L’oposició que genera la nova línia de Molt Alta Tensió (MAT) Escatrón–els Aubals–la Secuita s’ha traduït en un número: 14.421, que és el total d’al·legacions recollides, en només trenta dies, als municipis i comarques afectades de les demarcacions de Tarragona i Terol. Una àmplia oposició entre la qual hi ha plataformes ciutadanes, ajuntaments, consells comarcals, sindicats, associacions agràries, entitats conservacionistes, denominacions d’origen, teixit empresarial i particulars afectats.
Aquesta xifra és el resultat numèric de la posada en comú que, en acabar el període d’al·legacions, han fet administracions i entitats dels territoris afectats, de manera que, en aquests moments, no es pot descartar que la xifra pugui ser encara més àmplia. Les més de 14.000 al·legacions són la suma tant de les presentades davant la Generalitat de Catalunya com davant del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica de l’estat espanyol i de les signatures de suport que s’han recollit entre la població del territori.
A més, la Plataforma No a la MAT Aragó-Catalunya ha recollit des del passat mes de novembre 6.290 adhesions individuals i 81 d’empreses i entitats a un manifest que rebutja frontalment aquest projecte i el seu impacte al territori.
Administracions, persones i col·lectius
Entre les al·legacions presentades per les administracions locals hi figuren les dels consells comarcals del Priorat, el Baix Camp i la Terra Alta. També han presentat objeccions al projecte més d’una vintena d’ajuntaments d’aquestes tres comarques, així com del Tarragonès i de l’Alt Camp. Alguns municipis es veuen afectats directament pel traçat de la línia, mentre que d’altres, tot i no veure-s’hi travessats, han volgut expressar el seu rebuig a un projecte que consideren que transcendeix l’àmbit local.
Per altra banda, també ha presentat al·legacions bona part del món agrari i vitivinícola, afectat directament pel pas d’una línia que no té en compte un dels sectors bàsics del desenvolupament socioeconòmic del territori. En aquest sentit, s’han oposat al projecte de la MAT la DO Terra Alta, la DO Montsant i la DOQ Priorat, així com diverses empreses vitivinícoles. També el sindicat agrari Unió de Pagesos creu que aquest projecte és perjudicial per a la pagesia de les comarques afectades.
Amb tot, el gruix de les al·legacions, ha sorgit de la societat civil. Entitats com la Plataforma No a la MAT Aragó-Catalunya, la Vall Sostenible, Unió de Pagesos, el Gepec- EDC o el Movimiento Ciudadano Teruel Existe han treballat incansablement durant aquestes darreres setmanes per donar a conèixer aquest projecte entre la ciutadania.
La nova MAT
El projecte de la línia de Molt Alta Tensió (MAT), impulsat per l’empresa Red Eléctrica, preveu la repotenciació de l’actual línia d’alta tensió, d’uns 200 quilòmetres de longitud i passar dels 220 quilovolts actuals fins als 620. Aquesta infraestructura afectaria prop d’una trentena de municipis de Catalunya, repartits entre les comarques de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Priorat, el Baix Camp, l’Alt Camp i el Tarragonès, així com territoris del Baix Aragó.
L’actuació comportaria igualment la construcció de noves torres elèctriques amb una alçada mitjana de gairebé cinquanta metres, en substitució de les actuals, que fan aproximadament 26 metres. Aquest canvi suposaria un impacte ambiental, econòmic i social rellevant sobre el territori.
La construcció de la nova línia d’alta tensió no preveu millores en la xarxa de subministrament elèctric local de mitja i baixa tensió, la qual és molt deficient i actualment es troba saturada. En els últims anys, la Terra Alta ha viscut problemes de connexió per part de noves empreses que es volien instal·lar als polígons industrials existents i la falta de potència ho impossibilita, així com dificulta la connexió d’instal·lacions fotovoltaiques d’autoconsum compartit. Seria necessari preveure una subestació a la comarca que permetés assegurar més potència i reparar les línies elèctriques dels municipis.
La MAT és una infraestructura que perpetua un model energètic centralitzat i que no aproxima producció i consum- Des de la Terra Alta es percep la instal·lació amb preocupació, ja que multiplica la capacitat de transport d’energia, cosa que pot facilitar un augment de la potència eòlica o solar instal·lada a la comarca. A més, actualment la Generalitat està en procés d’aprovació del PLATER, que no només ha de planificar la implantació de grans infraestructures energètiques, sinó les línies de transport. L’aprovació de la MAT deixaria sense efecte la planificació en aquestes comarques.
S’entén que solucionar aquesta situació és prioritària per al futur de la comarca, que també necessita unes bones infraestructures locals per poder generar noves oportunitats laborals en altres sectors i arrelar els joves al territori. La Terra Alta necessita revertir el despoblament i garantir que els projectes energètics, serveixin per millorar la qualitat de vida de les persones que hi viuen.
