Vostè no és cap nouvingut a la professió.
Sempre he viscut envoltat d’animals. Són la meua vida. Besavis, avis i pares es van dedicar a la cria del porc. Però els baixos preus i l’elevat cost de manteniment ho feien inviable. Quan vaig acabar d’estudiar, tenia clar que calia diversificar el negoci.
I va apostar per la cria de cabres.
La cabra és un animal que s’adapta molt bé al clima mediterrani. De fet, aquí a Rasquera criem la cabra blanca, l’última raça de cabra autòctona catalana.
Es dedica essencialment a la producció de llet.
La llet de cabra està valorada i es paga bé. Crio cabra de llet però aprofito totes les vies de negoci. També faig selecció genètica i cabrit per a carn.
Com és de diferent ser pastor avui?
Sortim a pasturar cada dia, sis hores mínim. Abans el pastor no tenia problema a col·locar el producte a un preu digne. Avui, les grans produccions intensives i el canvi en el consum, amb major presència de carn de porc i pollastre, fan més complicat l’ofici de ramader. Has de pasturar i, després, sortir a vendre.
Per què es menja menys carn de cabrit?
Hi ha altres carns, també de qualitat però més barates. A banda que el cabrit és un producte molt estacional -se’n menja sobretot per Nadal i Setmana Santa- tenim el problema dels animalistes.
Han patit algun atac a la seua granja?
Nosaltres no. Però la veu d’esta gent es fa sentir molt i cada vegada són més influents. Als ramaders ens veuen gairebé com si fóssem terroristes.
Però vostès s’estimen els animals.
Hi han persones al món que no estan tan ben tractades com les meues cabres. Però són bestiar. Arriba un punt que al cabrit se’l separa de la mare i se’l sacrifica. I això hi ha gent que no ho entén.
Com és la seua cabana?
Soc un ramader petit. Tinc l’explotació dividida en blocs: cabres de llet, les embarassades que reposen, sementals i recria. En total, més de 400 caps.
Diu que la clau per al rendiment del negoci és saber com està cada animal. Com es fa això amb més de 400 cabres?
Jo soc capaç d’identificar el pare i la mare d’un cabrit enmig de tot el grup. Saber com està cada animal és necessari per fer viable la granja. Avui tenim un sistema que permet alimentar individualment cada cabra d’acord amb les seues necessitats nutricionals i la seua producció real de llet.
Com aplica la millora genètica?
Cada animal ha de poder pagar els seus costos de producció. Si no, toca plegar. L’eficiència genètica és clau per a la supervivència del ramat. Es tracta d’identificar les cabres que més llet produïxen, perquè els seus fills seran, amb tota probabilitat, grans productors de llet. En el sector vacu ja fa anys que fan millora genètica. Este és el camí.
El veig amb les idees clares. No sé si el sector primari veu el futur amb tant d’optimisme.
A mi els pares em van poder pagar l’educació. I crec que faig el que toca. Però cal molta dedicació. Això és com una partitura de música, has de tocar moltes tecles, però ho has de fer quan toca, amb la intensitat i la precisió necessàries. En esta faena, el més complicat és la conciliació familiar.
A l’Ebre, el sector primari té un pes superior a la resta del país. Se senten prou reconeguts?
Molt poc. S’ha començat a posar en valor el producte de proximitat, però la gent va al supermercat i carrega sense saber d’on surt el producte que compra, com s’ha elaborat i quina traçabilitat té. Cal una major conscienciació.
Se sent part d’este país buit que reclama una major atenció?
És clar que sí. Veuríem què passaria si un dia ens plantem i decidim deixar de produir.
Com més pastures, menys incendis.
Això la societat encara no ho té clar del tot. Quan tu compres un cabrit de Rasquera, has de saber que pagues per una bona carn, però també per la feina d’un pastor que té cura del patrimoni natural i cultural d’un espai com la serra de Cardó.
Sempre m’ha impressionat la noblesa i la destresa dels gossos que tenen cura del bestiar.
Jo tinc un gos d’atura i un mastí lleonés. Què tenen d’especial? El mateix que les meues cabres: la millora genètica. Els seus avantpassats ja eren molt bons. El gos d’atura sap rebre ordres, entendre-les i executar-les. Al mastí no li dones ordres, que no et farà cas. El mastí és un gos cabra, s’ha criat de menut entre cabres i les protegix davant del perill, perquè són la seua família.
Aquí no tenim llops ni ossos.
A canvi, tenim algun lladre.
Vostè no és partidari de les subvencions.
La majoria de pastors en extensiu sobreviuen gràcies a les subvencions. Jo vull tirar endavant pel valor del meu propi producte. Ara estem treballant per a potenciar la cria del cabrit per a carn. Volem desestacionalitzar el consum, que serà una manera de poder abaixar preus i arribar a un major públic.
