Si en algun lloc se preveu que l’últim any de mandat estiga permanentment marcat per la contesa electoral és Tortosa. La pugna no ha cessat des que l’exalcaldessa Meritxel Roigé, de Junts per Tortosa, considerés “un pacte de perdedors” que tres partits que no havien guanyat les eleccions, Movem, el PSC i ERC, s’entenguessen per a desbancar-la de l’alcaldia i repartir-se esta entre Jordi Jordan i Mar Lleixà, batllessa des del gener del 2026. El resultat ha sigut una topada permanent, que ha exposat les dificultats d’un projecte nou —sense experiència de govern i amb el repte d’integrar sensibilitats diverses— a la duresa fiscalitzadora de Junts, que no ha malbaratat ni una sola ocasió de carregar contra el govern d’esquerres.
Com era difícil d’evitar, al nou govern li ha costat posar a rodar tota la maquinària, i això s’ha traduït, per exemple, en el fet que durant els tres primers anys l’únic projecte marca de la casa que ha desplegat ha sigut el de les dos noves llars d’infants públiques al nucli principal de Tortosa, una a Ferreries i una altra al Temple. Estos centres van entrar en funcionament este curs i són la materialització d’una de les principals promeses compartides pels socis de govern.
L’executiu d’esquerres també ha convertit en fets alguns dels projectes impulsats per l’anterior govern en l’àmbit cultural i patrimonial, com l’ampliació de l’auditori Felip Pedrell, el circuit verd de les muralles o la museïtzació de les fortificacions, però la lentitud en el desplegament i el fet que es puguen interpretar com a herència de l’últim govern Roigé, sumat a que encara no els ha lluït, li resta punts. També és a punt de cristal·litzar un segon aparcament als terrenys de Renfe, que ha suposat durant este mandat una icònica regeneració estètica de l’eixample de la ciutat, amb la desaparició del talús de l’antic pont del ferrocarril. La idea també venia d’abans.
El govern de Movem-PSC i ERC, per contra, ha fet un exercici de personalitat i realisme en renunciar als grans projectes de transformació urbanística de les principals artèries o espais de la ciutat que Junts havia anunciat —i tan sols perfilat— en l’últim esprint de l’anterior mandat, sobretot amb la reforma de l’avinguda Generalitat i la plaça Alfons XII. L’alt cost i la falta de finançament han dut el govern actual a mirar cap a altres bandes, com per exemple la reformulació de l’avinguda Lleida per a obrir la ciutat al riu, que hauria de convertir-se en realitat abans del maig del 2027. A més a més, el nou govern ha posat els fonaments d’una regeneració amb mirada llarga dels barris històrics, tant a escala urbanística com social, en aconseguir ser un dels projectes escollits per a ser finançat amb el nou Pla de barris i viles de la Generalitat. Amb una inversió de 25 milions d’euros en cinc anys —l’Ajuntament hi posa un 40 %—, l’equip de govern ho valora com “la subvenció més alta” aconseguida mai i com una fita històrica, i confia que siga un punt d’inflexió que possibilite un nou model de creixement cap a dins, amb un segell diferenciat dels mandats que han vist l’eclosió dels Portals de Tortosa. Habitatge, actuacions socials i la recuperació d’edificis i espais històrics, cosa que inclou l’aprofitament de tot el complex històric de l’antic col·legi Sant Josep, s’encomanaran al Pla de barris.
Mateixos caps de cartell
En l’àmbit més estrictament polític, res fa pensar que les eleccions del maig del 2027 no presenten els mateixos caps de cartell que les anteriors. Meritxell Roigé acaba de ser ratificada per l’assemblea de Junts per Tortosa, i tant Mar Lleixà com Jordi Jordan aspiren a rebre el vistiplau orgànic i de la militància d’ERC i Movem Tortosa respectivament. Si a això se li afegix que l’actual direcció territorial del PSC, si no hi ha revolta d’última d’hora, sembla que està per repetir la coalició amb Movem a la capital i consolidar el lideratge de Jordan, les cartes són clares. La incògnita, com a altres llocs però a Tortosa amb èmfasi especial, serà la fortalesa que assolisca Aliança Catalana, a les mans de l’exsocialista Eduard Rel, i la capacitat de Roigé per a parar el cop i a la vegada no permetre la disgregació de Jesús Som Poble i Junts per Catalunya, que ja ha dit que preveu repetir coalició amb el partit de l’exalcaldessa. El PP presentarà candidatura, amb Joan Arias com a nou arquitecte local, per a intentar tornar al consistori després d’una absència històrica de vuit anys. La CUP mirarà d’allargar un cicle de 12 anys al plenari.
