El PP guanya però no pot governar i el PSOE resistix, en bona part gràcies al gran resultat del PSC a Catalunya -també a les Terres de l’Ebre-, però queda en mans de l’independentisme català, en un moment en què tot just la Fiscalia ha instat el jutge Llarena a reactivar l’euroordre per a detenir a Carles Puigdemont, qui es convertix, així, en decisiu i perseguit a la vegada.
El PP ha guanyat les eleccions del 23J, com gairebé no podia ser d’una altra manera, però les enquestes que vaticinaven una majoria suficient de la dreta i la ultradreta, han punxat. A Espanya els populars van obtenir més de 3 milions de vots més que el novembre del 2019, però s’han quedat amb la versió més amarga possible de la victòria, ja que la seua aposta a tot o res per la derrota del ‘sanchisme’ i la criminalització de tots els seus socis, els ha dixat sense cap més alternativa per a pactar que VOX, i com que entre les dos forces no arriben als 176 diputats, Núñez Feijóo té la investidura gairebé impossible. El PNB ja li ha donat un cop de porta, no en té prou amb UPN i Coalició Canària i el líder gallec ha canviat radicalment de discurs per a referir-se al PSOE, ara, com un “partit d’Estat” amb el qual, de sobte, pretén negociar un acord.
El vot útil ha funcionat tant a la dreta com a l’esquerra i ha revitalitzat les dos marques tradicionals, PP i PSOE. El PP ha emergit entre la dissolució de Cs, la davallada de VOX, que ha perdut més de 600.000 vots i 19 diputats, i la concentració del vot contra Sánchez. A l’esquerra, després de la patacada del 28M, Pedro Sánchez s’ha aferrat a una de les seues múltiples vides i no només ha resistit sinó que ha guanyat un milió de vots i dos diputats per al PSOE, en relació al novembre del 2019. Un bon resultat que ha frenat l’impuls de Sumar, que es queda amb quatre diputats menys dels que tenia Unides-Podem malgrat l’esforç d’aglutinament de moviments i partits fet per Yolanda Díaz. Així, entre les dos forces que representen els actuals socis de govern, es queden a 23 diputats de la majoria absoluta, per a la qual necessitarien convèncer no només tots els socis que van avalar l’última investidura de Pedro Sánchez, incloent-hi ERC, que ja s’hi ha mostrat oberta, sinó també Junts per Catalunya, que de moment ja ha dit que no veu ni un sol motiu per a donar suport al líder del PSOE i que continua exigint, com a condicions, l’amnistia i les competències per a convocar un referèndum d’autodeterminació. De moment, el PSOE dixarà fer al PP amb la seua tanda de converses, que s’entreveu infructuosa. Sánchez ja ha dit que no té pressa. Tampoc ho tindrà fàcil per convèncer a Junts.
Xifres històriques
El vot útil al PSOE ha estat especialment fructífer a Catalunya, on l’abstenció a què va cridar una part de l’independentisme i la por a VOX han alimentat el PSC com en les grans ocasions i això, de retruc, ha sostingut al PSOE. De fet, un de cada sis votants socialistes han sigut catalans i un de cada sis escons socialistes, també, cosa que no passava des del 1996. El PSC s’ha reconciliat amb la victòria en unes eleccions generals a Catalunya i ha registrat el millor resultat en nombre de vots en uns comicis a les Corts estatals des del 2008, aleshores amb Carme Chacón. La formació vermella s’ha imposat a les quatre circumscripcions catalanes -els socialistes hi acumulen en total més d’1,2 milions de vots-, cosa que no passava des de feia 20 anys. A Tarragona, la demarcació electoral que inclou el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, el PSC ha guanyat després de 15 anys, tot i que no ha arribat als 3-4 diputats que li donava l’última enquesta del CIS [vegeu resultats per Tarragona a la pàgina 6].
A Catalunya, Sumar s’ha situat per poc com a segona força, per davant d’una ERC que ha perdut gairebé la meitat dels vots que tenia i quasi la meitat dels diputats. Així, segurament, la petita davallada de Junts -un diputat i més de 100.000 sufragis menys que el 10N del 2019- resultarà menys traumàtica per als de Turull i Borràs, que de portes enfora ja han fet una crida per a refer la unitat independentista en el marc de la negociació amb el PSOE i Sumar.
El PP s’ha refet a Catalunya, després d’haver tocat fons fa quatre anys, i VOX hi guanya un grapat de vots, però es queda amb dos diputats. Tot plegat en un context marcat per cinc punts menys de participació (65%) respecte a la mitjana estatal (70%), que ha estat més que acceptable enmig del període vacacional de juliol.
Victòria socialista també a l’Ebre
A les Terres de l’Ebre, la participació encara ha baixat més, per sota del 64%, i en general el cop d’efecte ha estat aclaparador a favor del PSC, que hi ha obtingut el doble de vots que fa quatre anys i ha més que doblat el percentatge de vot. De fet, els socialistes han estat la força més votada a tots els municipis del Baix Ebre i el Montsià, i ERC, que venia de ser el partit més votat en unes generals a 49 dels 52 municipis ebrencs, ara ha perdut gairebé la meitat dels sufragis i tan sols ha estat la força més votada en set municipis de l’interior. Concretament, Flix, Gandesa, la Fatarella, la Torre de l’Espanyol, Miravet, Benissanet i Tivissa. Per la seua banda, Junts per Catalunya, després del gran resultat obtingut en les municipals, ha sigut la força més votada a Arnes, Garcia i Vilalba.
A Tortosa, un dels municipis amb més davallada de la participació, els socialistes han aconseguit un 18 % més de vots en relació amb fa quatre anys, apropant-se als 5.000 suports i més que doblant el botí de la segona força, que ha estat Esquerra.
Els comuns continuen perdent gas. VOX, que ha crescut a l’Ebre, ha superat la barrera dels 1.000 vots a la capital, i el PP, sense poder tirar coets, ha recuperat un percentatge de vot territorial proper al del 2015. També a Amposta, els socialistes han obtingut més d’un miler de vots de marge sobre Esquerra, segona força. Junts ha estat tercera força a les dos principals ciutats del territori, amb una petita baixada en el percentatge de vot envers el 2019. La CUP ha estat la principal damnificada del vot útil. Ha perdut més de 3.000 vots a les Terres de l’Ebre i ha quedat per sota dels 100.000 suports a Catalunya, cosa que l’ha dixat sense representació al Congrés.
