Enguany fa 25 anys de la mort de Roser Llop. Amb només 39 anys i víctima d’un càncer, la que fou una extraordinària jugadora empordanesa va morir un 13 de febrer de 2001 a Donostia. Els últims anys de vida els va passar a Errenteria amb la seua parella i la seua filla.
Roser va començar a jugar a la seua ciutat natal, a Figueres, amb el conjunt local de l’Adepaf. Després va passar pel Picadero, Betània Patmos i Comansi-Masnou, i, en l’etapa final, pel Dorna Godella, el Juven Donosti i l’Erka Rentería. Els seus principals èxits van arribar amb el Cantaires-Bàsquet Tortosa. Amb l’entusiasta Jordi Angelats a la presidència, el club tortosí es va convertir en el principal referent del bàsquet femení espanyol. En aquella etapa, Llop va tornar a tindre com a companya d’equip Anna Junyer, a més d’altres jugadores de qualitat com Rosa Castillo, Eugene Conner, Carmen Fraile, Ligia Barragan, Pili Bilbao, Linda Page, Kathy Andrikowski, Gina Elies, Elisabeth Cebrián, Concha Zapata, Kim Hampton, Eukenne Murilo, Shamona Mosley, Marta Aragay, Judith Solana, Lali Vila, Gemma Vilaseca i Cristina Reixach. Primer amb Xavier Tubau com a entrenador i, després, amb Miquel Àngel Fornies, Maria Planas i Sílvia Font.
Al club tortosí va culminar la seua etapa més exitosa, amb la consecució del títol de campió de la Lliga espanyola en tres ocasions (1986/87, 1987/88 i 1988/89), quatre títols de la Copa de la Reina i tres de la Lliga Catalana, a més de disputar les competicions internacionals de la Copa Liliana Ronchetti i la Copa d’Europa. Durant esta etapa, el club va competir primer amb la denominació Sabor d’Abans i, després, amb les de Raventós Catasús i Caixa Tarragona.
La temporada 1986/87 va ser el moment culminant d’esta etapa, amb la consecució del triplet: Lliga Catalana, Copa de la Reina i primera Lliga espanyola. La seua marxa voluntària de l’equip el març del 1990, després d’un partit a Tortosa davant el Caja Segovia i abans de finalitzar la temporada, no va ser la més adequada, perquè Roser va ser una de les principals artífexs dels èxits tortosins a la dècada dels vuitanta. També va ser component de la selecció absoluta en 65 ocasions, quan Espanya encara no era una potència internacional.
Amb tan sols 1,66 m d’alçada, destacava per la seua intensitat defensiva, energia, capacitat de treball, coneixement de cada situació del joc i de quan havia de penetrar o assumir un llançament exterior, però sobretot era letal en la culminació dels contraatacs. Va morir una dècada després de la retirada en actiu, però continua en la memòria a Figueres, on el pavelló municipal porta el seu nom, i en el CB Escolàpies, que celebra un memorial. A Tortosa serà recordada com una jugadora fonamental en una etapa daurada i irrepetible del Cantaries.
