La Terra Alta és la quinta comarca amb més índex de recollida selectiva de Catalunya, concretament amb un 61,41 %. La Ribera d’Ebre és la desena, amb un 56,96 %, mentre que el Baix Ebre se situa en dinovena posició, amb un 48,41 %. A la segona meitat de la taula, hi és el Montsià, amb un 44,87 % d’índex de recollida selectiva. Són dades que ha fet públiques l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) referents al 2022.
La comarca amb millors dades de reciclatge és la Conca de Barberà, seguida del Lluçanès, Osona, Berguedà, Solsonès i Terra Alta. Des de l’Agència de Residus destaquen que “a les grans ciutats de Catalunya la recollida selectiva encara és baixa, en els 23 municipis de més de 50.000 habitants tenen un percentatge de recollida selectiva insuficient, el 37,9%”.
El director de l’ARC, Isaac Peraire, ha destacat que “cal avançar a sistemes eficients de recollida selectiva, com són porta a porta o contenidors tancats amb identificació de l’usuari, i serà una de les grans apostes de la nova llei catalana de residus que s’està ultimant”. Actualment, uns 300 municipis d’arreu de Catalunya ja apliquen el sistema de recollida de residus porta a porta.
A les Terres de l’Ebre, ha anat creixent el nombre de municipis que han optat per este sistema de recollida selectiva, sobretot a les comarques de la Ribera d’Ebre i la Terra Altra, a través del consorci de les Tres Comarques, i han millorat les dades en els darrers anys.
Tres de les quatre comarques, per sobre la mitjana
Durant l’any 2022, a Catalunya es van recollir selectivament el 45,3 % dels residus. Tres de les quatre comarques ebrenques són per sobre de la mitjana catalana. Únicament el Montsià es troba lleugerament per sota de la mitjana del país, amb un 44,87 % de recollida selectiva de residus sense incloure runes.
El Baix Ebre, amb un 48,41 % se situa lleugerament per sobre, mentre que la Ribera d’Ebre i la Terra Alta es troben entre les deu comarques que més reciclen de tot Catalunya. La Ribera d’Ebre és la desena amb un 56,96 %. Just l’any passat, el consorci de residus que inclou Ribera d’Ebre, Terra Alta i Priorat va implementar el sistema de reciclatge porta a porta als municipis més grans de la comarca que estan adherits al consorci, com són Flix i Móra la Nova -Móra d’Ebre no està adherida al consorci- i les xifres de reciclatge han augmentat de forma notòria. La comarca ebrenca que més recicla seguix sent la Terra Alta, amb un 61,41 %. A la cua del rànquing se situen les comarques del Baix Penedès, la Val d’Aran i la Cerdanya.
Peraire ha destacat que en els propers anys s’implementaran nous sistemes de recollida, sobretot a les ciutats amb més habitants. “Ara és l’hora de les grans ciutats, des del Govern s’ha donat suport a través de subvencions que permetran el desplegament de sistemes eficients en grans ciutats com Manresa o Mataró”, destaca.
La recollida selectiva en els municipis de menys de 50.000 habitants s’ha incrementat 6,6 punts; en els 23 municipis de més de 50.000 habitants només ho ha fet 3,5 punts i tenen un percentatge de recollida selectiva del 37,9 %.
La fracció resta tendeix a la baixa
De les quatre fraccions principals de recollida selectiva, l’orgànica, el vidre i els envasos han augmentat lleugerament respecte a l’any anterior a nivell de tot el país. La fracció amb més increment són els envasos (7 %), seguida del vidre (5,3 %). La fracció orgànica creix menys, amb un 1,4 %.
En canvi, el paper disminueix un 4,5 %. Pel que fa a la fracció resta (residus barrejats), ha representat el 54,7 % del total dels residus municipals generats, és a dir, 2.098.540 tones. El total de generació de residus ha estat 3.838.900 tones.
Per tant, encara hi ha més de la meitat dels residus municipals que no se separen en origen a les llars i comerços. La fracció resta s’ha de tractar abans de destinar-la al tractament final (dipòsit o incineració amb valorització energètica). L’any 2022 es van tractar prèviament el 71,1 % de la fracció resta generada, un 4 % més respecte a l’any anterior.
Una dada positiva és la davallada contínua del destí final de residus a dipòsit controlat. A 2022 es van destinar a dipòsit controlat com a destí final el 30,6 % dels residus municipals generats. L’any 2021 havia estat el 32,9 %. L’any 2035, d’acord amb les directives europees, només es podrà portar a dipòsit controlat com a tractament final, un màxim del 10% dels residus municipals generats. La quantitat de tones de residus destinats a dipòsits controlats l’any 2022 va ser d’1.175.000 tones.
