Jordi Jordan (Tortosa, 1983), llicenciat en Geografia i Història i regidor de l’Ajuntament de Tortosa des del 2011, afronta enguany la seua primera Festa del Renaixement com a regidor responsable de l’esdeveniment. En esta entrevista repassa les principals novetats d’una edició marcada per les arts renaixentistes i l’obertura de nous espais patrimonials.
La Festa arriba a la 29a edició. Amb quin estat de salut diria que es troba actualment?
La Festa gaudix d’un bon estat de salut. Així ho confirma també l’estudi que vam encarregar a la Universitat Rovira i Virgili durant este mandat. Els visitants li atorguen una valoració superior al 9, una puntuació molt alta per a una festa de recreació històrica. A més, és interessant veure que com més lluny venen els visitants —especialment els internacionals—, més elevada és la valoració que en fan. També la ciutadania de Tortosa la puntua molt positivament. Tot plegat demostra que la Festa del Renaixement continua sent un revulsiu econòmic, cultural i turístic per a la ciutat. No obstant això, és important continuar innovant perquè la programació no caiga en la repetició. Cada any cal incorporar nous espectacles i noves propostes.
El fil conductor d’enguany són les arts renaixentistes. Per què s’ha escollit esta temàtica?
És una proposta que ens va fer arribar la direcció de la Festa amb la voluntat de reforçar el contingut històric de la programació. Les arts renaixentistes permeten explicar què va representar el segle XVI des del punt de vista cultural i artístic, amb el retorn als models clàssics. Enguany els visitants podran descobrir este llegat a través dels nous viatges historicoartístics, que posaran en valor tant el patrimoni de Tortosa com l’art i la cultura del Renaixement.
Quines són les principals novetats d’esta edició?
En destacaria tres. En primer lloc, els nous viatges historicoartístics. En segon lloc, el projecte Renaixement Gastronòmic, que promou la cuina històrica. I, finalment, la possibilitat de descobrir espais patrimonials que s’han rehabilitat recentment, com les noves passarel·les i les galeries subterrànies del castell de la Suda o la mateixa catedral.
El Centre d’Interpretació del Renaixement també incorpora una nova experiència interactiva. Què hi trobaran els visitants?
Les noves tecnologies també formen part d’esta aposta per la innovació. Al Centre d’Interpretació hem posat en marxa un nou espai audiovisual interactiu que permet descobrir els tapissos renaixentistes de Tortosa, actualment exposats al Museu Metropolità de Nova York. També hi ha un fotomaton on els visitants se poden fer una fotografia ambientada en l’època i rebre-la al mòbil. A part, també vull destacar l’estrena del videomapatge sobre la muralla del castell, visible des de la plaça de la Immaculada de Remolins.
Els viatges historicoartístics obrin espais monumentals que fins ara no es podien visitar.
Alguns sí i d’altres no. L’objectiu principal és explicar les arts renaixentistes, però aprofitem també per a donar a conèixer espais recuperats. Els dos viatges historicoartístics previstos a les galeries subterrànies i a les muralles del castell de la Suda van exhaurir totes les entrades en poques hores, un fet inèdit. A la catedral, el recorregut recrea la trobada entre Felip II i el bisbe Adrià VI i permet descobrir elements tan destacats com la reixa renaixentista, el cadirat o el retaule renaixentista. Als Reials Col·legis també s’han programat dos viatges que combinen literatura, música i arquitectura. Estos recorreguts unixen la temàtica de l’edició amb la descoberta del patrimoni.
També s’ha habilitat una visita lliure al nou passeig de les muralles del castell de la Suda.
Sí. Com que intuíem que moltes de les visites guiades exhauririen les places, hem incorporat un recorregut lliure per les noves passarel·les perquè qualsevol persona puga recórrer este espai.
Com s’ha treballat amb el sector de la restauració per a divulgar la cuina del Renaixement?
Volíem donar més protagonisme a la restauració local. La Ruta de la Saboga i les tavernes són un element consolidat de la Festa, però creiem que també calia posar en valor els restaurants de la ciutat. Per això impulsem el projecte Renaixement Gastronòmic–Sud Gastronòmic, en col·laboració amb l’associació Plat i Got. A la plaça del Mercat hi haurà demostracions gratuïtes de cuina basades en receptaris del segle XVI. La inauguració anirà a càrrec de la xef Ada Parellada i també hi participaran cuiners de set restaurants de Tortosa. Pensem que esta iniciativa contribuirà a promocionar la restauració de qualitat i la cuina històrica.
Quins han sigut els principals reptes en l’organització d’esta edició?
El primer ha sigut tindre a punt els nous espais patrimonials perquè poguessen formar part de la Festa. També ha sigut un repte incorporar més de trenta espectacles nous, tant de companyies internacionals com locals. I, com cada any, hi ha tota la logística d’un esdeveniment d’estes dimensions, que implica molts departaments de l’Ajuntament i que només és possible gràcies a la implicació de les entitats, els grups de recreació i els centenars de voluntaris.
Precisament, quin paper tenen els voluntaris i les entitats?
Són imprescindibles. La Festa no seria possible sense les entitats de Tortosa, que organitzen una part molt important de la programació i que cada any aporten noves iniciatives. També els grups de recreació locals i els voluntaris tenen un paper fonamental. Jo mateix vaig ser voluntari a la primera edició i sé què representa viure la Festa des de dins. Per això només puc expressar-los el meu agraïment. Són una peça clau de l’èxit de la Festa del Renaixement.
Enguany la programació supera els 500 passis d’espectacles.
Esta edició comptarà amb més de 500 passis, una cinquantena més que en les últimes edicions. Mantenim els grans clàssics, que són els que donen identitat a la Festa, però alhora incorporem moltes estrenes. Entre les novetats destacaria l’espectacle d’acrobàcies que es podrà veure dos nits a la plaça de l’Ajuntament amb catorze artistes; un dels millors espectacles de foc de França, que actuarà al pati dels Josepets; les propostes del Balneari del Porcar; un prestigiós espectacle de titelles procedent d’Estònia i els Quadres Renaixentistes, unes figures itinerants inspirades en pintures de l’època. Hem volgut oferir una programació variada perquè el públic hi trobe els actes de sempre, però també propostes que mai abans s’havien vist a Tortosa.
Mirant més enllà d’esta edició, quin ha de ser el futur de la Festa del Renaixement?
Cal continuar en la mateixa línia de preservar l’essència popular de la Festa, però innovar cada any amb nous espectacles i noves experiències. També hem de continuar recuperant espais patrimonials perquè la Festa siga una oportunitat per a redescobrir-los. Finalment, crec que tenim marge per a promocionar encara més la Festa del Renaixement fora de Tortosa. L’estudi de la URV així ho apunta. Si aconseguim augmentar-ne la projecció exterior, podrem atraure encara més visitants i consolidar-la com una de les grans festes de recreació històrica del país.
