HomeAgriculturaLa protecció del delta de l’Ebre, una prioritat de país

La protecció del delta de l’Ebre, una prioritat de país

El gener de 2020, el temporal Glòria va suposar un punt d’inflexió respecte als debats i projectes al voltant de la protecció d’un dels patrimonis naturals més importants de Catalunya: el Delta de l’Ebre. Les fortes pluges i el vent van esborrar platges i dunes, van inundar arrossars i van provocar que el mar entrés fins a tres quilòmetres terra endins. Des d’aleshores, el Delta és percebut com la zona 0 del canvi climàtic del litoral català.

Pel Govern català, la protecció del delta de l’Ebre és una prioritat de país, un gran repte que demana inversió, esforços i consens entre les administracions i el territori. El juliol de l’any passat, la Generalitat va presentar a Amposta, davant de representants civils i socials, l’anomenada Estratègia Delta, que assumia el Pla Delta presentat al seu moment per la Taula de Consens com a full de ruta i amb la referència d’altres indrets vulnerables com els Països Baixos. D’aquesta manera, es va passar de discutir sobre competències a liderar la solució per al Delta, tenint present la gran decisió estratègica de base, i d’acord amb les veus del territori: preservar l’actual morfologia del Delta i evitar-ne la regressió i la subsidència.

“L’Estratègia Delta ens ha de permetre avançar en la protecció del delta de l’Ebre amb accions estratègiques, planificades i calendaritzades que ens marquen el camí”, va explicar a l’acte d’Amposta la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà Roura.

Així, l’Estratègia Delta inclou treballs en els àmbits de la governança, de la gestió i de la comunicació en tres horitzons temporals: a curt termini (2022-2024), a mitjà termini (2025-2030) i a llarg termini (fins al 2050).

Presentació de l’Estratègia Delta a Amposta, el passat juliol. Foto: Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural

Primeres reunions i treballs

Seguint el full de ruta que marca l’Estratègia Delta, el setembre de 2022 es van iniciar els treballs de batimetria per disposar d’una informació precisa i acurada de la situació del fons marí de la costa ebrenca. Tanmateix, i en aquesta mateixa línia, al febrer del 2023 s’han iniciat també els treballs per conèixer les sorres disponibles amb una granulometria compatible amb la de les platges del delta.

Es preveu l’ampliació de platges i la creació de dunes de protecció a la zona de la Marquesa i l’Illa de Buda i la consolidació de la zona del Trabucador. Tot això, a través de l’aportació d’11 milions de metres cúbics de sorra en tots aquests espais. Una primera actuació es concretarà dragant la bocana de la badia del Fangar per ubicar aquestes sorres  al frontal de l’hemidelta nord, als voltants de la platja de la Marquesa, seguint el model holandès de solucions basades en la natura. Posteriorment, es preveu actuar per reforçar la barra del Trabucador i l’illa de Buda.

En l’àmbit de la governança, el mes passat es va constituir la Comissió bipartida Estat-Generalitat, acordada amb l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat. La primera reunió, a Sant Jaume d’Enveja, encapçalada per la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà Roura, i la ministra per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic, Teresa Ribera. El propòsit de la trobada era estar més coordinats i, amb voluntat política, rigor i coneixement, accelerar el màxim possible les actuacions al frontal deltaic per evitar la regressió, així com a la part interior del delta i riu Ebre amunt amb la mobilització de sediments per evitar la subsidència.

La consellera Jordà Roura atén les explicacions tècniques sobre els treballs de batimetria, a l’Ampolla. Foto: Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural

Protegir els arrossars i els espais oberts

També aquest mes de febrer van començar les obres per reforçar les “guardes” de les basses del delta de l’Ebre. L’objectiu d’aquesta anella de protecció és evitar la inundació del delta davant la previsible pujada del nivell del mar, especialment en episodis de pujada sobtada de nivell. Es protegeixen els camps de cultiu d’arròs davant d’episodis de desbordament pel risc  que pot suposar l’elevació del nivell del mar, tant a curt com a llarg termini. Les obres suposen una inversió de 2,6 milions d’euros.

En total, s’actuarà sobre un perímetre de poc més de 58.500 metres de les basses de l’hemidelta dret i esquerre. En concret, a la llacuna del Canal Vell i a la Tancada, l’Encanyissada i l’illa de Buda. Els treballs preveuen incrementar i reforçar l’alçada dels malecons ja existents fins a 1,2 metres per sobre del nivell del mar i una amplada d’uns 4 metres. Això permetrà fer front a pujades sobtades de l’aigua del mar (que es produeixen cada vegada més sovint), i que no desbordi de les basses als camps d’arròs.

Cal tenir en compte que els camps que envolten les llacunes del delta de l’Ebre es troben en alguns casos entre 10 i 20 centímetres per sota del nivell del mar, per la qual cosa un episodi de desbordament causaria la inundació amb aigua salada de moltes hectàrees d’arrossars destruint així aliments i biodiversitat. D’altra banda, les guardes actuals només asseguren protecció a pujades del nivell del mar entre 25 i 60 centímetres d’alçada.

Redaccio
Redaccio
Periodistes
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

71 + = 75

Últimes notícies