El grup de ‘Junts per Tortosa’ hauria d’assumir el seu pas a l’oposició i corregir una estratègia que fins ara s’ha demostrat erràtica. L’incident en la cloenda de la Festa del Renaixement, el corol·lari d’un any i mig de tesar la política municipal.
Des de l’endemà dels comicis municipals, van tesar tant les costures que irremeiablement havien de rebentar en un moment o altre. Un descosit de tal magnitud, que fins i tot els més profans anticipàvem la desfeta el dia i en l’escenari menys indicat. Un despropòsit, no exempt d’un cert provincianisme, conseqüència d’uns resultats electorals mal digerits i pitjor administrats.
Tot comença i tot acaba amb una lapidària frase profusament repetida per l’exalcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé: “No hauríem d’estar a l’oposició”. Tot per culpa de 14 vots que la van apartar de la majoria absoluta i d’una alcaldia que ja prefigurava seua, al més pur estil convergent patrimonial.
Durant este temps, ha ignorat conscientment Meritxell Roigé que les majories municipals o parlamentàries es configuren com a resultat de la suma de regidors o diputats i que, per tant, les alcaldies i presidències no són hereditàries ni privatives d’una persona o d’un grup polític. ‘Junts per Tortosa’ només necessitava afegir un regidor -solament un- per mantenir-se al capdavant de l’Ajuntament, objectiu que no va poder assolir més enllà de la indiscutible, unànime i arribista voluntat de la resta de partits per apartar-la de l’alcaldia.
Un dels errors de Roigé radica en el fet de negar-se a analitzar les raons de la seua solitud i atribuint-t’ho a la desfermada ambició de poder dels seus contrincants. A partir d’esta única diagnosi, ‘Junts per Tortosa’ va submergir-se i emprendre una estratègia d’erosió incessant i acriaturada contra l’equip de govern fins a extrems extenuants no només per als periodistes (un xafardeig en boca de tots ells) sinó també per als tortosins i tortosines. En lloc de prioritzar aquells temes de més calat ciutadà, incidint directament en les persones i el seu benestar, i així dosificar els missatges i les aparicions públiques, van decantar-se per arrasar-ho tot, practicant una oposició de piconadora que restava credibilitat a les seues denúncies. Les formes també poden malmetre la fiabilitat del missatge.
El camp estava adobat després d’un any i mig plantant la llavor de la discòrdia. I tot va esclafir durant la cloenda de la Festa del Renaixement per un manifest abús de poder i per la negativa d’un grup en concret a complir els seus compromisos, base de la confiança mútua i la convivència. Requisit que, encertadament, també els hi reclamem als nostres governants.
L’aparició i matraca posterior del regidor Domingo Tomàs va escenificar l’enèsima espifiada del grup de ‘Junts per Tortosa’ i el desori de la seua oposició, brindant d’esta manera gratuïts arguments de politització de l’acte a un equip de govern que es va fregar les mans davant la patinada de Roigé i el seu confrare. El silenci còmplice (fins al dia d’avui) de l’exalcaldessa, ve a confirmar la dita de “qui calla, beneeix”.
‘Junts per Tortosa’ no va retenir l’alcaldia de la capital del Baix Ebre per un grapat de vots. Un número qualsevol. Podien ser 3 o 300. Un argument tan frívol com aquell que pregona la seua adversitat per no haver comprat un dècim premiat que tenia davant dels morros.
Les coses són com són i para de comptar. Fer-se mala sang amb uns dissortats resultats només els ha portat a errar l’estratègia. Per tant, capficar-se en estos 14 vots només conduirà a crispar un ambient ja de per si enrarit des de l’endemà mateix de les municipals.
Uns 14 vots que, en canvi, hauria de tenir presents l’alcalde Jordi Jordan en benefici de la governança de l’Ajuntament i per establir ponts de diàleg -ara per ara abruptament trencats- amb una formació -Junts per Tortosa- majoritària en el ple i àmpliament votada en les eleccions. Ignorar esta realitat com fins ara diu ben poc de la seua visió de la política municipal i de la pèssima concepció que en té del seu càrrec. Persistir en este erràtic rumb accentuarà la polarització i en res servirà per a apaivagar un preocupant estat d’ànims i de crispació que ja es percep als carrers de Tortosa.
