La inauguració de l’extensió de la Via Verda de la Val de Zafán fins a la Ràpita obri noves possibilitats per a les Terres de l’Ebre. L’actuació, executada per la Diputació de Tarragona, fa créixer esta infraestructura fins als 160 quilòmetres i la convertix en la segona via verda més llarga de la península Ibèrica.
En l’àmbit de la regió de l’Ebre, la nova connexió entre l’interior i el litoral, entre els Ports i el delta de l’Ebre, oferix un recorregut d’alt valor paisatgístic i patrimonial que pot consolidar definitivament el territori com una destinació de referència en cicloturisme. En un context de creixement d’este producte turístic entre el públic europeu, la Via Verda té tots els ingredients per a convertir-se en un autèntic motor econòmic.
Ara bé, l’èxit d’esta infraestructura no es mesurarà només en quilòmetres, sinó en la capacitat de treure’n tot el potencial. I és aquí on emergix amb força el principal repte pendent: la promoció conjunta. La Via Verda de la Val de Zafán travessa diversos territoris i administracions, des d’Aragó fins a Catalunya, però continua projectant-se de manera fragmentada i amb estratègies disperses.
Esta manca de coordinació limita la visibilitat del conjunt del recorregut i en reduïx la competitivitat en un mercat cada vegada més exigent. El cicloturista no entén de fronteres administratives, busca itineraris continus, ben senyalitzats i fàcilment identificables. Sense una estratègia compartida, el risc és que la suma de trams no arribe mai a convertir-se en un producte únic i potent.
