La calor de l’estiu del 2024 s’associa amb 1.153 morts a Catalunya entre l’1 de juny i el 30 de setembre d’aquell any, segons conclou un estudi de l’Institut Global de Barcelona (ISGLobal). El treball xifra en 62.775 les morts atribuïbles a la calor a Europa l’estiu passat i en 6.743 les ocorregudes a Espanya. En el cas de Catalunya, les 1.153 morts associades estan per sota de les 1.409 del 2023 i les 2.269 del 2022. Per províncies, s’estima que l’estiu del 2024 es van donar 865 morts associades a la calor a Barcelona (1.078 el 2023), 114 a Girona (112 el 2023), 94 (128 el 2023) a Tarragona i 80 (91 el 2023) a Lleida.
Al conjunt d’Europa, les xifres de mortalitat són un 23,6% més elevades que les aproximadament 50.800 morts estimades per a l’estiu del 2023 i un 8,1% inferiors a les prop de 67.900 de les del 2022. L’estudi es va centrar en 654 regions de 32 països europeus i els països amb més morts associades van ser Itàlia, amb 19.038, i Espanya, amb 6.743. Tot i això, com en el cas de Catalunya, les xifres d’Espanya estan per sota de les del 2023 (8.335) i les del 2022 (12.135). Per darrere d’Itàlia i Espanya hi ha Alemanya (6.282), Grècia (prop de 5.980) i Romania (4.943).
En el cas d’Espanya, i si es fa l’anàlisi per províncies, les xifres més altes es donen a Madrid, amb 1.086 morts atribuïbles a la calor l’estiu del 2024. Barcelona ocupa el segon lloc amb 865 i Alacant el tercer amb 384. Per darrere hi ha València (342), Múrcia (276) i Málaga (218).
Taxa de 146 morts per milió a Catalunya
Pel que fa a la incidència de mortalitat, a Catalunya s’estima que l’estiu del 2024 hi va haver 146 morts associades a la calor per milió de persones. La taxa està per sota de la del 2023 (178) i també de la del 2022 (292). La taxa més alta de l’estiu del 2024 es va registrar a Lleida (179), seguida de Barcelona (149), Girona (141) i Tarragona (111).
En el conjunt d’Europa, els països amb una major taxa de morts relacionades amb la calor per al mateix període van ser Grècia (574 morts estimades per milió de persones), Bulgària (530 morts per milió) i Sèrbia (379 per milió). Aquestes taxes són significativament més elevades que les estimades per als dos estius anteriors de l’estudi, on la més elevada van ser les 373 morts per milió de Grècia el 2023. La mitjana europea va ser de 117 morts per cada milió de persones. En el cas d’Espanya, la taxa va ser de 140 per milió d’habitants. Aquesta xifra està per sota de les 173 per milió del 2023 i les 256 per milió del 2022.
En conjunt, 15 dels 32 països van experimentar l’estiu del 2024 la càrrega i taxa de mortalitat relacionades amb la calor més elevades.
Més morts en dones i en persones d’edat avançada
El nombre de morts relacionades amb la calor va ser superior en dones i en persones d’edat més avançada al llarg dels tres estius estudiats. Concretament, s’estima que l’estiu del 2024 el nombre de morts relacionades amb la calor en dones va ser un 46,7% més elevat que en homes. En majors de 75 anys, la mortalitat estimada va ser un 323% major que en el conjunt de la resta de grups d’edat.
L’investigador a l’ISGlobal i primer autor de l’estudi, Tomás Janos, explica que tot i que l’estiu del 2024 va ser el més càlid mai registrat segons Copernicus a les regions analitzades a l’estudi, els estius del 2022 i del 2023 van ser més càlids. Tot i això, aquestes diferències regionals en la temperatura mitjana no es reflecteixen totalment en la mortalitat, ja que les morts estimades per al 2024 van ser superiors a les del 2023 i lleugerament inferiors a les del 2022 al conjunt d’Europa. Janos assegura que això és pel fet que el 2022 i el 2024 les temperatures més elevades es van donar al sud-oest i al sud-est d’Europa.
Més de 181.000 morts en tres estius
En total, l’estudi apunta que durant els tres estius estudiats s’haurien produït més de 181.000 morts relacionades amb la calor a Europa, dos terços de les quals al sud del continent. L’autor sènior de l’estudi i investigador principal del projecte del Consell Europeu de Recerca EARLY-ADAPT, Joan Ballester Claramunt, explica que els resultats posen de manifest la necessitat d’enfortir les estratègies d’adaptació, incloent-hi el desenvolupament i la implementació d’una nova generació de sistemes d’alerta primerenca de calor i salut, de rang continental i basats en l’impacte.
Per això, part de l’estudi es va dedicar a avaluar el sistema d’alerta primerenca Forecaster.health, una eina que utilitza models epidemiològics per a transformar les prediccions meteorològiques en alertes diàries de salut per calor per regions i per a grups de població específics. L’anàlisi feta mostra que l’eina té una fiabilitat per a llançar alertes de salut per calor amb almenys una setmana d’antelació quan les condicions apunten a un risc de mortalitat excepcional.
Ballester Claramunt afegeix que al sud d’Europa, el sistema d’alerta primerenca va continuar mostrant una fiabilitat relativament alta fins i tot més enllà de l’horitzó dels set dies.
En l’estudi general, l’equip va utilitzar observacions de temperatura diàries per regions i registres de mortalitat relatius al període 2015-2019 per a ajustar models epidemiològics. Una vegada ajustats, es van combinar amb observacions i prediccions de temperatura diàries i amb sèries setmanals de mortalitat dels anys 2022 a 2024 per a calcular la mortalitat relacionada amb la calor en aquests tres estius recents. A més, s’han actualitzat les dades dels estudis fets per al 2023 i el 2022, ja que s’ha emprat una nova metodologia que els investigadors consideren més precisa.
