Fa 88 anys era diumenge, i l’endemà dilluns dia 3 els feixistes que havien fet el cop d’estat el juliol de 1936 iniciarien la sisena contraofensiva a la Batalla de l’Ebre: la Divisió de Navarra i la 13 anaven pressionant cap a la Fatarella.
El general Vicente Rojo, cap de l’Estat Major Central republicà, escrivia en els seus comunicats, referint-se a la situació del 2 d’octubre: “El enemigo está empeñado en romperse los cuernos o en tirarnos de cabeza al río. Afortunadamente, por ahora està acumulando lo primero”. Però el comunicat franquista referia haver causat 532 morts i fet uns 400 presoners en ocupar la cota 424.
El context és que el 21 de setembre s’havia acordat retirar els Brigadistes Internacionals, uns 30.000 voluntaris. La 15 Brigada, on hi havia un Batalló d’americans a la línia defensiva Riba-roja-La Fatarella-Ascó es van mantenir, fins a la retirada cap a Flix. A més, hi havia brigadistes alemanys i italians que no podien tornar al seu país, perquè allà hi havia un règim feixista, i als russos els esperava una purga per ser sospitosos de fer costat al POUM (partit definit com a marxista revolucionari, escindit del Partit Comunista d’Espanya). Això va fer que molts es mantinguessen al camp de batalla fins al febrer de 1939.
Malgrat que tornaven a casa, el sentiment de desencís i decepció era molt gran i general entre els brigadistes. Al museu de la Fatarella, dedicat als Brigadistes, es poden llegir fragments de les seues reflexions. Jack: “Quan vaig marxar d’Espanya no tenia un futur clar, solament sabia que la República no guanyaria la guerra, i per això l’adeu va ser amarg”. Steph tenia 27 quan va escriure això: “Vaig salvar la vida moltes vegades, però la lluita antifeixista em feia sentir viu. Allà, a l’Ebre, lluitàvem plegats per una causa comuna. Allò sí que era autèntic”.
Quina enveja! Ben bé un segle després tenim molts fronts de conflicte i vivim contraofensives d’ultradreta que mos portaran de nou a governs feixistoides, si no hi posem remei.
Tenim causes comunes per lluitar. L’habitatge, que està a primer pla de l’actualitat, però també el fenomen migratori, la IA, la defensa dels drets i llibertats que tant han costat i ara estan amenaçades (ho veiem en comunitats autonòmiques governades pel binomi PP-VOX). Tot això és autèntic. Tornem a plantar cara. Els que van morir a l’Ebre defensant la legalitat, i tants altres que van fer el mateix, s’ho mereixen. Això sí que només depèn de natros.
