L’any 2023, un estudi encarregat pel Govern per a caracteritzar les sorres submergides davant la costa del delta de l’Ebre, amb l’objectiu de reforçar el front litoral, va permetre localitzar quatre dipòsits amb un total de 42 milions de metres cúbics d’arena, dels quals se pretenien aprofitar uns 11 milions per a reforçar, sobretot, la costa de Deltebre, l’illa de Buda i el Trabucador. Actualment, però, la Generalitat està fent dragatges de comprovació de fondària en dos punts diferents, que no es van valorar fa tres anys, a les puntes del Fangar i de la Banya, on se considera que el material disponible, segons explica la coordinació de l’Estratègia Delta, té una granulometria més assimilable i una quantitat de fins més baixa. “És un material més bo”, transmet Jesús Gómez, que detalla que els altres quatre dipòsits tenen “una càrrega de fang” —de fins— superior a la de les arenes de les dos puntes. “Els enginyers entenen que l’arena que tenim a les dos puntes està molt més neta de fang i té una granulometria molt més similar a com és l’arena de les platges actuals”, explica Gómez, que afegix que quan la granulometria és més pareguda a la de l’arena de la platja receptora, el resultat de la mobilització té més consistència i durabilitat.
La bocana del Fangar
Una de les quatre reserves de sorra assenyalades inicialment estava a tocar de la punta del Fangar, però més cap a l’interior del punt que s’està acabant de valorar actualment. En el cas del Fangar, hi ha la particularitat que el dragatge ha de permetre, de retruc, combatre el tancament de la bocana, una de les amenaces ambientals i contra l’aqüicultura que afecten la zona.
