Tot i no haver pogut eludir la crisi generalitzada d’accés a l’habitatge que estos dies sacseja la política estatal, Amposta continua sent capdavantera al territori a l’hora de fer política d’habitatge. El ple ordinari del mes de setembre ha aprovat cinc convenis amb l’Agència Catalana de l’Habitatge que posen a disposició de la Generalitat 2.200 metres quadrats de sòl municipal per a impulsar la construcció de més de 63 habitatges de protecció oficial. L’Ajuntament ha inscrit estos solars al llistat requerit pel Govern, que haurà de determinar la fórmula per a fer-hi pisos: que l’Ajuntament propose un promotor o que la Generalitat trega la promoció a concurs públic.
Els espais estan ubicats als carrers Esparta (dos dels cinc), República, Godall i alcalde Escrivà i s’incorporaran al Pla 50.000 habitatges de la Generalitat, el programa del Govern per a fer habitatge protegit al país. Dos dels solars, els dels carrers República i Godall, havien sigut cedits al municipi per part de la Sareb, que també ha cedit dos solars més als carrers Perú i Professor Esteve Gálvez, on l’Ajuntament també té la intenció de promoure habitatge protegit, un dels instruments —valora l’alcalde Adam Tomàs— per a facilitar l’emancipació dels jóvens. Entre els dos solars sumen 2.900 metres quadrats i la principal opció que preveu el govern local d’ERC és incorporar també al Pla 50.000 estes dos parcel·les, la cessió de les quals està pendent de formalització davant de notari.
Abstenció de junts
Els convenis amb l’Agència de l’Habitatge van ser aprovats amb els vots favorables dels regidors d’ERC i del no adscrit Ángel Martínez, l’abstenció de Junts i del també no adscrit Èric Esteban i el vot contrari de Som Amposta. Esteban, futur cap de llista d’Aliança Catalana, va opinar que el dèficit d’habitatge respon a un creixement de més del 25 % de la població estrangera i al fet que molts propietaris són reticents a llogar-los un pis i els bancs, a donar-los una hipoteca. Sense l’argument xenòfob, el regidor de Junts Xavi Gutiérrez també va opinar que “hi ha habitatge buit que no es posa al mercat perquè no es dona seguretat jurídica als propietaris ni s’incentiva amb bonificacions la posada en lloguer”. Tomàs va respondre que dels més de 400 pisos buits que hi havia a Amposta el 2015, quan ERC va entrar al govern, en queden pocs i que en l’últim any s’han venut més d’un centenar de pisos. “I anirem de la mà de qui siga per a fer habitatge de protecció oficial”, va afegir.
Pel que fa a Som Amposta, German Ciscar va reivindicar un model a través del qual l’Ajuntament compre directament pisos, per a gestionar-ne un parc de més de 200. “En 12 anys només n’han comprat 8”, va retraure a Tomàs, i va afirmar que “l’experiència” amb la Generalitat com a gestora ha portat en alguns casos a la creació de “guetos”. L’alcalde va defensar de nou l’aposta per “gestionar pisos encara que no siguen nostres” i per col·laborar amb entitats del tercer sector, i just en este sentit va anunciar que el pròxim repte de l’Ajuntament és habilitar pisos tutelats per a majors de 65 anys i persones amb necessitats especials —amb la cobertura d’una plataforma de serveis— i pisos per a jóvens de menys de 35 anys en uns terrenys propietat de la Fussmont que hi ha davant de la residència de gent gran, gestionada per esta mateixa fundació de titularitat municipal. La inscripció d’estos terrenys de 10.000 metres quadrats al Pla 50.000 està pendent d’un informe de la Generalitat i, en cas afirmatiu, entraria en joc com a promotora una entitat del tercer sector, que segons fonts municipals hi podria invertir més de cinc milions d’euros per a habilitar uns 65 habitatges en total.
D’altra banda, l’Ajuntament està acompanyant un inversor privat perquè puga construir un centenar de pisos damunt del centre comercial, i l’equip de govern recorda que el Pla de barris i viles també serà una eina clau en la recuperació d’habitatge a la part antiga de la ciutat.
