Tortosa va celebrar la setmana passada la 80a edició d’Expoebre, una cita firal que arribava a aquesta efemèride consolidada com un dels grans aparadors econòmics i socials de les Terres de l’Ebre. L’edició d’enguany no només ha mirat enrere per celebrar vuit dècades d’història, sinó que posava l’accent en la capacitat d’adaptació i transformació que ha caracteritzat les fires multisectorials al llarg del temps.
Sota el lema “Construint històries i records de futur”, Expoebre ha estat un reflex viu dels canvis que ha experimentat la societat. Si en els seus inicis la fira tenia un marcat caràcter agrícola i ramader, amb el pas dels anys ha evolucionat fins a incorporar sectors vinculats a la innovació, la tecnologia i els nous models de negoci. La frase “hem passat de la ramaderia als robots”, resumeix aquesta transformació que simbolitza el salt d’un model tradicional a un de plenament adaptat al segle XXI.
Des dels seus inicis, Expoebre -com moltes altres fires- exercia una funció essencial: era el gran punt de trobada entre oferta i demanda. En un context en què no existien els canals digitals, la fira era, en certa manera, “la internet d’aquell moment”: el lloc on descobrir novetats, comparar productes, establir contactes i prendre decisions de compra. Amb el temps, però, les formes de consumir i de relacionar-se amb el mercat han anat canviant, i això ha obligat les fires a reinventar-se constantment per continuar sent útils i atractives.
Aquesta evolució no ha estat casual, sinó fruit de la voluntat d’anticipar-se als nous reptes i de continuar sent útil al territori. Expoebre s’ha convertit així en una plataforma on conviuen empreses consolidades i nous emprenedors, amb presència de sectors com el comerç, els serveis, el turisme, l’automoció i la maquinària, així com la tecnologia i la innovació.
En aquest context, però, tenim molt clar que l’expositor és el centre de la fira. Tot el plantejament d’aquesta 80a edició s’ha fet pensant a generar més oportunitats per a les empreses participants, facilitant el contacte amb el públic i afavorint un flux constant de visitants al recinte firal.
Amb aquest objectiu, s’han impulsat espais pensats no només per exposar, sinó per generar experiències. És el cas de l’Ebretast, que s’ha consolidat com un punt d’atracció clau, oferint degustacions i posant en valor la gastronomia i els productes de proximitat en un format vivencial que connecta directament amb el visitant.
En la mateixa línia, l’espai Ebretch ha evolucionat per incorporar propostes més interactives i dinàmiques, amb l’objectiu d’atraure públic i generar moviment dins el pavelló. La introducció d’elements tecnològics participatius respon a la necessitat d’adaptar-se a un visitant que ja no només vol mirar, sinó també experimentar.
Aquests canvis responen a una realitat clara: les fires multisectorials ja no són únicament espais d’exposició, sinó entorns de relació, d’interacció i de generació d’oportunitats. L’experiència del visitant esdevé clau, i amb ella, la capacitat de beneficiar directament els expositors.
A part de l’expositor, la presència d’entitats socials també és un element molt important en cada edició, ja que aporten valor afegit a la fira i reforcen la idea que el desenvolupament del territori no és només econòmic, sinó també social.
Amb 80 edicions a l’esquena, Expoebre demostra que continua evolucionant sense perdre la seva essència. Una fira que ha passat del món agrícola i ramader a incorporar la innovació i la tecnologia, però que manté intacte el seu objectiu principal: ser útil al territori i a les persones.
La mirada ja està posada en el futur, amb el repte de continuar adaptant-se als nous temps i de seguir generant oportunitats per al teixit empresarial i social de les Terres de l’Ebre.
