El pròxim diumenge 31 d’agost se celebrarà la segona edició del festival de patrimoni etnomusical de Tortosa, més conegut com a Ebrefolk, en el marc de les Festes de la Cinta. L’Associació Espai de So ha organitzat espais conjunts on la població de Tortosa i els seus voltants se podrà apropar a conèixer o retrobar-se amb la música tradicional de les Terres de l’Ebre i d’altres regions. El mateix diumenge es durà a terme la vetlada de versadors i rapers de la mà de practicants de la música folk del territori, d’arreu de Catalunya, del País Valencià, de Madeira, d’Argentina, de Galícia i de Múrcia. El dissabte 6 de setembre continuarà l’Ebrefolk amb la ballada de jotes i vermut a la plaça de l’Ajuntament.
Sofia de la Ribera, Imma de Sopa, la Fardatxa, Àlex lo Cantador, Guardet lo Cantador, la Rondalla Suc d’Anguila i la Rondalla dels Ports seran els representants de les Terres de l’Ebre; els seguiran Tesa, del País Valencià, i Arnau Kosmo, Markus FM, Bruno Blazis i DJ Alar, de Catalunya; Wilson Saliwonczyk, de l’Argentina; Roberto Moniz, Gilberto Reis i Roberto Moritz, de Madeira; i la gallega Lupe Blanco, així com els murcians Natalia Martín —també coneguda com La niña de la Magdalena—, Emilio del Carmelo, Tomás Loba i Juan Martínez, El Mergo.
Després de la vetlada de versadors hi haurà una baralla de galls El dissabte 6, la festa continuarà amb una ballada de jotes i un vermut a les 13 h a la plaça de l’Ajuntament, just després d’acabar l’acte del Tortosí Absent. L’acte estarà amenitzat per la Rondalla dels Ports i podrà participar-hi tothom.
Recuperar la música tradicional al marc festiu ebrenc
Els organitzadors de l’EbreFolk, Sergi Massip i Ferran Roca, de l’Associació Espai de So, narren que: “L’any passat el festival va tindre una bona acollida i la idea és anar ampliant les activitats. Antigament a Tortosa ja es feia una vetlada de versadors dins del marc festiu, però es va perdre durant unes dècades, i natros l’hem volgut recuperar per a mantindre viva la tradició del cant improvisat”. Continuen explicant que s’ha volgut incorporar la figura del raper amb el cant versat: “Tot casa, el rap és una nova forma d’expressió popular emprada pels jóvens actualment, i és important que tothom entenga que és una evolució de la música tradicional. És bonic veure la fusió de l’estil més tradicional amb el més urbà”, afirmen els organitzadors.
Els creadors de l’Ebrefolk han remarcat amb orgull que este any una prova de penyes és crear una sexteta. “Són petits passos que t’encoratgen a continuar divulgant la importància de mantindre viva aquesta tradició”, afirmen Massip i Roca. Ells consideren que és una manera d’expressar-se més i que és molt bonic presenciar esdeveniments impactants, com un noi declarant-se a una noia durant una actuació de cant improvisat. “És magnífic veure quintos de setze i disset anys viure la festa i la cultura, participant en una ronda improvisada”, afirma Roca.
L’Ebrefolk, durant l’estiu
El plat principal va començar amb Móra d’Ebre. Allí, més que un festival, és tot un campus formatiu amb activitats, xarrades, mostres, etcètera. Este any s’ha dut a terme la 13a edició. Quatre dies intensos (10, 11, 12 i 13 de juliol) per a aprendre des de zero o perfeccionar les habilitats amb instruments musicals com la guitarra, el guitarró, el violi, instruments de percussió; o amb balls tradicionals com la jota, el bolero, la seguidilla, el ball de coques; i amb el cant improvisat i no improvisat. A la nit, després de finalitzar amb les activitats formatives, els alumnes, professors i gent del poble es van unir al bureo i les vetlades de versadors i rapers.
L’Ebrefolk, a més d’estar present a les capitals del Baix Ebre i la Ribera d’Ebre, també acumula set edicions a la Jana (Baix Maestrat), deu a Roquetes i este estiu s’ha estrenat a Benassal (Alt Maestrat).
“Catalunya no és només sardana”
Massip i Roca també lluiten perquè es coneguen totes les expressions de la música catalana popular: “És important que la gent sàpiga que Catalunya és molt més que sardana”.