El sector tèxtil és dels més contaminants que existeixen. Per fer una simple peça de roba el consum necessari de matèria primera, energia, aigua i sòl és enorme. Durant el procés de fabricació, es poden arribar a gastar fins als 3.500 litres per ítem i a generar unes emissions de 49,1 kg de CO2 a l’atmosfera. El problema, però, no es limita a la producció, també existix una gran preocupació pels residus derivats, que poden arribar fins a les 92 tones a l’any.
Amb l’auge de la fast fashion -roba de producció en massa, ridículament barata i d’una qualitat molt baixa s’ha disparat la quantitat de tèxtil creat i venut, però, paral·lelament, també el que es tira a la brossa. En ser una roba de poc valor, en poc temps acaba sent incinerada o enviada a la deixalleria, en lloc de ser donada o reciclada.
I és que a només un 1% dels residus se’ls destina un segon ús, siga amb donacions o amb pràctiques de reutilització com el reciclatge o l’upcycling, tècnica que utilitza la dissenyadora aldeana Karme Martinez en la seua marca Be Karme, que es defineix com lliure, autèntica i rural, que s’expressa mitjançant dissenys tèxtils únics.
Conscient d’esta problemàtica, la dissenyadora no concep la seua professió si no va acompanyada de l’activisme mediambiental. Sota la marca Be Karme, l’aldeana treballa per contribuir a una indústria tèxtil més respectuosa amb el medi ambient i les persones.
A partir de l’upcycling un procés, que significa suprareciclatge en anglès, es fa un reaprofitament dels residus tèxtils -peces de segona mà, materials descatalogats o excedents de la indústria- de manera creativa per obtenir un producte amb un valor i qualitat més alta, donant-los així una segona vida.
Esta és la fórmula que ha trobat Martínez, qui es definix com “Fashion Activist del Delta”, i que es proposa generar un impuls positiu a través d’un consum conscient. La idea, segons la seua impulsora, és “produir peces úniques i edicions limitades, de qualitat, pensades perquè t’acompanyen molts anys i siguen un reflex d’una història, uns valors i una identitat única”.
La previsió és treure quatre col·leccions càpsula per temporada, cadascuna d’elles amb una inspiració diferent, depenent de les matèries de què es disposarien en cada moment. En este sentit, la intenció de Martínez és anar al contrari del procés habitual de creació de moda.
En lloc de fer els dissenys, després el patronatge i posteriorment confeccionar-ho amb el teixit que més s’ajuste, en el cas de l’upcycling la idea ha de sorgir a partir del material, és a dir, pensar un disseny a partir del tèxtil disponible i portar-lo a la realitat. Per això, Martínez destaca que el projecte estarà en constant procés d’investigació i les col·laboracions aniran canviant, seguint així els valors de l’artesania i la innovació sense oblidar la sostenibilitat.
Per fer-ho, hi ha iniciada una campanya de micromecenatge que permetrà impulsar el primer conjunt de dissenys, Càpsula BeKarme, que estarà inspirada en la silueta, textura, colors i hàbitat dels flamencs del Delta. Estarà formada per 10 looks que es caracteritzen per ser models de gènere neutre adaptables a diversos cossos i una col·lecció de complements d’edició limitada basats en l’anella metàl·lica que s’utilitza per identificar i seguir els flamencs.
La dissenyadora, que ja ha rebut diversos reconeixements pel seu projecte, com el Premi StandUP Mediterranean o més recentment, l’Emprèn de 2022, atorgat per la Diputació de Tarragona, en la categoria de Cultura, destaca la necessitat d’aplicar estos valors en els projectes de roba i anar generant canvis. “Tots els canvis importants per la societat i el medi ambient són possibles gràcies a la força de la gent”.
Així mateix, la dissenyadora assegura que “el món de la moda està canviant, perquè així ho demana el consumidor, que cada vegada es preocupa més. L’acció més política no és votar, és comprar. Molts sectors es dirigeixen cap aquí”, diu, afegint que “l’upcycling no és una tendència, ja és el futur”.
Roba ‘made in’ Terres de l’Ebre
La col·lecció va més enllà de l’estètica, busca contribuir a la defensa del territori. Ho fa donant visibilitat i treballant al costat d’entitats, projectes i associacions que treballen diàriament per la conservació de la flora i la fauna. En este cas compta amb la col·laboració del Parc Natural del delta de l’Ebre i l’Estació biològica, i s’envolta de companys de la demarcació, com el deltebrenc cocreador de la reconeguda marca Moschino, Joan Salvadó Bonet i d’un experimentat equip professional de la confecció local de diferents àmbits, com el patronatge, la confecció, els acabats o la manufactura.
D’esta manera el projecte s’enfronta a una altra gran problemàtica del sector, la precarietat laboral, donant suport a l’economia territorial i revalorant una mà d’obra que està a punt de quedar-se sense relleu generacional i generar una economia circular. “Solíem ser un territori molt potent en producció, confecció i ja no queda absolutament res. Ja no hi ha relleu, ja no estem preparats i exportem d’altres països amb esta normativa que permet la semiesclavitud”.
