Porto cinc mesos viatjant pel món (20 països per quatre continents) i ja he entrevistat més d’una seixantena d’ebrencs per un nou programa de TV que vol mostrar l’aportació que està fent gent del territori arreu del planeta. També perquè ens expliquin com es viu, per exemple, a 17.000 quilòmetres de casa.
Alguna cosa està canviant i ja no hi ha por a anar-se’n a l’altra punta del món a perseguir somnis.
Se sumen les generacions millor formades de la història de casa nostra, la manca endèmica d’oportunitats i una nova societat que accepta que marxar i prendre riscos ja forma part de l’equació.
És una tendència imparable.
I això, encara que sembli una important pèrdua de capital humà, ens pot acabar enriquint si trobem la manera que aquest immens coneixement, contactes, idiomes, relacions i experiències que aquests ebrencs estan adquirint per tot el planeta reverteixin al territori.
D’aquells que he conegut, diria que pràcticament tots continuen lligats sentimentalment a l’Ebre. I el territori, de forma egoista, se n’ha d’aprofitar. I crec que aquests ebrencs expatriats estarien encantats que això passés.
Amb el programa de TV Ebrencs pel món, a partir de l’octubre per Canal TE, volem, per a començar, donar-los a conèixer. Un segon pas podria ser crear una xarxa o una base de dades amb el màxim número d’ebrencs a l’exterior per saber del talent que compta el territori pel món. I un tercer, trencar-nos el cap com a col·lectivitat per saber com fer que tot aquest talent també repercuteixi a l’Ebre, ajudi a sumar i puguem ser un territori encara més creatiu i preparat per al futur.
