Les comarques del Baix Ebre i del Montsià van liderar el 2024 el rànquing català de taxa de migració neta, amb 24 i 23 persones per cada mil habitants, respectivament. Este indicador demogràfic mesura la diferència entre les persones que arriben a un territori i les que en marxen, i permet determinar si una zona guanya o perd població per efecte de les migracions. Les dades provenen de l’estadística de Moviments migratoris publicada dijous passat per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), que analitza els canvis de residència tant dins de la comarca i de Catalunya com en relació amb la resta de l’Estat espanyol i l’estranger.
En les dos comarques, l’elevat creixement s’explica principalment per la forta incidència de les migracions externes —és a dir, procedents de fora de l’Estat—, amb una taxa de 17,1 al Baix Ebre i de 18,5 al Montsià. Este flux d’arribades ha sigut clau per a impulsar el saldo positiu i situar estes comarques com la primera i segona de Catalunya en dinàmica migratòria.
En el conjunt de la regió de l’Ebre, el saldo migratori va ser de 4.076 persones l’any 2024, el més elevat des de 2008. Esta xifra només és superada pel rècord assolit el 2007, amb un saldo positiu de 7.155 persones. El 2023 va ser de 3.099 persones.
La major part d’este creixement poblacional prové de la migració internacional. Concretament, 6.214 persones van establir-se a les Terres de l’Ebre durant el 2024 provinents de l’estranger (694 persones més que el 2023). Això es traduïx en un saldo migratori extern positiu (diferència entre els immigrants que han arribat i els que han marxat de la regió) de 3.181 persones.
Pel que fa a l’origen dels nous residents estrangers, la majoria procedien d’Àfrica (2.189), seguits d’Amèrica (1.630), la Unió Europea (1.160), Àsia (819), la resta d’Europa (400), i Oceania (16). Entre els municipis que més població van rebre per immigració externa destaquen Tortosa (1.374), Amposta (846), la Ràpita (590), Ulldecona (336), Alcanar (293) i l’Ametlla de Mar (288).
A banda de la immigració internacional, la regió també va guanyar població gràcies a la migració interna. Amb la resta de Catalunya, les Terres de l’Ebre van rebre 2.972 persones i en van perdre 2.247, resultant un saldo positiu de 725 (204 persones més que el 2023). Pel que fa als moviments amb la resta de l’Estat espanyol, van arribar 1.754 persones i en van marxar 1.589, amb un saldo negatiu de 170 (241 persones més que el 2023).
D’altra banda, el 2024 un total de 3.474 ebrencs van canviar de residència entre municipis de la regió, xifra que representa un augment del 3,7 % en relació a l’any anterior i la més elevada de la sèrie, que comença el 1998. Segons l’Idescat, els municipis ebrencs amb major saldo migratori dins de Catalunya han sigut la Ràpita (137 persones), Deltebre (111) i Roquetes (87). Per contra, els saldos migratoris interns més baixos s’han registrat a Gandesa (-46), Benifallet (-20) i Corbera d’Ebre (-14).
Per comarques, el saldo migratori és també positiu a les quatre comarques. El Baix Ebre va créixer amb 1.987 habitants, dels quals 1.422 corresponen al saldo migratori amb l’estranger, i el Montsià va registrar un augment de 1.658 habitants, dels quals 1.335 corresponen al saldo amb l’estranger. Les dos comarques menys poblades, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, van ser les que van registrar un menor increment demogràfic, amb un saldo migratori de 379 i 52 habitants, respectivament. El quadre que es publica sota de la fotografia permet conèixer els resultats detallats dels saldos migratoris comarca per comarca.
D’altra banda, durant el 2024 un total de 2.212 ebrencs van fer canvis de residència de municipi dins de la mateixa comarca. D’estos, 1.010 van tindre lloc al Baix Ebre, 885 al Montsià, 264 a la Ribera d’Ebre i 53 a la Terra Alta.
Els municipis que van guanyar més població l’any 2024 gràcies al saldo migratori total van ser Tortosa (838), la Ràpita (520), Amposta (496), Roquetes (250), Ulldecona (226) i Alcanar (223). La Ràpita, per segon any, passa al davant d’Amposta en el rànquing de municipis amb major creixement migratori. En l’altre extrem, els municipis que van perdre més població van ser Godall (-19), Pinell de Brai (-18), Prat de Comte
(-12) i Benifallet (-9). El quadre que es publica en esta pàgina permet conèixer els resultats dels saldos migratoris, municipi per municipi, de les Terres de l’Ebre.
El saldo migratori total a Catalunya el 2024 es va elevar a 122.593 persones, el segon més alt dels darrers 17 anys, només superat pel registrat el 2022. Esta xifra és fruit d’un saldo positiu amb l’estranger de 129.030 persones —amb 276.046 immigracions i 147.016 emigracions—, que compensa el balanç negatiu amb la resta d’Espanya (-6.437). En paral·lel, els moviments interns van anar a l’alça, amb 282.739 canvis de residència entre municipis, un 3,1 % més que l’any anterior. El saldo migratori entre Catalunya i l’estranger mostra el Marroc com el país amb el balanç més positiu (21.089). El segueixen Colòmbia (18.145), Perú (10.475), Veneçuela (9.502) i l’Argentina (8.341), que també presenten saldos favorables. En canvi, a l’altre extrem se situen els països amb més sortides que arribades. És el cas d’Ucraïna, amb un saldo negatiu de -3.099 migracions netes, així com França (-1.999), Alemanya (-1.203), Romania (-1.102) i Suïssa (-1.046).
