Pablo Vázquez viu amb la seua parella, la seua sogra i el seu fill de quatre anys en una casa de la urbanització Els Pilans de Roquetes. El passat 14 d’octubre, se va trobar l’accés a la clau de pas de l’aigua precintat i l’aigua tallada. El motiu, un deute de més de 8.000 euros d’aigua malbaratada per una fuita en el decurs de dos trimestres pels quals l’empresa d’aigües, en este cas Agbar, li havia facturat inicialment prop de 30.000 euros d’aigua. Concretament, entre el 21 d’agost i el 18 de novembre del 2024, 26.585 euros; i entre el 18 de novembre mateix i el 19 de febrer del 2025, 3.165 euros. Alertat per un conegut seu que treballa a l’empresa d’aigües, Vázquez va resoldre la fuita al desembre del 2024, quan encara no havia rebut la primera factura completament desorbitada, i per això, en el segon trimestre afectat, l’import no és tan bèstia. Entre els dos trimestres, però, sumaven prop de 30.000 euros en aigua.
Desconcertat i amoïnat, va anar a l’ajuntament a queixar-se. En virtut del reglament municipal del servei, segons expliquen a esta publicació fonts d’Agbar, la concessionària, després que Vázquez acredités l’avaria per una fuita interior i la seua reparació, li va bonificar una part de l’excés de consum. Però encara així, el deute ascendix a 8.134 euros, una part del qual (3.035 euros sense IVA) correspon al cànon de l’Agència Catalana de l’Aigua (CAT), un concepte pel qual s’aplica un tram més alt quant més elevat és el consum. La xifra és ara una tercera part del primer i dolorós import, però igualment una barrabassada. “Ja puc viure anys, que no gastaré 8.000 euros en aigua”, expressa Vázquez, que és autònom i exercix de dissenyador gràfic. “Nosaltres hem fet el que tenim capacitat de fer. La resta és competència de l’ACA, a la qual nosaltres ingressem el cànon”, sosté Agbar.
El tortosí resident a Roquetes i la seua família, que no van notar res perquè la pressió d’aigua a la seua urbanització, segons asseguren, ja és baixa, no entenen com l’empresa d’aigües no va detectar la fuita abans que la bola es fes tan grossa, ja que Vázquez subratlla que el comptador és telemàtic, és a dir, permet fer la lectura en línia de l’aigua que es va consumint. Les mateixes fonts d’Agbar expliquen que hi ha comptadors telemàtics en què el client pot configurar una alarma de fuites perquè el sistema genere una alerta que li hauria arribat en poc temps per correu electrònic, però el cas és que a Vázquez fa pocs dies li han canviat el comptador per a poder fer “lectures més precises i fiables”, segons se li va notificar.
La majoria de trimestres, esta llar consumia menys de 100 euros d’aigua, a excepció d’alguns períodes en què se superava esta quantitat. Naturalment, mai a prop d’uns 26.000 euros llargs —els de la primera factura que enceta la controvèrsia— aplicats a una despesa de més de 4.700 metres cúbics d’aigua. És a dir, més de 4,7 milions de litres d’aigua en tres mesos.
Enguany, Vázquez va rebre diferents requeriments perquè abonés el seu deute, i ell admet que, davant del “disbarat”, va decidir allargar el procés mentrestant feia gestions per a buscar una solució. Fins que Agbar talla el subministrament d’aigua a la llar. Per tal que, al cap de tres dies, se li restablisca el servei, Vázquez va haver de signar un document bancari de reconeixement de deute, que l’obliga a pagar una quota mensual de 342 euros durant dos anys.
Més enllà de la interlocució amb el consistori roquetenc i l’empresa d’aigües, Vázquez va denunciar el cas davant de l’oficina de Consum del Consell Comarcal del Baix Ebre. L’Agència Catalana de Consum ha assignat una mediadora al conflicte i la família perjudicada tenia previst contactar-hi esta setmana per a exposar el que considera un greuge històric. “Això és robar, és una vergonya”, s’esplaia Vázquez. “Molta gent no guanya 26.000 euros ni en un any”, abunda.
