Ens trobem amb Cinta Fontanet al Centre d’Interpretació de la Setmana Santa de Tortosa. El lloc no pot ser més idoni, ja que Cinta és la primera dona presidenta de l’Agrupació de Confraries de Tortosa.
Passejant entre els passos, alguns d’una imatgeria impressionant, m’explica detalls de les escultures i anècdotes històriques. Entre els autors dels passos de les deu confraries, n’hi ha d’escultors de renom com Soriano Montagut, Carles Riba, Claudi Rius, Ángel Acosta o Enric Monjo. A més del famosíssim Crist de la Puríssima de Fray Humilde de Petràlia que data del 1635 i del qual en surt una còpia de 1954 pel gran valor històric.
Em conta que la devoció aquesta li ve de molt petita. La seva família vivia al carrer del darrere del convent i de molt menuda va anar a la guarderia de les mongetes. Això va fer que ella, la seva germana i les seves companyes, als 10 o 11 anys, ja volguessin sortir de vestes. El primer any, com que no tenien els vestits, van sortir en la Confraria dels Dolors, que en llogava. Després, sa mare, que era modista, en va fer un ja de la Confraria del Sant Crist de la Puríssima.
No va ser fins a l’any 2001 quan es van canviar els estatuts que van poder formar part de la Junta de la Confraria les dones. Llavors li van demanar que en fos la secretària. L’any 2012, quan va haver-hi eleccions per la Presidència de l’Agrupació de Confraries, s’hi va presentar amb el suport de la seva Junta, i en va sortir elegida.
Ser presidenta de l’Agrupació vol dir representar totes les confraries, organitzar, buscar subvencions, parlar amb les autoritats, buscar els pregoners… Però encara que sigui bastanta feina, ho fa a gust i en facilitat.
M’explica que l’Església catòlica s’ha anat obrint a poc a poc a les dones, però que el cas de Tortosa és infreqüent per l’alta participació.
Reivindica que les dones tenen un paper molt important dintre de les confraries. Em conta que hi ha llocs on potser no podrien sortir les processons per falta de gent si no fos per les dones. Això no agrada a molts homes, diu, i sobretot en “l’Espanya profunda” hi ha una regressió al respecte.
El fet de pertànyer a una confraria és una qüestió de tradició, assegura. Hi ha famílies que en surten 4 generacions juntes, i això fa que tingui un arrelament “de saga” familiar més enllà de la creença o pràctica religiosa.
M’explica que de vegades tenen visites d’escoles i que els xiquets no coneixen gairebé res de la cultura i les tradicions cristianes. Encara que entén que estem en un estat laic, li pena que moltes tradicions es perdin perquè no s’educa els nens en la part cultural i històrica de la religió catòlica i, en canvi, es fa molta més propaganda als mitjans i es parla amb més respecte d’altres religions. Em posa com a exemple la gran difusió que se’n fa per les televisions de l’inici del Ramadà, quan no se’n fa gens de l’inici de la Quaresma o de la Setmana Santa.
Les confraries es van regularitzar oficialment en estatuts l’any 1980. També pertanyen a la Coordinadora Catalana de Confraries i Germandats de Catalunya. Em conta que a una de les primeres reunions que van anar a Barcelona van causar impacte, ja que tota la junta estava formada per dones i això era força inusual en aquest àmbit.
Actualment, és la confraressa major de la seua pròpia confraria, la del Sant Crist de la Puríssima, fet que no és incompatible en ser-ho de l’Agrupació. També coincideix que és presidenta de l’Orfeó Tortosí, on va entrar de ben joveneta, va seguir de secretària, fins que li van demanar que fos presidenta per problemes de salut de l’actual president d’honor.
Es veu que qui és emprenedora, ho és per tot. Cinta entoma les responsabilitats amb il·lusió i quan se la necessita.
