Fa exactament un any discutíem en el marc del plenari municipal a Roquetes la proposta que l’equip de govern portava a aprovació per a les ordenances fiscals i preus públics de 2024. En aquell moment, i des del grup municipal socialista ja anunciàvem una abstenció crítica i prudent, tot esperant poder arribar als acords i consensos necessaris per a poder donar un pas més enllà l’any 2025. Recordo les meves paraules emplaçant a tots els membres del plenari a treballar per un marc tributari que havia de respondre, segons la nostra idea, als criteris d’equitat, progressivitat i redistribució, en definitiva un paisatge amb més justícia social. Era una proposta assenyada, una declaració de bones intencions, una oportunitat que ens podíem donar totes i tots plegats a l’hora de revertir esforços fiscals desiguals i injustos. L’any passat la taxa d’escombraries va experimentar un augment lineal del 7 %, una mesura profundament regressiva com ja els vam fer evident llavors. Recordo, i no crec que desveli cap secret, com en acabar aquell plenari, vàrem intercanviar les respectives opinions sobre el tema, acceptant mútuament que havíem de seure i intercanviar les nostres propostes quant a ordenances per a intentar arribar a un acord.
Ha passat un any, avui les coses no estan igual que fa un any, estan pitjor, i sense cap proposta per part de l’equip de govern republicà en la línia de bonificar la taxa a les economies més vulnerables; avui l’augment és d’un 18 % sobre el de l’any passat, i un increment absolut de 31 € de quota en el cas dels habitatges. El passat 23 de setembre el nostre grup va fer arribar a l’equip de govern -mitjançant una reunió amb l’alcalde- una proposta sobre ordenances, és una proposta assenyada que té per objectiu la bonificació en un 50 % de la taxa a les famílies monoparentals i nombroses, així com als pensionistes; tot sotmès a un llindar d’ingressos referenciat amb l’Indicador de Renda de Suficiència que, no crec equivocar-me, si dic que entre totes i tots el podem considerar un model vàlid. Aquesta vegada tampoc ha estat possible, els terminis, el calendari, el model operatiu d’aquest equip de govern sobre la base dels fets consumats, deixant sempre les coses per a un any que ve, el qual, mai acaba d’arribar, ho han fet inviable. Entenem que la nostra és probablement una proposta millorable i perfectible, i estem oberts a contrastar-la si qualsevol grup en presenta una altra d’alternativa, però necessitem contrastar-la i fins al dia d’avui no hi ha alternatives, no tenim en què contrastar. Arribats aquí una pregunta senyor Alcalde, no creu que hem de demanar perdó a la ciutadania de Roquetes per no haver estat capaços de fer els deures? No creu que les roqueteres i els roqueteros mereixen una explicació i un perquè del retard? Perquè li recordo que de l’increment de les escombraries tots n’érem coneixedors i n’estàvem assabentats, allò que no s’ha explicat mai és com es pensa distribuir aquest esforç per poder assolir una major quota de justícia social. És en aquest punt on l’equip de govern republicà no troba explicació possible, no té la fórmula que pugui millorar les condicions de les economies més vulnerables.
El vot del grup municipal socialista al ple extraordinari de dilluns fou contrari a la modificació de les ordenances, en cap cas un vot de càstig, però sí un desacord que hauríem de resoldre sense tardar més. Els socialistes, poc donats a fer discursos populistes sobre l’augment de la taxa, tampoc sobre la incapacitat d’un consorci -governat per les tres forces polítiques majoritàries- en trobar solucions a un problema arrossegat durant massa temps, som conscients que les taxes cobreixen en la seva totalitat el cost d’un servei essencial, i aquest servei s’ha de pagar.
El que ara vaig a dir sé que no és gens popular i que no crea adhesions entre sectors amplis de la població, però ho crec fermament i ho defenso allà on vaig: “La llibertat és pagar impostos”. La cita no és meva, és del director d’Infolibre, Daniel Basteiro, i dona títol a un article publicat el 13 de novembre de 2021, en plena pandèmia. Diu Basteiro en el seu article: “El sistema impositvo que permita una redistribución equitativa de los recursos públicos será la base de nuestras libertades más íntimas, de la igualdad más preciada para conducirnos por la vida. Los servicios públicos son la riqueza de los que no tienen nada. (…) La libertad es pagar impuestos”.
Malauradament no tothom és igual ni viu en les mateixes condicions, i l’administració té l’obligació mitjançant les polítiques públiques de reduir aquestes desigualtats. El principi bàsic de les polítiques socialdemòcrates és molt clar: tothom ha de rebre segons les seves necessitats i, tothom ha de contribuir de manera solidària segons els seus ingressos. Sense anar més lluny, divendres passat aquest setmanari publicava el llistat de municipis ebrencs, majors de 1.000 habitants, i la seva Renda Mitjana Bruta. El cas de Roquetes dona pistes sobre l’activitat econòmica i la renda del municipi, en un any s’han perdut més de 100 posicions en aquest rànquing. La renda mitjana a Roquetes supera per molt poc els 26.000 €, fet que ens allunya de les rendes elèctriques que marquen la part alta de l’Ebre, que ens posa a la part baixa en el conjunt de Catalunya, i ens evita haver de ruboritzar-nos perquè a les xifres preocupants no li sumem la desigualtat que amaga una estadística que empra el model del nostre equip de govern a l’hora d’aprovar les ordenances fiscals: tants caps, tants barrets.
És hora de posar-se a treballar per una Roquetes més justa i més lliure, perquè molt al contrari del que deien antics discursos divisius i fracturadors avui superats, “la llibertat és pagar impostos”.