Actualment, un 39,9 % de la superfície total de Catalunya està declarada com a vulnerable a la contaminació per nitrats d’origen agrícola i afecta 466 municipis, és a dir, gairebé la mitat dels municipis catalans. En el cas de les Terres de l’Ebre, hi ha establertes dos zones vulnerables: per una banda, la del Baix Ebre i Montsià i, per l’altra, la de la Ribera d’Ebre. La primera és la que acumula unes dades més preocupants, ja que el percentatge de mostres obtingudes per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que superen el límit legal per al consum de 50 mil·ligrams de nitrats per litre (mg NO3/L), establert per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), no ha parat d’augmentar si s’analitzen les dades per quadriennis. Si es fa anualment, els anys en què una de cada tres mostres superava el límit van ser el 2013, 2016, 2019 i 2021.
Dejeccions ramaderes
L’origen de la contaminació per nitrats se troba sobretot en les dejeccions ramaderes mal gestionades o utilitzades com a adob, i pot provocar malalties si afecta l’aigua de consum humà, especialment en els nadons que la consumisquen de forma persistent.
Entre el 1998 i el 2021, l’ACA va actualitzar fins a cinc vegades la delimitació de zones vulnerables. En la tercera, el 2009, s’hi van incloure els municipis de Benissanet, Ginestar, Miravet, Móra d’Ebre, Móra la Nova, Aldover, Alcanar, Freginals, la Galera, Godall, Masdenverge, Roquetes, Santa Bàrbara, Tivenys, Ulldecona, Xerta i una part del terme municipal de l’Aldea, l’Ampolla, Amposta, Camarles, la Ràpita i Tortosa.
En l’àmbit normatiu, el Decret 153/2019 proclama que “la gestió en el marc agrari de les dejeccions ramaderes i altres fertilitzants s’ha de realitzar utilitzant procediments que no posen en perill la salut humana ni perjudiquen el medi ambient i, en particular, que no comporten un risc de contaminació de l’aigua o del sòl.” Hi ha períodes en què no es poden aplicar fertilitzants nitrogenats o s’establixen unes quantitats màximes de nitrogen. A més, en els municipis designats com a zones vulnerables, no es permet la implantació de noves explotacions ramaderes, ni ampliacions de capacitat de les explotacions existents, amb una sèrie d’excepcions que generalment fan referència a casos que no siguen problemàtics per la seua quantitat de nitrats.
Alerta ecologista
Sis entitats ambientalistes de les Terres de l’Ebre, la PDE, el GEPEC-EdC, Ecologistes en Acció, Amevesaba, Xarxa Ebre i Salvem lo Montsià, organitzades sota el paraigua de la Xarxa Aigua Ebre, denuncien la persistència d’elevats nivells de nitrats, per sobre dels 50 mg/L en alguns punts, en el sòl i les aigües subterrànies al Baix Ebre i especialment al Montsià. Se pregunten si s’està complint la llei i reclamen a l’Administració que actue. El geòleg de Santa Bàrbara Álvaro Arasa reconeix que és una batalla complexa a què les administracions gairebé han renunciat. “És un problema invisible perquè parlem de contaminació que no es veu i la societat no està conscienciada”, lamenta. “La solució passaria per dixar d’abocar fems i purins i portar-los bé a una planta de compostatge bé a una planta de biogàs”, planteja. Alguns grups que denuncien la contaminació per nitrats s’oposen a la vegada a projectes com la planta de compostatge projectada a Santa Bàrbara i tampoc acaben de veure amb bons ulls la proliferació de plantes de biogàs per a produir electricitat a partir de les dejeccions ramaderes.
En un informe del 2016, el Síndic de Greuges ja recomanava crear línies d’ajuts a les petites i mitjanes explotacions, així com un règim sancionador específic. Just abans de les eleccions del passat 12M, el Govern sortint va aprovar l’ampliació del pressupost per a incentivar la millora de la gestió de dejeccions, l’eficiència energètica i energies renovables.
Segons xifres de la Generalitat que consten al document per a la implementació de plantes de biogàs a Catalunya, el Montsià produïx unes 178.000 tones de purins a l’any i, així, se situa entre les comarques amb una generació de purins d’entre 100.000 i 300.000 tones anuals, propícies per comptar almenys amb una planta centralitzada de processament de purins o vàries de digestió anaeròbica en origen (plantes de biogàs). Si a sobre es tracta d’una zona vulnerable, com és el cas, caldrien sistemes avançats de processament dels digestats i d’emmagatzematge adequats. Per la seua banda, el Baix Ebre genera entre 50.000 i 100.000 tones anuals de purins.
Analitzades en conjunt les dos comarques, l’ACA constata que a partir del 2012, el percentatge de mostres analitzades que estan per sobre de la norma de qualitat (50 mg/L) no ha baixat mai per sota del 20 %. En termes generals, se desprèn que “la qualitat de les aigües subterrànies està empitjorant”, admet la màxima autoritat hidràulica.
A la Ribera d’Ebre, el nivell d’alarma és menor i el percentatge de mostres analitzades que estan per sobre de la norma legal és sempre igual o inferior al 25 % fins al 2019. El 2020 s’eleva i arriba a un 40 %, però l’ACA matisa que la tendència s’hauria de validar amb una sèrie històrica més consistent, ja que els anys 2021 i 2022 este percentatge baixa.
Segons va publicar recentment el Diari de Tarragona, en algun moment de l’any 2023 se va superar el límit legal de NO3/L en aigües subterrànies als municipis de l’Ampolla, Ginestar, Godall, Ulldecona, l’Aldea, Amposta, Benissanet, Camarles, Santa Bàrbara, Freginals i Masdenverge. “Molts aqüífers de superfície ja estan contaminats i volem preservar un dels aqüífers més grans de Catalunya com és el del Pla de la Galera”, manifestava el portaveu d’Amevesaba, Enrique Lange, a Canal Terres de l’Ebre.
Llindar de qualitat i risc per als nadons
Cal tindre en compte que el llindar de qualitat de l’aigua per al consum humà, més baix que el llindar legal, és de 37,5 mg NO3/L, segons va incorporar el Reial decret 47/2022 publicat pel Ministeri de la Presidència sobre protecció de les aigües contra la contaminació per nitrats de fonts agràries.
Els sis grups conservacionistes que impulsen ara la campanya “La concentració per nitrats no es veu però es beu” reclamen “mesures urgents” i afirmen que “no és casual que Ulldecona siga un dels principals emplaçaments de macrogranges del territori i que els índexs de nitrats en l’aigua potable del municipi estiguen des de fa bastants anys en el llindar dels 50 mg/L”. De fet, l’agost de 2022 s’hi va registrar un episodi en què es va sobrepassar el llindar i la població va estar dos mesos amb subministrament d’aigua potable mitjançant camions cisterna. “Consumir aigua contaminada per nitrats, tot i no sobrepassar per poc els 50 mg/L, durant un període de temps prolongat, no és saludable”, alerten els ecologistes. L’OMS fixa un límit màxim d’ingesta de nitrats per dia i quilo de pes corporal de 3,7 mg NO3/kg.
Segons coincidixen els experts, elevades concentracions de nitrats poden ocasionar malformacions congènites o metahemoglobinèmia als lactants, ja que els nitrats es convertixen en nitrits a l’estómac del nadó i poden esgotar l’oxigen dels glòbuls vermells. Un símptoma de la intoxicació per nitrats és el color blavós de la pell. L’excés de nitrats, denuncia Xarxa Aigua Ebre, també pot ser, segons alguns estudis, un factor de risc en el càncer gàstric o en el càncer de pròstata.
