La història és molt sàvia. I als llibres d’arxius es troben registrats fets històrics que expliquen els canvis de fenòmens meteorològics excepcionals esdevinguts en diferents períodes. Alguns els tinc reflectits als meus llibres d’història, després d’haver copiat el que ja havia trobat escrit, sobretot als llibres parroquials. Com foren moments de fred intens en què el riu Ebre quedà glaçat i podia travessar-se el seu curs a peu d’un costat a l’altre per sobre del gel. Altres que estava sec i només hi baixava un fil d’aigua. I ben sovint que les fortes pluges torrencials, sobretot a la tardor, desbordaven la llera del riu i inundaven la ribera. Trobem a diferents pobles riberencs senyals que indiquen on havia arribat l’aigua de la torrentada, amb la data i l’any del succés. O riuets com el Canaletes, que a la porta del Santuari, a més d’un metre del terra, hi ha el senyal d’on havia arribat l’aigua que baixava dels Ports.
Anys que la secada era tan gran que arribaven vaixells de gra a Vinaròs que es distribuïen pels pobles per nodrir els afamats habitants quan el pa era la base essencial alimentària de les persones. També quan feia anys que no plovia, els ajuntaments repartien gra de blat i ordi que el tenien reservat a les sitges municipals per poder-lo sembrar després d’anys sense collites. I les grans obres que es realitzaven als pobles, sobretot a les esglésies quan en anys d’abundància de producció agrícola per les bondats de les pluges freqüents, els substanciosos tants per cent dels delmes que cobraven els clergues parroquials podien emprar-los en millores dels temples parroquials. I encara d’història general explicada a l’Antic Testament dels set anys d’abundància i els set d’escassetat d’Egipte. O el pas dels exèrcits cartaginesos proveïts d’elefants travessant la carena dels Alps per atacar l’Imperi Romà, per l’escassetat de neu existent. La història és sàvia i els fets deixats escrits pels que ho van viure així ho demostren.
Els canvis climàtics, per tant, han estat constants durant segles. Grans erupcions volcàniques podien fer canviar el clima durant uns períodes de temps, terratrèmols i incidències. La cendra i els núvols que provocaven tapava la projecció del sol i provocava el canvi del normal comportament meteorològic. Però els canvis climàtics que vivim actualment són diferents. Ara és l’home i la seva acció el que pot fer canviar el comportament climàtic de la Terra. L’escalfament del planeta és una realitat cada dia més palpable. Fa anys que s’observa i els tècnics en la matèria alerten dels perills que això pot suposar pel futur de la humanitat. Als pols es va fonent el gel i les neus perpètues a les serralades de més de tres mil metres d’alçària retrocedeixen. El nivell del mar puja, les pedregades que queien de tard en tard ara es produeixen tot sovint. Tots aquests fenòmens diferents als habituals afecten l’ambient, l’agricultura i tota la humanitat i deixen de ser excepcionals. Els grans rius d’Europa baixen mig secs i s’han hagut de parar algunes centrals nuclears i altres indústries que hi depenen. Les calorades d’aquests darrers anys representen un advertiment que caldria fer-ne cas. Són advertiments que recelen grans mals sobre les persones i els diferents sectors de l’economia.
L’ús dels carburants fòssils hom diu que en són la causa principal, sobretot el petroli i el carbó. I també la desforestació i els canvis de conreus passant de tradicionals a intensius que produeixen efectes hivernacle. Si això és així, com no es busquen solucions urgents? Deixant passar el temps, tots en podem pagar les conseqüències i potser hi arribarem tard.
A la Ràpita fa dos o tres anys que l’aigua de la badina dels Alfacs arribava a 28 graus quan normalment uns anys abans estava a 23 i a la gent els semblava exagerat. Aquest estiu ja ha arribat a 32 i els banyistes encara ho entenen menys. Més que refrescar-se dins el mar, la sensació és que s’entra dins d’una banyera d’aigua calenta. Inclús per les aixetes de l’abastament públic l’aigua baixa a temperatures inusuals. En diferents zones, les nits són tòrrides i no es pot dormir. La calor es fa insuportable per als treballadors a l’aire lliure. Els aires condicionats han de funcionar sense parar. El consum elèctric cada cop és més alt. El medi ambient cada dia se l’ataca més per l’acció climàtica i pels remeis que hi posem els humans, necessaris per a la nostra comoditat.
Les alarmes existeixen quan els grans mandataris lluiten pel domini del petroli. Les grans empreses del sector han guanyat més diners amb uns mesos que durant diferents exercicis passats durant tot l’any. Això ve de lluny, però el president Trump i altres dirigents mundials (Xina, Índia, Rússia, Japó, Alemanya…) hi haurien de posar remeis urgents i preventius. Altrament, ningú pot saber quin serà el nostre futur però les incerteses queden penjades a l’aire i, si les temperatures segueixen pujant, el canvi climàtic causa més catàstrofes i no s’hi fa res, el preu que pot pagar la humanitat té uns riscos de magnituds que actualment ningú no pot preveure.
