L’anellament de flamencs, que l’any passat no es va poder celebrar, està coordinat internacionalment pel Greater Flamingo Network i dona suport als diferents estudis científics sobre aquesta espècie. Aquests estudis són del tot necessaris per a la conservació del flamenc a escala global.
Fins ara, s’han anellat uns 5.170 polls de flamenc nascuts al Delta, dels quals s’han obtingut més de 27.000 observacions des de l’estuari del Sena fins al Senegal, i des de Portugal fins a Israel.
El 2024, s’han reproduït 3.027 parelles de flamenc. Es van comptabilitzar un total de 1.830 polls, cosa que representa un èxit reproductor de 0,60 polls per parella, una xifra una mica per sobre de la mitjana de productivitat d’aquesta espècie en el delta de l’Ebre en els anys que ha nidificat, que és de 0,52 polls per parella.
La població reproductora de flamenc d’enguany s’ha situat també per sobre de la mitjana des que aquesta au es va establir a les salines de la Trinitat l’any 1992.
A partir de l’any 2006, es va iniciar una tendència a l’alça en la reproducció d’aquesta espècie, amb un màxim històric de 4.303 parelles l’any 2020. No obstant això, durant el període 2013-2016, va començar un període advers de 4 anys (amb valors inferiors a les 1.000 parelles) relacionat amb problemes amb el gavià argentat de potes grogues Larus michahelli i la guineu Vulpes vulpes.
El flamenc (Phoenicopterus roseus) és una de les espècies més emblemàtiques del Parc. De fet, és l’únic lloc de Catalunya on es reprodueix i un dels pocs punts de la Mediterrània on cria de manera regular.
Malgrat alguns intents al Delta a les dècades dels setanta i vuitanta, no és fins a l’any 1993 que el flamenc aconsegueix reproduir-se a les salines de la Trinitat, a la Reserva Natural Parcial de la Punta de la Banya (la Ràpita). Fins al moment, ha tingut èxit en 29 ocasions.
Enguany s’ha realitzat el marcatge amb GPS de dos adults reproductors, amb la col·laboració del personal tècnic del servei de Biodiversitat del Ministeri. En el procés de la captura de polls també es capturen alguns adults reproductors que acompanyen la guarderia de polls, aquest moment es va aprofitar per a capturar-los i col·locar-los els GPS. El marcatge permetrà determinar les zones i els hàbitats d’alimentació que utilitzen durant aquesta fase de reproducció, així com els moviments que realitzen posteriorment.
