Més de la mitat dels municipis catalans exposats al risc d’una emergència nuclear (el 55,8 %) no tenen aprovat el Pla d’actuació municipal d’emergència nuclear (PAMEN). Això afecta 58 municipis d’un total de 104, tots situats a una distància d’entre 10 i 30 quilòmetres de les centrals nuclears d’Ascó o Vandellòs, en la zona 2 segons la delimitació del Pla d’emergència nuclear exterior (PENTA) aprovat pel Govern espanyol. En canvi, tots els municipis de la zona 1, que es troben a menys de 10 quilòmetres d’una central, disposen del PAMEN corresponent. Tot i això, d’entre els municipis que sí que disposen de PAMEN, un de cada tres no el té actualitzat. D’entre els municipis amb més població que no tenen un PAMEN aprovat hi ha Deltebre.
Estes dades se recullen en l’informe Avaluació dels plans d’actuació municipal d’emergència nuclear, un document demolidor que el Síndic de Greuges de Catalunya ha lliurat al Parlament i ha fet arribar als municipis analitzats i al Govern de la Generalitat. En el cas de la central d’Ascó, que té operatius dos reactors a la Ribera d’Ebre, hi ha 13 municipis a la zona 1 i 67 a la zona 2 afectats pel PENTA. En el cas de la central de Vandellòs, hi ha 5 municipis a la zona 1 i 54 a la zona 2. A més a més, hi ha casos com el d’Amposta, que es troba a més de 30 quilòmetres de la central de Vandellòs, però s’hi preveu la instal·lació d’una estació de classificació i descontaminació en cas d’emergència. També tenen este paper Tarragona o Lleida, per la qual cosa la població afectada per la proximitat als reactors o la incidència d’una emergència és de prop d’un milió d’habitants. En l’informe també es constata que Tortosa hauria de tindre enllestit un PAMEN perquè és àrea bàsica de recepció social en cas d’accident. La capital ebrenca encara no n’ha aprovat cap, mentre que Amposta no el té actualitzat, segons el mapa de l’informe.
Respecte a la possibilitat de sancionar o advertir els municipis que no hagen elaborat el PAMEN, la síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, que dimecres va visitar la central nuclear de Vandellòs II, prioritza la prevenció. “Crec més en la consciència de les persones que això és imprescindible que no pas en un avís d’una sanció d’una normativa. La qüestió és: si la mitat dels municipis ho han fet, vol dir que l’altra mitat també ho pot fer”, va afirmar.
El PAMEN és un document que tots els municipis situats a menys de 30 quilòmetres de les nuclears han de tindre. Entre les funcions hi ha les d’activar i preparar les estacions de classificació i descontaminació perquè estiguen operatives durant l’emergència, informar i donar avisos a la població, albergar i abastir la població evacuada, col·laborar en la prestació d’assistència sanitària i social o transmetre les comunicacions durant
l’emergència.
Més mancances
Altres mancances detectades per l’informe del Síndic posen en evidència que només un 28 % dels municipis han rebut formació sobre com actuar en una situació d’emergència nuclear. En este sentit, és destacable que més de la mitat dels municipis situats en un radi inferior a 10 quilòmetres de les centrals nuclears d’Ascó o Vandellòs no han rebut esta formació. Tampoc consta que s’hagen fet simulacres amb la població, “una eina clau per a garantir una resposta eficaç davant d’un possible accident”, constata la sindicatura.
Pel que fa a les infraestructures, l’estudi alerta que més de la mitat dels municipis no han resolt les mancances en telecomunicacions que el Síndic ja va denunciar l’any 2019. Precisament, l’apagada elèctrica del 28 d’abril de 2025 va evidenciar la fragilitat de les xarxes de telecomunicacions, principalment a causa de la manca d’autonomia de molts repetidors.
De fet, sis anys després de l’informe del 2019, el Síndic de Greuges constata que moltes de les recomanacions formulades aleshores continuen sense complir-se i reclama una actuació més decidida de les administracions competents. Entre les principals recomanacions, destaquen aprovar i actualitzar tots els PAMEN, reforçar la formació del personal de les administracions locals, garantir sistemes d’alerta eficaços, millorar les infraestructures de comunicació i impulsar una major implicació de la Generalitat de Catalunya en la planificació i gestió de les emergències nuclears, d’acord amb el que establix l’Estatut d’autonomia. En este sentit, s’insta la Generalitat de Catalunya a promoure els acords i convenis que siguen necessaris amb l’Administració de l’Estat per a regular la seua participació en l’execució de mesures en matèria de seguretat nuclear. La síndica planteja la possible creació d’un òrgan específic per a dirigir la planificació i la implantació del PENTA, i demana a la Generalitat un esforç: “Hauria d’ajudar els municipis més petits perquè tinguen el seu Pla d’actuació municipal d’emergència nuclear”, va manifestar dimecres Esther Giménez-Salinas.
La C-12, urgent
Per a eixugar el dèficit en infraestructures, la síndica demana que, abans de finalitzar la legislatura actual (2024–2028), s’impulse el desdoblament (2+1) de tots els trams de la C-12 o Eix de l’Ebre o, com a mínim, que se’n duga a terme la licitació, atès que “és una via principal d’evacuació en cas d’emergència nuclear”. Este mes de febrer està previst que comencen les obres en el primer tram on s’implantarà el tercer carril, entre Tivissa i Móra d’Ebre. També es considera elemental millorar la infraestructura ferroviària, les línies R16 i R15, actualment en crisi total.
La síndica també recomana específicament que les diferents administracions impulsen línies d’ajut, ja que són bàsiques perquè els municipis rurals elaboren o, si escau, milloren els seus plans locals d’emergència i protecció civil.
La sindicatura recorda que “és del tot necessari disposar d’uns plans d’emergència plenament operatius per a garantir la seguretat de la població”, i més en un moment en què s’està debatent ampliar el període de funcionament de les dos centrals nuclears.
L’estudi del Síndic també incidix, pel que fa a la població afectada, en les diferències entre l’àmbit d’influència de la central d’Ascó, amb més municipis rurals, i la població afectada per la central de Vandellòs, ubicada en una zona més turística i, per tant, amb una població estacional més elevada, especialment durant el període estival.
Així, durant els mesos d’estiu, mentre els municipis afectats per la central asconenca experimenten un increment en la població del 6,7 %, en els pròxims a la central del Baix Camp l’augment és de fins al 44,5 %.
Ascó sí que té el Pla actualitzat, però el Síndic no ho recull
D’entre els municipis que envolten la nuclear que hi ha a les Terres de l’Ebre, la d’Ascó, l’informe del Síndic assenyala Ascó mateix, Móra la Nova o Corbera d’Ebre com si no tinguessen el PAMEN actualitzat. En el cas del municipi que alberga els dos reactors asconencs, però, l’alcalde, Miquel Ribes, ha assegurat al setmanari l’ebre que el ple municipal va aprovar l’actualització del PAMEN el 29 de setembre del 2025, i que el 28 d’octubre el va enviar a la Subdelegació del govern espanyol a Tarragona, responsable del PENTA. D’altra banda, l’informe del Síndic de Greuges recorda que, al marge dels debats polítics i tècnics sobre la necessitat de perllongar la vida útil de les centrals nuclears, la realitat és que els tres reactors en territori català generen encara més de la mitat de l’electricitat de Catalunya.
 no tenen aprovat el PAMEN){kind=link}