La Via Verda de la Val de Zafán ha ampliat el seu recorregut amb un nou tram de 27,3 quilòmetres entre Roquetes i la Ràpita, fet que la convertix en la segona via cicloturística més llarga de la península Ibèrica, amb una longitud total de gairebé 160 quilòmetres. Només queda per darrere de la Via Verda d’Ojos Negros, que en suma 167,7 entre Terol i València i passa al davant de la Via Verda de l’Aceite, entre Jaen i Còrdova.
La Via Verda de la Val de Zafán té l’origen en una línia ferroviària projectada el 1863 entre la Puebla de Híjar i la Ràpita. Les obres se van iniciar el 1882, però la línia no es va inaugurar fins al 1942 i mai no es va arribar a completar. Després de 31 anys en servei, se va clausurar definitivament el 1973.
Amb el pas del temps, el traçat se va anar reconvertint en via verda per trams. Amb l’actuació de la Diputació entre Roquetes i la Ràpita i l’habilitació del recorregut entre Alcanyís i Valdealgorfa, executada pel Ministeri d’Agricultura i a punt de finalitzar, només restarà pendent el tram entre Alcanyís i Samper de Calanda per a culminar la recuperació íntegra de l’antic traçat ferroviari com a via cicloturística.
La nova extensió, impulsada per la Diputació de Tarragona aprofitant part de l’antic traçat ferroviari de la línia Barcelona-València, se va inaugurar dissabte passat amb una jornada participativa que va aplegar prop de 400 persones. Els assistents van recórrer el nou itinerari a peu o en bicicleta des de quatre punts diferents —Roquetes, Tortosa, Amposta i la Ràpita—, amb un acte central a la Torre de la Carrova, a Amposta.
La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, va qualificar la inauguració de “molt esperada” i va recordar que el projecte es remunta a l’estiu de 2020, en plena pandèmia, quan els municipis implicats van plantejar aprofitar els fons europeus Next Generation per a completar el traçat. “Ens connecta de nord a sud, uneix muntanya i mar i també els parcs naturals dels Ports i del Delta de l’Ebre”, va destacar.
Llauradó també va subratllar que la iniciativa tindrà un impacte “turístic, econòmic i social molt remarcable” i que contribuirà a reforçar la cohesió territorial.
Amb un pressupost de 6,3 milions d’euros, dels quals cinc provenen dels fons europeus Next Generation dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, l’actuació ha inclòs la recuperació i adequació del traçat, la instal·lació de senyalització, baranes de protecció i elements informatius, així com la plantació d’arbrat i el condicionament del ferm.
El pont verd
Una de les intervencions més destacades ha sigut la construcció d’un pont verd de 90 metres que permet superar l’AP-7 i la C-12, considerada una de les actuacions més complexes del projecte. La finalització global de les obres està prevista per al 30 de juny de 2026.
L’alcaldessa de Tortosa, Mar Lleixà, va posar en relleu la cooperació entre administracions i va destacar que “quan sumem, multipliquem”. Lleixà va recordar que l’Ajuntament té en projecte connectar el recorregut de la via verda amb la façana fluvial de la ciutat. Segons va indicar, la via verda esdevé “un element de dinamització, de turisme sostenible, de salut i d’oportunitats” que ha de situar el territori dins el mapa del cicloturisme.
Per la seua banda, l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, va expressar una “satisfacció màxima” i va afirmar que esta extensió demostra que “els grans reptes, si es fan de forma compartida, són més fàcils”. Tomàs va destacar que, més enllà de l’augment de quilòmetres i de la inversió, la via “suma comunitat” i obri nous usos a nivell local, com la mobilitat escolar segura o la connexió amb espais patrimonials com la Torre de la Carrova. També va avançar que alguns trams urbans d’Amposta es desenvoluparan en els pròxims anys en el marc del Pla de barris.
Amb esta ampliació, la via enllaça els parcs naturals dels Ports i del Delta de l’Ebre i arriba fins al mar, cosa que incrementa el seu atractiu turístic i paisatgístic. L’objectiu principal que es perseguix és reforçar la competitivitat del producte cicloturístic, ampliar el domini pedalable i atraure nous segments de mercat, especialment internacionals.
En este sentit, Llauradó va apuntar que la iniciativa augmenta “el ventall d’oportunitats de negoci” vinculades al turisme, com el lloguer de bicicletes, la restauració o l’hostaleria. El projecte global del cicloturisme a la regió de l’Ebre també busca reduir l’estacionalitat turística, augmentar les pernoctacions i millorar la seguretat dels usuaris, evitant trams compartits amb trànsit motoritzat.
En paral·lel, el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona ha posat en marxa un planificador digital de rutes que integra serveis i itineraris vinculats a la via verda, així com materials audiovisuals per a reforçar-ne la promoció.
La promoció conjunta, el principal repte
La Via Verda de la Val de Zafán, que des de la Puebla de Híjar (Terol) ha arribat finalment al mar, afronta ara un dels seus principals reptes: la promoció conjunta i coordinada per part de les administracions que gestionen els diferents trams.
Tot i els avenços en la recuperació i ampliació del recorregut, la gestió i difusió del conjunt de l’itinerari continua fragmentada, fins i tot té quilometratges diferents. Les institucions catalanes i aragoneses treballen de manera independent, tant en la promoció turística com en la captació de fons per a millores, fet que limita l’impacte global de la infraestructura. Tot i les diverses trobades celebrades en els últims anys i el consens general sobre la necessitat d’avançar cap a una estratègia unitària, encara no s’ha arribat a un acord per a gestionar esta infraestructura de manera conjunta.
Actualment, cada tram de la via verda es promociona de manera independent, amb identitats turístiques pròpies i estratègies diferenciades. Els agents implicats admeten que esta situació limita la capacitat d’atracció del producte cicloturístic en el seu conjunt, especialment en un mercat creixent com l’internacional, que valora itineraris continus, ben senyalitzats i amb una marca única reconeixible.
Els mateixos agents apunten que una estratègia comuna permetria reforçar la projecció exterior de la via verda, optimitzar els recursos disponibles i augmentar la capacitat d’atracció de finançament per a millores i manteniment.
