Les quatre comarques que integren les Terres de l’Ebre estaran en condicions d’aportar, en l’horitzó de l’any 2050, gairebé el 13 % del total de l’electricitat potencial a Catalunya provinent de fonts renovables, és a dir, eòlica i fotovoltaica (7.235 megawatts). Però la primera, mitjançant aerogeneradors, s’endurà la major part, ja que la vegueria podria produir, en funció de la potència instal·lada, el 25 % del total català. Les quatre comarques del sud se situarien entre les 10 primeres en generació eòlica i la Terra Alta i la Ribera d’Ebre seran, respectivament, la tercera i la quarta comarca de tota Catalunya amb més megawatts instal·lats. Quant a la solar, la vegueria es quedarà amb tot just un 4,66 %, bona part de la qual correspondrà a les plaques solars ubicades sobre les cobertes d’edificis, tant particulars com industrials, destinades principalment a l’autoconsum. Per municipis, Batea i Flix seran els que tindran més megawatts instal·lats de la zona, amb 461 i 442 MW, respectivament.
Així es desprèn del contingut del PLATER (Pla Territorial per al Desenvolupament d’Energies Renovables a Catalunya) que, el dimecres 29 d’abril, va sortir a informació pública perquè els diferents ajuntaments, administracions, associacions, organitzacions i entitats presenten al·legacions. Els ajuntaments, a més, disposen d’un visor cartogràfic editable perquè puguen dir la seua respecte als terrenys que el document considera aptes o prioritaris per a la implantació de parcs eòlics i fotovoltaics. El procés tindrà una durada extraordinària de tres mesos.
Si bé la PROENCAT (Prospectiva Energètica de Catalunya) marcava els objectius a assolir per a l’any 2050, quan el 100 % de l’energia que es consumisca al Principat haurà de provindre de fonts renovables, el PLATER detalla la manera de com arribar-hi des del punt de vista territorial i tecnològic. No només concreta com i on se podrà produir esta electricitat, sinó també quanta se n’emmagatzemarà, per tal de suplir pics de consum i donar estabilitat a la xarxa, i com se distribuirà arreu a través de les línies de transport.
El PLATER partix del principi que totes les comarques catalanes hauran d’aportar la seua quota de solidaritat. Per tant, s’acaba d’una vegada per totes amb la immunitat d’algunes àrees lliures de renovables (com les gironines o les pirinenques), i la concentració excessiva en altres, com els aerogeneradors a les Terres de l’Ebre i el sud de Lleida. A partir d’ara, tots els municipis tenen assignada una potència de generació fotovoltaica —siga comercial o per a l’autoconsum—, en funció de l’extensió del seu terme municipal, densitat poblacional i irradiació solar. Respecte a l’eòlica, cadascun dels pobles de les Terres de l’Ebre hi hauran de contribuir, menys Deltebre i Sant Jaume d’Enveja en estar situats enmig d’una zona d’especial protecció ambiental i paisatgística com és el Delta.
Energia eòlica El 2050, les Terres de l’Ebre hauran de tindre instal·lats 5.689 megawatts d’energia eòlica, el que representa el 25,5 % de total català, ja que les quatre comarques de la vegueria se situaran entre les 10 primeres del Principat amb més implantació. La Terra Alta, amb 1.792 MW, quedarà com la tercera contrada amb més parcs; la Ribera d’Ebre, amb 1.745 MW, la quarta; el Baix Ebre, amb 1.206 MW, la vuitena, i el Montsià, amb 889,9 MW, a la desena posició.
Això significa que la Terra Alta multiplicarà per 4 la potència actual, el Baix Ebre, per 8, i la Ribera d’Ebre, per 38. Mentrestant, la que li correspon al Montsià serà de nova generació.
Si més no, estes dades no suposen la presència d’un nombre més elevat d’aerogeneradors al territori i, per tant, un increment de l’afectació paisatgística, ja que en la perspectiva del 2050 els parcs produiran més electricitat amb menys molins. A tall d’exemple, a les Terres de l’Ebre hi ha dos casos de repotenciació: les Colladetes al Perelló i el de Mudèfer a Batea i Caseres. A la Terra Alta, pròximament se retiraran 32 aerogeneradors i se substituiran per altres 13. Similar situació es viu a les Colladetes, on els 54 molins se quedaran només en 6. Amb tot, estos nous molins tenen unes dimensions més grans, amb pales de 163 metres de longitud i una alçada de boixa de 113 metres i amb una potència d’entre 4,2 i 4,5 MW per unitat.
Per municipis, Batea continuarà encapçalant el rànquing amb més potència eòlica instal·lada, amb gairebé 400 MW. El seguixen Flix, amb 374 MW; Tivissa, amb 303; Tortosa, amb 299; el Perelló, amb 245, i Ulldecona, amb 236 MW.
Estos parcs ocuparan en el cas de Batea 199 hectàrees de terreny i 112, a Flix. Això significa un 1 % del total del seu terme municipal. Batea i Flix seran les dos poblacions de les Terres de l’Ebre amb més implantació de renovables (eòlica més fotovoltaica) amb 461 i 442 MW, respectivament.
Energia solar Si les Terres de l’Ebre són de les àrees més proclius a Catalunya per a ubicar-hi parcs eòlics, degut a la força mantinguda del vent, amb fortes ratxes i amb una orografia idònia, quant a la fotovoltaica la vegueria ebrenca perd posicions. Serà la penúltima catalana en potència solar instal·lada (1.545 MW). Només bona part del Baix Ebre i del Montsià apareixen en els mapes del PLATER com a idònies per a les plaques fotovoltaiques. D’esta manera, la primera en tindrà 507,7 MW, i la segona, 441. Les seguixen la Ribera d’Ebre amb 385 MW i la Terra Alta, amb 211,5 MW.
Esta potència no implica una acumulació desmesurada de parcs fotovoltaics en camps i boscos, sinó que gairebé el 40 % de la potència provindrà de les plaques situades als terrats d’edificis i un 14 % en terrenys artificialitzats, com per exemple zones degradades i infraestructures (carreteres, xarxa ferroviària, embassaments, abocadors i fins i tot ports). El document governamental preveu posar plaques al túnel de la C-12 (Eix de l’Ebre), al terme municipal de Benifallet i als ports de Deltebre, la Ràpita i l’Ampolla, bé sobre la coberta d’immobles o mitjançant pèrgoles.
Respecte a les plaques situades als terrats, l’electricitat de les quals se destina a l’autoconsum malgrat que també es poden vendre els excedents, Tortosa en produirà el 66 % del total fotovoltaic assignat a la població; Amposta, el 54 %, Gandesa, el 79 % i Móra d’Ebre, el 25,3 %. El PLATER prioritza este tipus d’instal·lacions en els municipis amb força densitat de població i, per tant, amb creixent edificació i espai suficient.
Al conjunt de la vegueria, el 38 % de la fotovoltaica anirà sobre cobertes (591 MW) i la resta, sobre terreny (955 MW), dels quals el 14 % (207 MW) correspondrà a espais artificialitzats, és a dir, amb usos complementaris.
Línies de transport
Tota central necessita les corresponents línies d’evacuació i transport d’electricitat. També, de subestacions per a transformar-la en una tensió adequada perquè puga arribar a les cases i a les indústries. Respecte al sud de Catalunya, el PLATER preveu dos actuacions. La primera, amb la construcció d’un nou eix aeri de 400 quilovolts, és a dir, una línia d’alta tensió de doble circuit (DC), que connectarà Vandellòs amb Masdenverge i Morella. A més, se procedirà al mallat de la subestació de Masdenverge per a dotar de major garantia i seguretat de subministrament les comarques de l’Ebre.
La segona actuació correspondrà a una altra línia de 400 quilovolts, però en este cas de circuit simple (SC), que anirà des dels Aubals, al terme municipal de Garcia, fins a Mudéjar (Aragó). Mentre les línies DC consten de torres de doble conjunt, amb sis cables en total per a duplicar la seua capacitat, les SC per regla general només disposen de tres cables.
Emmagatzematge
Guardar energia és fonamental no només per a compensar aquells períodes de manca de vent o sol, quan les centrals renovables no poden produir, sinó també per a donar estabilitat a la xarxa. El PLATER planifica dos tipus d’emmagatzematge: en bateries o mitjançant les centrals hidroelèctriques de bombament. Les primeres se situaran preferentment al costat de les subestacions elèctriques, mentre que les segones ho faran a prop dels embassaments o en rius amb fort cabal.
En l’actualitat hi ha dos projectes de centrals de bombament a Catalunya: un a la Baells i l’altre al riu Ebre al terme municipal de la Fatarella, que tindrà una potència de generació de 1.335 MW, més d’un terç del que la PROENCAT preveu per a tota Catalunya (3.734 MW). Esta instal·lació evacuarà l’energia a la subestació dels Aubals, per la qual cosa hi ha previstes diverses inversions en esta infraestructura de la Ribera d’Ebre.
Zones aptes, no aptes i prioritàries
La producció d’energia renovable necessita fonts externes d’alimentació. No funciona amb combustible com les centrals nuclears i les de cicle combinat. Per tant, estan a mercè de la climatologia, vent en el cas de l’eòlica i sol per a la fotovoltaica. El PLATER ja perfila en dos mapes quines són les zones més propícies de Catalunya per a aixecar este tipus d’instal·lacions i, alhora, les classifica en aptes, no aptes i prioritàries.
Les zones no aptes, la major part del territori català, corresponen a aquelles que no són viables per a ubicar-hi centrals, per exemple per la falta de vent o sol, per la seua orografia desfavorable o perquè estan afectades per mesures de protecció ambiental, paisatgística o de fauna, com ara el delta de l’Ebre. Per això, el document no preveu cap aerogenerador als municipis de Deltebre i Sant Jaume d’Enveja.
En canvi, els espais aptes estan dividits entre artificialitzats i no artificialitzats. Els primers són aquells que ja tenen altres usos, per exemple la xarxa viària i ferroviària, abocadors, embassaments, ports i aeroports. El PLATER preveu ubicar plaques fotovoltaiques als ports de l’Ampolla, Deltebre i la Ràpita, i a la carretera C-12. I els segons, tota la resta, sempre que presenten les característiques tècniques adequades.
Respecte a la instal·lació de la fotovoltaica, la Generalitat podrà prioritzar aquells terrenys més favorables, ja que el PLATER ha identificat a Catalunya més hectàrees de les necessàries. En canvi, quan a l’energia eòlica tots els sòls se consideren prioritaris i, per tant, els projectes tindran una tramitació accelerada perquè ja han passat un filtre de 141 criteris. Per este supòsit, tots els terrenys de les Terres de l’Ebre assignats per a l’eòlica seran d’implantació prioritària.
Com el document ha volgut fer tot un exercici de proporcionalitat i equitat, cap vegueria —excepte la Vall d’Aran— estarà exempta de produir energia. Si bé les àrees rurals concentraran la major part de les centrals eòliques i fotovoltaiques sobre el terreny, Barcelona i la seua àrea metropolitana acapararan les plaques solars sobre edificis. La capital catalana tindrà instal·lats ni més ni menys que 768 megawatts de potència per esta via, quan el PLATER en preveu 591 sobre coberta en el conjunt de les Terres de l’Ebre. n
