Les Terres de l’Ebre van registrar el 2022 un saldo positiu migratori de 3.751 persones, segons l’estadística de Moviments migratoris que acaba de publicar l’Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya). Este estudi oferix informació sobre els desplaçaments de les persones per un canvi de residència entre dos municipis catalans, entre un municipi català i un altre de la resta d’Espanya o un municipi català i un altre de l’estranger.
Els 3.751 habitants que van guanyar les Terres de l’Ebre el 2022 van ser principalment a conseqüència de les migracions externes. Este any van fixar la seua residència a la regió un total de 5.613 persones que procedien de l’estranger (381 de nacionalitat espanyola) amb un saldo migratori extern positiu (diferència entre la immigració i l’emigració externa) de 3.206 persones. Pel que fa a la procedència estrangera de les altes al padró d’habitants dels municipis ebrencs el principal grup correspon a persones provinents d’Amèrica (1.326), seguit d’Àfrica (1.202), la resta de la Unió Europea (929), resta d’Europa (671), Àsia (345) i Oceania (7). Estes xifres no es poden comparar amb anys anteriors perquè s’ha produït una ruptura en la sèrie temporal. A partir de 2022, l’Idescat elabora esta estadística a partir del fitxer de l’Estadística de migracions i canvis de residència de l’INE, mentre que fins al 2021 l’elaborava a partir del fitxer de l’Estadística de variacions residencials de l’INE.
Pel que fa a municipis, els que van rebre més migració externa van ser Tortosa (1.217), Amposta (759), la Ràpita (424), l’Ametlla de Mar (285) i Alcanar (283). Podeu veure les dades de tots els municipis de la regió al quadre publicat a continuació.
D’altra banda, pel que fa a la migració interna, és a dir un canvi de residència entre un municipi de les Terres de l’Ebre i un de la resta de Catalunya, o bé un municipi de la regió de l’Ebre amb la resta d’Espanya, els saldos migratoris globals de 2022 també són positius. Així, pel que fa a les migracions internes amb la resta de Catalunya hi va haver 2.734 persones que van immigrar i 2.251 que van emigrar amb un saldo migratori positiu de 483 persones. I amb la resta d’Espanya s’hi van registrar 1.463 immigracions i 1.401 emigracions, amb un saldo també positiu de 62 persones.
De la resta de Catalunya, van fixar la seua residència al Baix Ebre 1.804 persones; al Montsià, 1.450; a la Ribera d’Ebre, 477 i a la Terra Alta, 274. De la resta d’Espanya, van posar-se a viure al Baix Ebre 547 persones; al Montsià, 704; a la Ribera d’Ebre, 123 i a la Terra Alta, 89. (Vegeu el quadre publicat a sobre d’estes línies).
A l’estadística de Moviments migratoris, l’Idescat també recull els canvis de residència dins de les comarques de l’Ebre, és a dir d’un municipi a un altre municipi del mateix àmbit territorial, dades que es desglossen a la vegada comarca per comarca. El 2022 va haver-hi 3.312 ebrencs que van fixar la seua residència en un altre municipi de les Terres de l’Ebre. Al Baix Ebre van canviar de municipi 998 persones; al Montsià, 751; a la Ribera d’Ebre, 235 i a la Terra Alta, 57.
La comarca del Baix Ebre és la que va guanyar més població a causa de les migracions, tant internes com externes amb un saldo positiu de 1.813 habitants, seguida del Montsià (1.481). Les dos comarques menys poblades de les Terres de l’Ebre, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, són les que menys població han guanyat tot i que en ambdós casos el saldo migratori també és positiu, amb 276 i 181 habitants, respectivament. En el cas de la Ribera d’Ebre, el saldo positiu és gràcies a la immigració estrangera, ja que a escala interna (migracions cap a la resta de Catalunya i Espanya), el saldo és negatiu. A les quatre comarques, de fet, l’augment de població correspon a la immigració que procedix de l’exterior.
Els municipis ebrencs que van augmentar més la població el 2022 pel saldo migratori van ser Tortosa (900), Amposta (557), la Ràpita (448), Deltebre (258) i Alcanar (255). I els que en van perdre més van ser Flix (-45), Santa Bàrbara (-14), la Fatarella (-5) i Mas de Barberans (-5). Vegeu la columna situada a la dreta del quadre que publiquem en esta pàgina per veure els resultats dels del saldo migratori total municipi per municipi de les
Terres de l’Ebre.
Pel que fa a Catalunya, l’any 2022 se van registrar 272.971 canvis de residència entre municipis. Segons l’Idescat, les ciutats tenen un saldo negatiu de 13.599 residents que s’han traslladat a viure a municipis no urbans, si bé el flux net en direcció a estos municipis va ser més intens en els anys de la pandèmia de la covid-19 (-21.672 el 2021 i -27.867 el 2020).
Més de la mitat dels 272.971 canvis de residència dins de Catalunya (57 %) també comporten un canvi de comarca, amb 34 comarques que són receptores netes de població de la resta de Catalunya i 7 comarques emissores netes de població cap a la resta de Catalunya. Els intercanvis migratoris amb la resta d’Espanya han resultat de signe positiu a 9 comarques catalanes: els majors saldos se registren a la Garrotxa (86), el Baix Ebre (51) i Osona (39).
Per nacionalitat, destaca l’alta mobilitat interna de la població estrangera. El 29,4 % dels moviments interns registrats a Catalunya corresponen a població de nacionalitat estrangera, tot i que representen el 17,2 % de la població.
