L’impuls del català a les Terres de l’Ebre és una responsabilitat institucional de primer ordre. En un context de transformacions demogràfiques, socials i tecnològiques accelerades, el paper dels ajuntaments esdevé decisiu per a garantir que la llengua pròpia continue sent una eina de cohesió, d’igualtat d’oportunitats i de convivència. I així ho entén el Govern de la Generalitat que esta setmana ha presentat a Tortosa la Guia per a l’elaboració de plans locals d’impuls al català i el document 40 propostes per a l’acció pensades perquè qualsevol ajuntament puga incorporar el criteri lingüístic a les seues actuacions.
Els ajuntaments són l’Administració més propera a la ciutadania. Gestionen serveis essencials que travessen la vida quotidiana, des de les llars d’infants fins a les instal·lacions esportives, passant per la cultura o l’atenció a la gent gran. És en estos espais on la llengua es fa viva o, per contra, se diluïx. Renunciar a incorporar criteris lingüístics en estes polítiques implica afeblir la presència del català.
Tot i que el nombre de persones que coneixen el català creix a la regió de l’Ebre, el seu pes relatiu disminuïx afectat per l’envelliment, la baixa natalitat i l’arribada de nova població. Davant d’este escenari, cal reforçar la capacitat integradora del català i això només serà possible si s’actua amb determinació també des de l’àmbit local. Incorporar clàusules lingüístiques en la contractació pública, garantir que el personal que atén el públic entenga i puga usar el català, o facilitar l’accés a cursos per a nouvinguts són mesures concretes i efectives.
