Aquest mes de març es compleix el centenari del naixement d’un dels intel·lectuals més prestigiosos i polèmics d’Europa: Pier Paolo Pasolini, nascut a Bolonya però resident durant els anys 40 al Friül, concretament a Casarsa, el poble de la seva mare. La cosa per a mi no tindria la major importància, si no fos per Eduardo Margarettto, que, en la segona edició d’Orígens, l’octubre de 2018, va tenir la fenomenal idea de donar veu a poetes d’aquesta regió banyada per l’Adriàtic, i també, a poetes de l’Alguer.
Durant l’estada al poble de la seva mare va ser conscient del que representaven les llengües minoritàries a Itàlia, a les quals se’ls havia de donar la importància que mereixien. La regió del Friül, la capital de la qual és Trieste, ha estat una terra de grans escriptors, que continua en el dia d’avui amb Claudio Magris tot i que molt abans aquesta terra la van visitar i hi van residir Franz Kafka, Rilke, Maria Callas i Stefan Zweig, entre altres, sent el lloc de naixença del novel·lista Italo Svevo, el qual va ajudar a ser escriptor un altre resident, un irlandès peculiar que passava per greus dificultats econòmiques anomenat James Joyce. Amb tota seguretat Pasolini devia estar al corrent de totes aquestes personalitats que van enriquir la cultura del Friül.
Pasolini va fundar l’Academia di lenga furlana per tal de promocionar el dialecte Friül, de la que va néixer la revista Stroligut, eminentment literària. Pasolini va tenir un contacte molt estret amb la cultura espanyola i, sobretot, amb la seva poesia. D’aquesta forma va estar interessat en Antonio Machado, Juan Ramón Jiménez, García Lorca o Rafael Alberti i va arribar a afirmar que aquesta poesia va tenir una gran influència en la seva formació literària i que Machado, Kavafis i Apollinaire eren grans representants de la poesia europea del segle XX.
Però el contacte definitiu amb la cultura catalana el va tenir per la seva amistat amb l’escriptor i eclesiàstic, el doctor Carles Cardó, nascut a Valls (Baix Camp) i exiliat com a conseqüència de la Guerra Civil, primer a Suïssa i posteriorment a Torí, Lausana i, finalment, a Friburg. El doctor Carles Cardó, home d’una gran cultura, va ser un excel·lent traductor i donava una gran importància a la traducció dels clàssics en català, ja que considerava que, d’aquesta forma, el nostre idioma adquiria una gran solidesa i maduresa per a futures traduccions a altres llengües. Per això va intervenir en la Fundació Bernat Metge traduint a Sèneca i en la Fundació Bíblica Catalana traduint els Salms. La relació cultural entre Pasolini i el doctor Cardó va ser possible per la intervenció directa d’un intel·lectual italià anomenat Gianfranco Contini. D’aquesta forma l’italià i el vallenc entren en contacte per a posar-se d’acord en la promoció i defensa del friülà i el català i Pasolini li demana informació de la nostra cultura i el remet a Verdaguer, Costa Llobera, Joan Alcover, Joan Maragall i Carles Riba, entre altres; publicant a aquests poetes a la revista de l’Academia, mantenint posteriorment una bona relació personal amb José Agustín Goytisolo, el cèlebre autor de Palabras para Julia.
Tot això em va venir pel traductor, biògraf i poeta Eduardo Margaretto, que, juntament amb l’activista cultural Xavier Miró, el maig de fa dos anys dins del festival TRETS, van dedicar una brillant conferència sobre l’autor del Friül. L’editorial El Doctor Sax, que dirigeix l’escriptor de Torí Gabriele Nero, va publicar l’última biografia editada a Espanya, La Roma de Pasolini de Dario Pontuale, traduïda pel mateix Margaretto. Encara Pasolini, que també va ser director de cinema, en la seva pel·lícula El evangelio según san Mateo va comptar amb Enrique Irazoqui, un basc que vivia a Barcelona, interpretant el paper de Crist.
Pier Paolo Pasolini va ser un excel·lent jugador de futbol, ho portava a la sang i fins i tot va desafiar a Bernardo Bertolucci a un partit entre els seus equips de rodatge durant una filmació. Tenia una velocitat endimoniada com a extrem esquerre, marcant molts de gols, i avui, si jugués amb el Barça, amb tota seguretat faria la competència a Lamine Yamal i Gündogan.
