El Govern ha autoritzat de manera oficial la concessió d’una subvenció directa de tres milions d’euros provinent del Fons de Transició Nuclear per a finançar el projecte “Mosaics agroforestals vius”, presentat com a projecte singular el passat mes de gener. Esta important injecció econòmica pública cobrirà exactament el 80 % d’una inversió total que fregarà els 3,75 milions d’euros al territori. La subvenció es convertix, d’esta manera, en una de les apostes més ambicioses de l’executiu per a la transformació socioeconòmica i ambiental de les comarques de les Terres de l’Ebre, el Priorat, el Baix Camp i el sud de Lleida, zones directament afectades pel futur tancament de les centrals nuclears.
El projecte, impulsat per l’entitat ambientalista sense ànim de lucre l’Aube i que s’estendrà durant un període de tres anys, naix com un model pilot i singular per a combatre l’emergència climàtica i crear alternatives laborals estables a l’àrea d’influència de les centrals nuclears. El delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Joan Castor Gonell, ha destacat el caràcter estratègic de la iniciativa, que se centrarà de forma prioritària en la “mitigació i adaptació al canvi climàtic i la prevenció d’incendis”. Les actuacions se realitzaran especialment en zones d’alt valor ambiental o en finques agrícoles abandonades de difícil accés. Per a aconseguir-ho, s’apostarà de manera decidida per l’establiment de la ramaderia extensiva com a eina clau per a la gestió del territori i el sotabosc.
En este sentit, Pere Josep Jiménez, director tècnic de l’Associació l’Aube, ha defensat la naturalesa transversal del projecte, explicant que es diferencia clarament de les línies de subvenció habituals del Fons per la seua mirada global. Jiménez ha remarcat que l’èxit d’esta gran inversió pública en l’entorn rural rau en la col·laboració publicoprivada i en els acords de custòdia del territori establits directament amb els propietaris particulars de les diferents finques afectades i que sumen 5.828,38 hectàrees.
Així mateix, el director tècnic ha volgut dixar molt clar l’enfocament pràctic i immediat d’esta iniciativa al territori, posant l’accent en el fet que es tracta d’un projecte executiu on la base principal no és simplement la diagnosi formal, sinó l’acció directa: “No és un projecte de diagnosi, sinó que és un projecte executiu, un projecte d’acció directa on la intenció és transferir ràpidament tots aquests recursos a actuacions concretes i tangibles al territori”.
De fet, l’esforç pressupostari es traduirà en una transformació integral del paisatge mitjançant accions molt definides en la línia de la transició ecològica i la conservació de la biodiversitat.
D’altra banda, Ismael Bentieb, director de projectes de l’entitat, ha posat en relleu la forta càrrega d’innovació d’esta iniciativa. Lluny de limitar-se a actuacions tradicionals, el projecte aposta per la digitalització del territori mitjançant la instal·lació d’estacions de monitoratge automàtiques per a obtindre dades sobre el risc d’incendi en temps real. Esta eina tecnològica naix amb una clara ambició de futur i de projecció exterior, ja que, tal com ha assegurat Bentieb, “el model creat serà replicable a tot l’arc mediterrani”.
L’actuació també inclou la gestió agroforestal d’unes 500 hectàrees sense realitzar rompudes agressives i la compra d’una finca pilot per a instal·lar-hi un ramat extensiu fix.
La combinació de camps nets i zones boscoses, una eina de prevenció indispensable
Davant d’unes campanyes d’incendis cada cop més llargues i d’una nova generació de focs virulents, la gestió preventiva del territori ha de passar a ser una de les grans prioritats. En este escenari, experts i administracions coincidixen que la recuperació del mosaic tradicional (la combinació de camps nets i zones boscoses) és una eina indispensable. En este sentit, Arnau Pou, investigador del Centre de Resiliència Climàtica, destaca que per a fer front a l’estrés hídric cal “adaptar tot este mosaic agroforestal, on també hi hagen praxis agrícoles i ramaderes que siguen favorables a mantindre’l”.
Tanmateix, la supervivència d’este model no es pot deslligar de la viabilitat econòmica d’aquells que el mantenen viu. En este sentit, Guillem Argelich, tècnic forestal del Copate, defensa la dignificació de les professions rurals com el motor real d’esta prevenció. Durant el programa “El Mirador” de Canal TE, Argelich va ser molt clar respecte a com s’ha de garantir este ecosistema: “Els pastors i les pastores que tenen un ramat, volen vendre la carn i esta ha de ser la prioritat. Però crec que complementàriament se’ls ha de pagar per aquell servei de gestió forestal que fan al mateix temps.”
Una coordinació en les mesures i els incentius que els tècnics consideren urgent, especialment a les zones més exposades com el massís del Port.
