Poques especialitats permeten a un professional de la salut fer un seguiment tan prolongat en el temps del seu pacient com el ginecòleg. Hi ha casos en què un d’estos especialistes ha assistit el naixement d’una xiqueta, l’ha vist fer-se dona, quedar embarassada i, al final de la seua carrera professional, pot fins i tot haver tractat la seua menopausa. Això fa que la mirada de les ginecòlogues i dels ginecòlegs siga de llarg abast i transversal al mateix temps, de manera que la pacient pot sentir que l’atenció mèdica s’atansa més aviat a un acompanyament en tots els processos de canvi que acabarà vivint com a dona.
Este és, a grans trets, l’esperit que regix la manera de fer dels set professionals —amb acreditació MIR— que conformen el Servei de Ginecologia de la Clínica Terres de l’Ebre, que dirigix la doctora Fernanda Pla.
Pla, amb més de vint anys d’experiència com a ginecòloga, posa en valor el treball d’un equip de professionals que ha crescut en els últims anys per a atendre la demanda creixent d’atenció ginecològica a la CTE. “El principal motiu de visita és la revisió ginecològica general al llarg de la vida de la dona, posant especial atenció a determinades etapes com la salut sexual en les més jóvens, l’embaràs i la menopausa”.
Més controls
La prevenció és un dels cavalls de batalla més importants, ja que permet lluitar amb més garanties contra diferents malalties, singularment el càncer de mama i el de coll d’úter. Fernanda Pla recomana fer autoexploració dels pits, especialment després de la regla, i no saltar-se cap control. A la Clínica Terres de l’Ebre el cribratge de càncer de mama es fa a partir dels 40 anys i més enllà dels 70, sempre que el facultatiu ho crega necessari. Més optimistes són, encara, amb el càncer de coll d’úter, gràcies a les vacunes i controls sobre el virus del papil·loma que s’han estès a un segment de població cada vegada més gran. “De vegades s’ha volgut vincular el major risc del càncer de coll d’úter a la promiscuïtat, i això no és cert. Amb un sol canvi de parella, el risc hi és. Per tant, cal fer-se controls. El virus no es pot tractar, però les lesions que se’n deriven, sí”. La doctora Pla augura el final d’este tipus de càncer gràcies a esta política de prevenció activa.
Altres patologies que veuen sovint a la consulta, explica Fernanda Pla, és l’endometriosi, una malaltia que afecta dones jóvens i que és força incapacitant: “Sembla que ara n’hi hagi més, però això és perquè hi ha un major control”. Els miomes o els quistos ovàrics són altres patologies habituals a les consultes de ginecologia de la Clínica Terres de l’Ebre.
Compte amb les ITS
Si bé es percep una major conscienciació i prevenció en la detecció de diferents tipus de càncers ginecològics, la cap de Ginecologia de la CTE alerta d’una relaxació quant a les malalties de transmissió sexual (ITS). “Que el VIH haja dixat de ser mortal ha creat una falsa percepció sobre esta i altres malalties. I la gent ha de saber que una clamídia no et matarà, però sí que et pot dixar estèril”. Si aquí hi afegim que, a pesar de la divulgació i major conscienciació social, hi continua havent un important nombre d’embarassos no desitjats, els especialistes conclouen que cal continuar insistint en l’ús del preservatiu.
Mares als 40 o més tard
L’embaràs tardà també és un dels motius de consulta que ha guanyat pes. Moltes dones endarrerixen l’embaràs fins que consideren que la seua situació personal i/o professional està prou estabilitzada. Això té riscos per a la salut de la dona i del nadó, que algunes pacients busquen esquivar amb la possibilitat de congelar els seus òvuls: “En tota revisió, mirem com està la reserva ovàrica i n’informem la pacient… Cal recordar que a partir dels 35 anys, la possibilitat d’un embaràs espontani es redueix per falta d’òvuls”.
La menopausa
Un dels perfils de pacient que ha augmentat en les consultes de ginecologia és el de les dones amb menopausa o perimenopausa, que és el període en què es detecten els primers símptomes: “En generacions anteriors, una dona de 50 anys assumia com a normal alguns canvis en el seu cos que les dones d’avui no estan disposades a què condicionen la seua vida com abans. Parlem d’insomni, fogots, dolor en les relacions sexuals, falta de desig o canvis d’humor. Abans, les dones s’ho empassaven; ara, no”. La doctora Pla explica que hi ha tractaments farmacològics per a tractar els efectes de la menopausa i millorar la qualitat de vida de les dones. Un exemple són les teràpies hormonals substitutives, que permeten compensar els dèficits d’estrògens i previndre els riscos associats, com les malalties cardiovasculars o l’osteoporosi.
Tecnologia i millors protocols
Com en altres especialitats mèdiques, la tecnologia ha millorat molt la faena dels ginecòlegs i l’atenció a les pacients: “La definició de les ecografies és avui d’una precisió impensable fa 20 anys, i permet afinar molt en els diagnòstics”. La millora dels protocols impulsats per la societat científica o el treball en equip via comitès també ha facilitat el treball del ginecòleg, diu la doctora Pla.
