L’any 2009 se va detectar al marge esquerre del delta de l’Ebre, procedent d’unes instal·lacions d’aquariofilia de l’Aldea, l’espècie Pomacea maculata, el caragol maçana, originària de la conca amazònica de l’Amèrica del Sud i considerada una de les 100 espècies invasores més perjudicials del món, per la ràpida capacitat d’adaptació a l’entorn com a animal d’aigua dolça i perquè es menja la planta de l’arròs quan està creixent i és tendra. Durant 17 anys, la lluita contra l’invasor de part dels productors d’arròs i de l’Administració no ha donat grans fruits més enllà d’haver evitat l’enfonsament de la producció d’arròs, que no és poca cosa. La plaga havia evolucionat amb una presència relativament normalitzada a l’esquerra i era més aviat testimonial a la dreta, però les inundacions de la passada tardor, en què la gran quantitat d’aigua va comunicar camps, desaigües i canals de rec i va inutilitzar malles de contenció, han permés al gasteròpode fer un salt quantitatiu amenaçador, fins a colonitzar més del 70 % de les parcel·les de l’hemidelta dret, al Montsià, i més del 90 % de l’esquerre, al Baix Ebre. “En les inundacions de l’any passat, dos o tres mil hectàrees van estar dies inundades amb el mateix nivell d’aigua i el caragol va proliferar per noves parcel·les”, detalla a esta publicació el president de la Comunitat de Regants de la Dreta, Antoni Almudever. A l’estiu, quan els camps estan tots inundats, i més encara en circumstàncies de calor extrema i constant, és quan el caragol s’escampa i es reproduïx més, i quan no hi ha cap mètode de combat directe. A la tardor, els pagesos fan tractaments de saponina, l’arma més eficient que tenen actualment. La saponina és un extracte natural de camèlia, que s’ha demostrat excel·lent per a matar els exemplars d’esta espècie sense afectar el medi ambient. En pots matar “amb sort” un 80 %, concreta Almudever, suficient perquè no es veja compromesa la collita d’arròs de l’any següent.
Al límit
Ara, però, el nivell d’infestació és tal que, segons el president dels Regants de l’Esquerra, Javier Casanova, la situació és “límit” pel que fa a una hipotètica afectació a la sega. “Fins ara, amb un tractament de saponina a la tardor, te’n podies sortir per a fer la collita l’any següent, ara ja estem plantejant fer dos tractaments de saponina a la tardor o un a la tardor i un altre de preventiu a la primavera i creuar els dits, perquè la densitat de plaga és espectacular. Jo no l’havia vist mai”, assegura.
Casanova reclama que “se reactive amb contundència” la comissió tècnica del Grup Ad Hoc del caragol maçana, que implica el Departament d’Agricultura, l’IRTA i el sector arrosser. “Tothom s’havia relaxat una mica i no ens podem adormir”, lamenta el president dels regants del marge esquerre, que alerta: “Si entrem en col·lapse, col·lapsarà el Delta, no només a nivell econòmic sinó també a nivell ambiental”. El director dels Serveis Territorials d’Agricultura a les Terres de l’Ebre, Toni Espanya, assegura que la comissió, encara que no siga amb el nom Ad Hoc, continua vigent i que, de fet, s’ha reunit dos vegades des que ell va accedir al càrrec el passat mes de març, i que la qüestió també és objecte de la Taula Sectorial de l’Arròs.
El departament també ha incrementat els ajuts per a la compra de productes amb saponina i hi destinarà enguany, corresponent a la campanya que ha acabat ara, 851.943 euros, un import que representa un increment de prop del 40 % respecte de la convocatòria anterior. En total, els ajuts beneficiaran 451 productors d’arròs i cobriran el 75 % del cost dels productes fets a base de saponines. En este sentit, però, Unió de Pagesos reclama que el pagament d’estos ajuts no es retarde. “Encara se’ns deuen els de 2025 de la saponina. Els del 2024 els van pagar el 14 d’agost del 2025, però enguany encara no s’ha pagat”, ha reclamat Josep Antoni Vidal, responsable del sector de l’arròs del sindicat agrari.
Més enllà de la saponina
A banda de la saponina, altres instruments de combat són la introducció puntual d’aigua salada als camps d’arròs més propers al mar i a la xarxa de reg comunitària, ja que l’aigua de mar provoca una mortalitat del 100 % en el caragol; les batudes manuals i la sembra en sec, que va començar a estendre’s a l’esquerra fa una dècada, però amb la densitat assolida actualment, el caragol també té capacitat d’hivernar en terreny sec i els camps continuen sent un reservori de caragols, coincidixen Almudever i Casanova. També s’està comprovant que la crema de palla després de la sega pot resultar efectiva.
UP demana la introducció d’altres productes contra la plaga del caragol maçana que s’utilitzen a Sud-amèrica. “A Europa no es poden fer servir, però l’arròs sud-americà el portem aquí”, se queixa Vidal, en declaracions recollides per l’Agència Catalana de Notícies.
“La saponina és una solució any a any, sense la previsió d’eliminar la plaga, que és el que caldria”, constata Almudever. “Hem de poder conviure sense generar uns sobrecostos insuportables per al pagès”, exposa Casanova. Toni Espanya fa un exercici de realisme: “La situació que ens ve és d’una presència massiva i, per tant, el que hem de fer és donar instruments als pagesos perquè puguen, de moment, conviure amb el caragol a l’espera de trobar mètodes eficaços d’erradicació massiva, que ara per ara no els tenim”.
En l’àmbit més experimental, s’estan fent proves amb el cranc blau, una altra espècia invasora, com a depredador del caragol. Se conclou que al riu, el cranc blau pràcticament ha erradicat la presència de caragol, però utilitzar-lo a tot el Delta és una arma de doble tall perquè en pot posar en risc la biodiversitat. “No és una pràctica que vegem que es puga aplicar de forma generalitzada, però podria servir puntualment en certs llocs”, sosté el responsable d’Agricultura a les Terres de l’Ebre. Des de la Comunitat de l’Esquerra, Casanova es mostra escèptic amb l’eficiència del cranc però transmet que “en els desguassos on hi ha peix, hi ha menys caragol i menys postes d’ous, alguna espècie se’ls menja”. La lluita biològica sempre ha sigut una via sobre la taula, però fins ara no hi ha hagut avenços significatius.
crisi de preus La revifada de la crisi del caragol maçana, a més a més, plou sobre un context de crisi de preus al sector, cosa que se suma a l’increment del preu del combustible i a les restriccions de l’ús de fitosanitaris imposades des d’Europa. El valor de l’arròs se situa entre els 30 i els 33 cèntims d’euro per quilo per a la present campanya, un preu que queda molt lluny dels 46 cèntims obtinguts l’any passat i dels 60 cèntims de fa dos anys.
Una altra mesura que s’està estudiant per a ajudar els arrossaires afectats per la plaga és l’equiparació de la bonificació de mòduls de l’IRPF perquè els pagesos de l’hemidelta dret tinguen la mateixa que els de l’esquerre. Per l’afectació del caragol maçana, fins ara la reducció era de l’11 % a la dreta i del 33 %, a l’esquerra.
Trampes amb atraients i cranc blau, l’última mesura alternativa que es posa a prova
Durant tots estos anys de lluita contra el caragol maçana s’han testat algunes solucions que no han tingut prou èxit i s’han posat sobre la taula algunes alternatives que ni tan sols s’han arribat a provar. Un dels mètodes amb el qual sí que es van fer proves va ser la sectorització: delimitar i aïllar sectors de la xarxa arrossera per a dixar-los nets de la plaga. També es va plantejar la introducció de nematodes (una espècie de cucs) que exercixen de paràsits d’alguns caragols. En l’àmbit de la lluita biològica, se va creure que el capó reial se podia convertir en un dels depredadors més efectius del caragol o que hi havia espècies de gamba gegant d’aigua dolça que podien fer este paper, però la introducció de depredadors de fora sempre ha generat moltes reserves.
La UPC va proposar l’ús de sons estressants per a eliminar el caragol, però no ha transcendit que se n’hagen fet estudis concloents. Una altra de les opcions plantejades va ser la instal·lació de barreres electrificades, començant pel riu per a evitar que el caragol el remuntés, però està possible solució va encallar per un conflicte de patents.
Preguntat per les alternatives a la saponina, el director territorial d’Agricultura, Toni Espanya, enumera que les opcions passen, ara per ara, per la salinització de camps i la crema de palla després de la sega. Explica que el departament està promovent la recerca amb trampes amb atraients i cranc blau com a depredador, en llocs puntuals on no es puguen generar impactes ambientals. “No descartem altres fórmules de combat i escoltarem totes les propostes que ens arriben des del sector”, obri la porta.
