La consellera de Territori, Sílvia Paneque, va anunciar dissabte passat un pla a quinze anys vista amb actuacions per a protegir el delta de l’Ebre, algunes de les quals ja s’han fet o estan en marxa. La proposta la va donar a conèixer després d’una reunió amb la Taula de Consens del Delta de l’Ebre a Tortosa, on va subratllar l’objectiu de marcar les actuacions de protecció de la part frontal i de rere platja del Delta. Segons Paneque, els pròxims dos anys se destinaran a les tramitacions i licitacions de les actuacions. La previsió és que els moviments d’arena per a reforçar els punts més vulnerables comencen a partir del 2028 i es puguen moure sis milions de metres cúbics d’arena, si bé abans s’haurà d’encarregar un estudi previ per a determinar on se troba la millor granulometria. La xifra rebaixa gairebé a la mitat les previsions optimistes que havia fet la mateixa Generalitat quan estava en mans d’ERC: un estudi va acotar quatre dipòsits d’arena submergida que avalaven el repte de mobilitzar uns 11 milions de metres cúbics.
A més a més, l’actualització de l’anomenada Estratègia Delta per part del Govern socialista preveu intervencions progressives —d’un màxim de 700.000 m3— per a després anar fent-ne el seguiment i l’avaluació, un full de ruta prudent que encaixa en les reticències de l’Estat a moure grans quantitats d’arena. El seu destí seria el Trabucador, la platja de la Marquesa i Riumar, i la zona de Buda, Sant Antoni i Migjorn.
A la reunió entre el Departament de Territori i la Taula de Consens del Delta de l’Ebre, en què es van donar els detalls de les accions contemplades, també van assistir alcaldes i entitats ebrenques. Els àmbits d’actuació d’este pla són les platges frontals del Delta, la protecció frontal rere platja i els camins de guarda de badies, basses i riu. En el cas de les platges frontals del Delta, se preveu una aportació progressiva d’arena a través del sistema de draga a les zones esmentades. Alhora, se proposa un estudi previ per a conèixer les capacitats reals d’extracció de sediments a la zona de la punta del Fangar —se prioritza este punt perquè el seu dragatge permeta frenar el tancament de la bocana de la badia— i la Punta de la Banya. Segons ha detallat Paneque, els dos primers anys del pla es destinaran a fer les tramitacions i licitacions de les actuacions, que podrien començar l’any 2028.
Pel que fa a la protecció frontal rere platja, les actuacions se centrarien a afavorir la zona dunar i una de transició dunar per a evitar la inundació dels arrossals en cas de llevantades. Per darrere, se preveu construir una guarda rígida d’uns dos metres d’alçada per damunt del nivell del mar.
En paral·lel, se treballarà en els camins de guarda de les badies —el dels Alfacs ja està molt avançat— també per a garantir que els camps d’arrossos de la zona no s’inunden amb aigua marina. Per això, se planteja consolidar la línia de costa, a més de construir camins i elevar-ne els existents. En el cas de les guardes de riu s’assegurarà una cota suficient i es planteja la construcció d’una guarda rígida transitable entre Deltebre i Sant Jaume, i la desembocadura. A la part dreta ja hi ha un carril bici, però no actua com a protecció perquè està a una cota molt baixa. Actualment, s’està treballant en la fase de disseny d’estos projectes.
Fins a 42 milions d’euros
La consellera ha explicat que actualment ja estan acabades les dos primeres fases de la construcció dels 15 km de la guarda dels Alfacs i que ja s’està treballant en la redacció de la tercera fase — per 8 milions d’euros— per a convertir tot el traçat, des de la Ràpita al Trabucador, en un carril bici. La intenció és licitar l’obra enguany per a poder començar els primers treballs el 2027. Al mateix temps, s’està redactant el projecte de la primera fase de la guarda del Fangar, que suposarà una inversió de 2,6 milions d’euros, i s’està treballant en el disseny de la segona fase. Segons la titular de Territori, el pla també comptarà amb el suport econòmic del Ministeri, el qual s’espera que aporte 40 dels 42 milions d’euros previstos per a les actuacions.
El portaveu de la Taula de Consens del Delta de l’Ebre, Xavi Curto, ha matisat que caldrà acabar d’afinar la xifra dels 6 milions de m3 d’arena a mobilitzar. Amb tot, des de l’organisme valoren positivament la trobada perquè a parer seu, “denota que es va avançant” respecte a anys enrere, i s’han mostrat “esperançats”.
Curto també ha subratllat que el pla treballa a quinze anys vista i ha recordat al departament la problemàtica que sofrix el Delta quan hi ha temporals i llevantades. “Hem demanat que es puga actuar d’urgència i que el finançament d’estes actuacions no corresponga només als ajuntaments i a les comunitats de regants de torn”, ha indicat.
