Com resumiria el programa i l’esperit de les Festes de la Cinta?
Són unes festes que tornen a tindre 10 dies de durada, perquè és la demanda que se’ns havia fet des de la ciutadania i no implica una despesa superior. El primer any les vam allargar un dia, després vam afegir el dia dels quintos i al final hem pensat que el millor era poder repartir la programació i equilibrar-la entre els deu dies. A banda, mantenen el model de gratuïtat i són unes festes plurals. El concert més potent, que és el de Seguridad Social, queda al mig, en dimecres.
Quin és l’acte que espera amb més expectació l’alcalde?
El concert de Seguridad Social, tot i que el moment més emotiu és quan entres a la catedral amb la processó.
El model de Festes continuarà evolucionant?
La idea és consolidar els deu dies, de dissabte a dilluns, com a model definitiu. No és tant com el que s’havia fet fa molts anys ni la reducció a quatre o cinc dies.
Abans de Festes ja hi ha hagut polèmica perquè un grup de creadores culturals ha denunciat que no hi ha dones protagonistes en el programa d’actes organitzat per l’Ajuntament.
La regidora de Festes s’ha reunit amb este col·lectiu d’artistes i hem agafat el compromís de tindre en compte el tema de la paritat en futures edicions, sobretot per als caps de cartell, perquè també és evident que enguany sí que hi ha dones en diversos espectacles, com per exemple a l’Ebrefolk, on se preveu la participació de moltes artistes que venen d’arreu. També cal recordar que hem inclòs la figura de l’hereu, per una qüestió d’igualtat, o que per primera vegada a Les Sombres s’han incorporat moltes dones, quan era un espectacle molt masculinitzat.
Porta dos anys com a alcalde. Quines valoracions en fa?
Han sigut dos anys intensos i il·lusionants amb relació a determinats projectes que ara començaran a donar els fruits. El primer mig any no pots fer res perquè vens d’uns pressupostos anteriors.
Les dos llars d’infants arribaran a temps per al nou curs escolar?
Les dos llars d’infants ja estan gairebé a disposició per a iniciar este setembre una nova etapa per a la ciutat amb estos dos equipaments històrics que no teníem.
Quins projectes més seran tangibles a curt termini?
També estem avançant amb les obres de l’auditori: hem acabat ara la tercera sala i ja comencen les obres de remodelació de la sala gran, i tenim a punt d’adjudicar les obres del segon aparcament en els terrenys d’Adif, que milloraran l’accés al centre de la ciutat
Per a quan està previst que puga obrir el circuit verd de les muralles i per què s’està retardant?
Tot i que hem tingut alguns conflictes amb Patrimoni, a principis d’agost ens va arribar el vistiplau a alguns canvis que vam introduir i això ens permetrà finalitzar el circuit de les muralles i obrir-lo abans de finals d’any. S’ha adjudicat també la museïtzació de les Avançades de Sant Joan, que s’han de convertir en un museu a l’aire lliure, i en el mateix conjunt estem a punt d’adjudicar les obres de rehabilitació del Fortí de Bonet, una demanda històrica d’Amics dels Castells.
En canvi, als Josepets s’ha fet un pas enrere?
Vam intentar salvar l’anterior projecte de pavelló esportiu [impulsat pel govern de Junts], però Patrimoni no va donar el permís per a enderrocar part dels Josepets. Vam intentar fer un projecte més acurat per a fer una pista poliesportiva, i cap de les cinc empreses interessades se va presentar al concurs, que es va declarar desert. Però tenim altres àmbits en els quals estem treballant als Josepets, com per exemple el cultural, i en este moment ja tenim un projecte executiu per a convertir la nau principal d’entrada, que s’haurà de rehabilitar íntegrament, en un centre de creació artística, que anirà vinculat a una residència d’artistes a la nau que hi ha a continuació, on hi havia l’antiga residència de capellans. Serà un dels projectes importants que presentarem dins de la nova Llei de barris, cosa que ens pot permetre optar a un 60 % del finançament, superior al finançament que teníem garantit [a través d’una subvenció estatal] en la part més esportiva, i serà una manera d’apostar per la cultura.
S’actuarà també a la part de la piscina de l’antic col·legi?
Convertirem l’antiga piscina dels Josepets en una piscina a l’aire lliure per a la ciutat, i tot l’entorn, on ara hi ha la muntanya i els patis de l’antic col·legi, serà un pulmó verd, un parc per a la ciutat històrica i el barri del Rastre. Esta serà la vessant lúdica i esportiva, des d’un punt de vista més social, i serà un altre dels projectes que presentarem al Pla de barris i viles.
També es va renunciar a actuar de forma imminent a la plaça d’Alfons XII o l’avinguda Generalitat.
Nosaltres tenim un projecte per a obrir la ciutat al riu que preveu actuar des de la zona del Mercat fins a la seu de la Policia Nacional, amb una reformulació de tota l’avinguda Lleida i la part de l’avinguda Felip Pedrell que hi ha en este tram.
Com preveu que serà el nou curs polític en l’àmbit local?
Suposo que continuarà amb un govern treballant i dos oposicions. Una que representa la CUP, amb la qual, tot i tindre diferències, som capaços d’arribar a acords, i esperem que poguéssem pactar el pressupost del 2026, i després tenim una oposició totalment destructiva, que ho critica tot i no fa cap aportació. Nosaltres els continuarem oferint la mà per si volen realment col·laborar en lloc de posar pals a les rodes. Només s’han preocupat fins ara de desgastar el govern, encara que siga utilitzant la mentida, la intoxicació i les mitges veritats.
Quin és el gran repte de futur per a Tortosa?
Potser l’habitatge. Per això hi estem apostant fort. També hi ha l’assignatura pendent de millorar el manteniment de la ciutat, perquè venim de dècades de falta de manteniment, en molts equipaments i espais. I l’altra qüestió que preocupa a la ciutadania és la seguretat. Volem dedicar-hi més esforços i estan treballant-hi conjuntament la Policia Local i els Mossos d’Esquadra, sense descuidar la part de mediació.
I el gran projecte estratègic?
L’ampliació del polígon Catalunya Sud i la promoció turística a partir de la recuperació del patrimoni. Esperem avançar amb les obres del Balneari del Porcar i aprofundir en la candidatura a Patrimoni Mundial. A més a més, estem posant les bases, esta vegada sí, del nou hospital. Farem una modificació pressupostària de 700.000 euros per a poder adquirir els terrenys de Sant Llàtzer, de quatre finques diferents, i cedir-los a la Generalitat perquè hi puga aixecar el nou complex hospitalari.
Els terrenys costaran 700.000 euros?
És el que podrien costar els terrenys si hi ha mutu acord amb els propietaris. Si no hi ha entesa, aniríem a l’expropiació i el preu vindria marcat per un Jurat d’Expropiació. El tràmit s’endarreriria, però això no impedix a la Generalitat avançar amb la faena que ha de fer.
Abans ha citat la nova Llei de barris? Quin serà el seu impacte a Tortosa?
Ha de significar un revulsiu important per al centre i per a tots els barris antics, per a impedir la seua degradació i impulsar-hi el comerç. És un projecte global de 25 milions d’euros. Anem a màxims. El 60 % el finança la Generalitat i l’altre 40 %, l’Ajuntament o amb altres recursos, i hi haurà un procés de participació. Estem a l’espera que la Generalitat faça la convocatòria i poder aconseguir estos recursos per als propers cinc anys, prorrogables a vuit, a partir del 2026. Volem incloure-hi el centre, Santa Clara, Nucli Antic, Remolins, Barri Castell…, tota la part antiga de Tortosa.
Com veu i com interpreta la política nacional?
Veig que hi ha un govern, el del president Illa, que està desencallant projectes importants de temes que estaven al calaix, com el Pla de barris o els 50.000 habitatges socials compromesos en col·laboració amb els ajuntaments. És important que hi haja pressupost de la Generalitat per al 2026, per a facilitar que tot plegat tire endavant, i estic convençut que així serà, a partir de les diferents majories que s’han articulat.
Tortosa ha posat solars a disposició de la Generalitat per a fer habitatge públic?
Hem ofert diferents solars a Ferreries, al Temple i a la ciutat històrica.
I en l’àmbit estatal, com veu la política, molt més tensionada?
Estem pendents de si pot continuar governant l’actual govern de coalició o si anem a eleccions i entra en joc el perill d’un govern del PP amb VOX, amb tot el que significaria de negatiu per als ajuntaments, per als recursos públics i per al reconeixement de Catalunya, des del finançament singular fins a la identitat pròpia.