difusió dels plens, mitjançant l’emissora municipal de ràdio, que els emet en directe, i a la seua pàgina web, on es poden trobar les gravacions i les actes. Val a dir que alguns ajuntaments tenen un sistema molt més avançat d’accés, ja que han posat en marxa repositoris, que solen anomenar videoactes, en els quals, de forma senzilla i àgil, es pot fer una cerca cronològica que porta directament als dos documents que es presenten junts: vídeo i acta de cada una de les sessions del ple.
Fer accessibles els plens a les persones interessades mitjançant les actuals plataformes digitals és una excel·lent opció, i barata, per a intentar augmentar la participació ciutadana fent difusió dels temes més importants de la vida municipal, tot i saber que continuarà essent una tendència minoritària, perquè els increments d’audiència no seran espectaculars. Però això no hauria de ser obstacle perquè els grups municipals i el conjunt dels regidors vulguin aprofitar els plens per a convertir-los en altaveu i eina pedagògica. Emprant arguments assenyats i tenint discussions ordenades i respectuoses es guanyaran el respecte i l’admiració dels ciutadans, al mateix temps que tindran la satisfacció de la faena ben feta.
