El món de l’educació és immens, el que fa que coses com llibres, material manipulatiu, tecnologies, llibres de lectura, programacions o, fins i tot, creacions dels mateixos docents siguin molt nombroses, de vegades incontrolable.
Doncs bé, és aquí on vull arribar, l’educació està tan viva, el canvi és tan constant que no permet que estiguem parats, sempre cerquem o creem recursos per a donar resposta a la inclusió, diversitat o a alguna dificultat, mancança o problemàtica. Algunes vegades sabem molt bé quin material o quin tipus d’activitat hem d’utilitzar, sigui perquè l’hem usat altres cops o, senzillament, perquè se’ns encén la llum interior. D’altres vegades, no és tan fàcil i passem hores i hores buscant o creant, sense parar a pensar que igual la companya de la classe del costat en té un que aniria com anell al dit, o el tutor de 3r A té un recull de recursos per a treballar el càlcul mental brutal.
Aquesta situació passa constantment i, normalment, acabem trobant una excel·lent solució, però perdem molt temps, sí, el recurs més valuós de tots i un dels que més escassos anem. Doncs bé, és aquí on crec que ha d’aparèixer un banc de recursos intern de centre, una manera de treballar que permeti recollir de manera digital tots els materials que es creguin vàlids del claustre. Fins aquí bé, però això no és tan fàcil, perquè per tal que això funcioni ha d’haver-hi unes normes ben clares que ha de complir tothom, és clar:
– Accés per a tothom: tots i totes poden utilitzar-lo i han de nodrir-lo, és a dir, no val només amb buscar, és per això que calen registres per a controlar-lo.
– Classificació clara: el material ha d’estar ben organitzat, per cicles, nivells, matèries, diagnòstics, etc.- Referents o comissió: cal que hi hagi responsables d’aquest recurs, ja que cal un manteniment, actualització o fins i tot publicitar-lo.
– Coordinació periòdica: és important que la comissió o responsables informen de tot el que hi ha a la base inicialment i posteriorment cal fer trobades per a poder informar de novetats o inclús aconsellar.
– Revisió i actualització: és fonamental, pel fet que els materials no es poden quedar obsolets, cal que siguin útils, que estiguin al dia, amb la normativa actual i que donin resposta a necessitats reals de l’escola.
Des del meu punt de vista, és una manera de treballar molt potent, que amb un bon ús i un bon compliment de les normes facilita molt el treball del dia a dia. Soc conscient que el seu funcionament és difícil, probablement en escoles grans encara més, ja que és més gent la que ha de complir amb les normes, però bé, com més gent, més recursos.
Fa anys vaig tenir un mestre que sempre tenia una solució per a tot, no sabies ben bé com, però situacions francament complexes les capgirava ràpidament, a mi em tenia fascinat, els seus companys li deien que era un banc de recursos, perquè facilitava la vida a tothom. Anys després, soc mestre i encara no m’he trobat ningú com ell, però sí que he intentat buscar maneres d’igualar-lo i m’he apropat gràcies a aquest magnífic recurs.
