“Si es parlés més de la UNESCO i menys de l’OTAN, millor aniria el món”. Aquesta i altres frases d’aquest estil es van poder sentir en l’acte d’entrega del XIX Premi Federico Mayor Zaragoza, que tingué lloc dissabte dia 9 a l’Institut Dertosa de la nostra ciutat.
Dinou edicions d’un premi que estimula els joves estudiants a reflexionar sobre aquells valors que sostenen la civilització i que, malauradament, cada dia semblen més a la corda fluixa.
Enguany, sota el lema “Conviure és respectar”, joves participants d’escoles, instituts i altres institucions educatives han presentat més de noranta vídeos de dos minuts de durada.
Només aquest fet ja és prou significatiu: centenars de joves, de diferents edats i procedències, han dedicat part del seu temps a elaborar, guiats pels seus professors, treballs sobre uns valors que, dissortadament, es troben en clara decadència dins la nostra societat.
D’aquests treballs se’n poden extreure autèntiques perles que conviden a la reflexió: “La convivència es construeix aprenent a viure i a respectar”; “Empatia i escolta activa”; “Respectar és mirar-se a la cara»; «Si el camí es fa llarg, compta amb mi”; “Quan fem pinya, som imparables”; “Ficar-se en la pell de l’altre”; “Una paraula amable o un somriure són una bona medicina»; “Dialogar és posar-se en les sabates de l’altre”.
Treballar el pensament crític per la pau, la convivència i els drets humans és imprescindible. Totes aquestes reflexions, elaborades pels joves participants, posen de manifest —tal com remarcava el director del Campus URV en la seva al·locució— que “als vídeos no s’hi han vist mòbils”.
Que bo seria recuperar el diàleg de tu a tu, mirant-se als ulls, amb sinceritat i amb voluntat d’escoltar més que no pas d’imposar el propi pensament. Saber escoltar és la base de qualsevol diàleg fructífer i de tota convivència autèntica.
Respectar l’ésser humà que tens al davant, reconèixer-hi simplement una persona amb qui compartir pensaments i reflexions: això és el que han fet aquests joves mentre elaboraven els seus treballs, i això és el que avui ens han presentat amb tanta il·lusió.
Un any més, Amigues i Amics de la UNESCO a Tortosa han impulsat i fet possible aquest premi, iniciat sota el patrocini de l’estimat i malaguanyat Federico Mayor Zaragoza, i que avui compta amb el suport del Consell Social de la URV, la Fundació Duran Martí i l’Ajuntament de Tortosa.
Potser avui no queden homes del calat de Federico Mayor Zaragoza, ni ments tan lúcides com la seva, que tant van aportar a la pau mundial. Però seguir la seva estela amb actes com aquest és sembrar futur: estimular el jovent a pensar, a qüestionar-se i a cultivar aquells valors que poden fer possible una convivència real i una pau duradora.
Perquè la pau —com també es va recordar— no és simplement l’absència de guerra, sinó el fruit de la cultura, del respecte i de la convivència.
I tal com va cantar Julia Redó, fent seves les paraules de Bob Dylan:
“Quantes vegades podrem fingir que no ens n’hem adonat? Això, amic meu, només ho sap el vent… i la resposta continua flotant dins del vent”.
