Les reparacions de camins després de cada episodi extrem de pluges s’ha convertit en un maldecap i un dispendi de recursos que molts ajuntaments de les Terres de l’Ebre consideren ja inassumible. Entre 2024 i 2026, només als municipis de Roquetes (Baix Ebre), Ulldecona (Montsià), Masdenverge i Amposta s’han destinat a aquest tipus d’actuacions, al voltant de 16,2 milions d’euros, si s’inclouen ajuts d’administracions supramunicipals. Els alcaldes denuncien a l’ACN que els ajuts actuals permeten recuperar el pas, però no sempre executar les obres necessàries per evitar nous desperfectes. Reclamen també més finançament i major capacitat per reforçar estructuralment les infraestructures davant d’episodis de pluja cada vegada més destructius.
Ulldecona (Montsià) és un dels municipis de les Terres de l’Ebre que més danys ha patit en els últims anys en la seva xarxa de camins en cada episodi extrem de pluges. El terme municipal és «molt gran», té 126 quilòmetres quadrats, i com ha lamentat Núria Ventura, fins aquest dilluns alcaldessa, cada gota freda o temporal «els acaba afectant» amb destrosses en una part o altra del municipi que són «brutals i molt quantioses econòmicament». Ventura lamenta que, a més, darrerament, aquests episodis es produeixen més d’una vegada cada any. La darrera tempesta va deixar aquest dissabte una precipitació de 46 litres per metre quadrat al nucli dels Valentins, amb una important pedregada inclosa.
El consistori d’Ulldecona ha incrementat un 68,4% la despesa anual de mantinent i de resposta a l’emergència, des de 2023. Tot i que la partida pressupostària ha passat de 98.000 euros anuals a més 165.000 euros, cada temporal que afecta el municipi provoca danys per valor d’entre 1,5 i 2 milions d’euros, només als camins. En els darrers anys el consistori ha hagut de destinar inversions extraordinàries a la xarxa de vials, com els 627.000 euros del 2024 – finançats al 50% pel Ministeri -, els 3 milions d’euros executats per la Generalitat a la zona afectada per la DANA Alice de 2025 al Montsià, així com un milió més, aproximadament, que ha destinat el Ministeri per reparar els desperfectes a infraestructures pròximes a l’autovia o el tren de la comarca del Montsià.
Xifres milionàries
A Roquetes (Baix Ebre), des de 2024, els aiguats han suposat una inversió en obra feta i executada d’uns 900.000 euros anuals, dels quals el consistori només en rep entre 150.000 o 200.000 euros en ajuts. Prop d’un terç de la població (de 8.600 habitants) viu en disseminats, el terme municipal de Roquetes és de 137 quilòmetres quadrats, i en cada episodi de pluja torrencial, el consistori ha de destinar recursos a les intervencions ràpides i d’urgència per obrir pas als camins, entre 60.000 i 80.000 euros.
Fins al passat 2023, l’Ajuntament de Santa Bàrbara (Montsià) dedicava anualment una partida de pressupostària d’uns 35.000 euros anuals al manteniment de camins. Els consecutius episodis de temporals i aiguats han provocat que la dotació econòmica necessària s’hagi disparat i situat en una forquilla entre els 380.000 i 440.000 euros en exercicis posteriors. Si bé una part important es finança amb recursos supramunicipals, al voltant del 10% del pressupost municipal (4,2 milions d’euros). «Al llarg del temps és totalment insostenible», assegura l’alcalde de la població, Josep Lluís Gimeno.
A Masdenverge (Montsià), si s’acaben concedint totes les subvencions pendents, la inversió total en la recuperació dels camins i infraestructures municipals afectades pels aiguats des de l’any 2020 podria superar els 3,44 milions d’euros. El consistori ja ha destinat i gestionat més d’1,9 milions d’euros en ajuts per a camins i altres infraestructures malmeses pels diferents episodis de pluges torrencials des de 2020. Entre les actuacions més destacades a Masdenverge hi ha les reparacions derivades de la DANA de 2023, amb ajuts que freguen el milió d’euros, com també en el cas de DANA Alice de 2025, amb una subvenció de gairebé 968.000 euros concedida per la Generalitat. Ara estan pendents de dues resolucions de subvencions d’1,5 milions d’euros, una de 967.828,77 euros de la subdelegació del govern espanyol a Tarragona pels aiguats de 2025, i una ajuda de 503.965 euros de la Generalitat per fer front als desperfectes dels aiguats de principis del passat mes d’octubre.
També al Mas de Barberans (Montsià), els darrers exercicis ha calgut fer modificacions de crèdit per incrementar la partida de 15.000 euros anuals per al manteniment de camins, que va acabar costant a l’Ajuntament uns 50.000 euros el 2024 i 16.500 euros el 2025. El consistori va invertir 34.200 euros en la reparació de desperfectes de la DANA de 2023, que es van executar l’any passat. La DANA de 2024 va deixar uns danys per valor de 322.000 euros. La Diputació de Tarragona i la Generalitat van concedir l’any passat ajuts per valor d’uns 300.000 euros, unes actuacions previstes per executar l’any que ve.
En el cas d’Amposta, els danys de les pluges torrencials i aiguats des de 2020 supera els 3 milions d’euros. Segons les dades municipals, els desperfectes ascendeixen a 587.221,05 euros el 2024 i a 1.426.646,51 euros el 2025. Per fer front a aquestes afectacions, el consistori ha aconseguit subvencions per valor de 831.510,11 euros per als desperfectes d’aquests dos episodis, procedents també de les diferents administracions, com la Diputació de Tarragona, la Generalitat i el govern espanyol, de qui està pendent de resolució una resolució. També els aiguats del Glòria de 2020 i els de 2023 van generar uns treballs per valor de 972.136,98 euros, dels quals el consistori n’ha finançat amb subvencions 814.624,71 euros.
Inversions que s’emporten els barrancs
Ara bé, la impotència dels alcaldes és que totes aquestes inversions «se les emporta l’aigua». «La sensació, i moltes vegades és així, és que estàs llançant diners als barrancs», ha dit l’alcalde de Roquetes, Ivan Garcia. «Per molt que es calculin les avingudes i que aportis esculleres, en una hora, desapareix tot», ha denunciat.
Als desperfectes, s’hi suma el caos de planificació que tot plegat genera. Garcia ha posat com a exemple com el projecte que preparaven per millorar el camí de Galatxo, i que tenien a punt de licitar, però que després dels aiguats d’octubre «ja no serveix de res». També a Ulldecona, per exemple, s’estaven executant unes obres per desperfectes de la DANA de 2024, amb un cost de 640.000 euros (subvencionades al 50% per part del Ministeri). Quan l’obra estava a la meitat, un nou temporal «s’ha emportat una gran part de la feina feta». Ventura ha alertat que a més d’incrementar el cost, també es modifica «tota la planificació que dels pròxims anys».
L’alcalde de Roquetes alerta que tot i l’esforç «moltes vegades no se’n surten» i que es veuen obligats a fer inversions, «amb molt risc de perdre-les». «Es fan aquestes actuacions de millora i després la força de la natura és molt superior a nosaltres», ha lamentat. «Estem davant d’un monstre», ha alertat el batlle. «Tot ha variat a l’extrem i poder arribar a fer aquestes obres tan grans, s’escapa, econòmicament i tècnicament, dels recursos propis dels ajuntaments», ha advertit.
Recursos hipotecats
Els alcaldes lamenten que aquesta situació tensa els seus pressupostos, ja que han d’avançar els diners -mentre no arriben els ajuts- i destinar molts recursos humans a refer infraestructures, i sobretot camins rurals. «No només és el personal de les oficines per a la tramitació i la petició de recursos i ajudes a les diferents administracions, sinó també el de la brigada, que ha de reparar i ha de refer molts de punts per a garantir el pas. Fa molts anys que els aiguats condicionen el dia a dia a l’Ajuntament», denuncia Ventura, sobre el cas d’Ulldecona.
La recurrència d’aquests fenòmens ha fet accelerar la resposta per part de les administracions superiors, tant en agilitzar els tràmits com en fer arribar les subvencions, fet que celebren des del ajuntaments. «La Generalitat, després de l’Alice, va fer molta part d’obra directament sense haver de fer la tramitació per part dels ajuntaments. A nosaltres també ens allibera d’una feina important, però, evidentment, encara hem d’avançar molt més perquè estem executant obres en subvencions de la DANA de fa dos anys i hauríem de reduir encara més aquests terminis», ha demanat Ventura.
L’alcalde de Roquetes s’ha sumat a la petició que ja va fer l’alcalde de Santa Bàrbara, Josep Lluís Gimeno, perquè siguin els tècnics de la Generalitat, a través d’Infraestructures.cat, qui assumeixi unes competències que els petits ajuntaments ja no poden abastar. «En lloc de donar feina als ajuntaments, de sol·licitar la subvenció, fer el projecte, licitar-ho, fer l’obra i després justificar-ho, que sigui la mateixa Generalitat, com ja es comença a fer, que ho faci», ha assegurat.
Més enllà de les tensions de tresoreria que tot plegat implica, Gimeno recorda, precisament, que bona part dels desperfectes se solen concentrar «en una època de màxima tensió dins del món agrícola», amb l’inici de les collites de les olives i els cítrics, fet que obliga els ajuntaments a actuar de forma ràpida i resolutiva. «Realment és molt dur no poder donar la sortida als pagesos perquè puguin continuar treballant», assegura l’alcalde, pagès de professió i que compleix el seu primer mandat al consistori (alcalde durant la segona meitat) havent viscut ja tres aiguats de consideració.
Obres més resistents
«El problema principal també és que portem molts aiguats seguits i hi ha infraestructures que no s’acaben d’arreglar mai. Només tenim temps de reparar i reposar per a garantir que els pagesos o els ramaders o la gent del poble pugui passar, però poca cosa més», ha assenyalat Garcia. «No podem fer una reparació ben feta perquè ni tenim temps. Estàvem ultimant algunes de les reparacions de l’octubre del 2025 i de la DANA de 2024 i hem patit aquest episodi a l’octubre i ja tornem a estar al punt de sortida», ha insistit la ja exalcaldessa d’Ulldecona.
Els alcaldes demanen que els ajuts vagin més enllà «de restablir el pas dels camins», i que s’obrin noves convocatòries per fer les obres, inversions més grans, que permetin fer més resistents les infraestructures a aquests episodis de pluges extrems. Garcia recorda que els ajuts actuals no permeten formigonar camins de terra malmesos, «tot i que se sap» que en un altre aiguat, podrien aguantar si estan formigonats. «No es fan millores i tenim camins que any rere any es malmeten i potser invertint una mica més, formigonant estarien bé, però això val tres vegades més i aquests diners no els tenim», ha afegit l’alcaldessa de Mas de Barberans, Daniela Lleixà.
«Realment la feina que s’ha de fer és feina en prevenció», insisteix Gimeno. L’Ajuntament de Santa Bàrbara, apunta, va decidir fa dos anys fer-se càrrec d’aportacions extraordinàries pròpies per valor de 150.000 euros per introduir millores en recents projectes de reparació i, així, «intentar que cada vegada sigui menys dur l’impacte dins del pressupost municipal». Aquest ha estat, de fet, un dels grans cavalls de batalla dels consistoris amb les administracions superiors, sempre reticents a acceptar la introducció de mesures de millora dels projectes en el reconeixement de despesa de les reparacions.
El consistoris reclamen canvis en el sistema d’ajuts de la Generalitat i de l’estat espanyol. En el cas de la Diputació de Tarragona, els ajuts permeten actuacions de millora. L’ens provincial ha concedit 4,8 milions d’euros des de 2024, per a reparar els camins malmesos per episodis meteorològics extrems. Aquesta quantitat inclou les assistències que s’ofereixen als municipis, a través de les quals s’actua de manera urgent per restablir els camins afectats i les subvencions que contribueixen a finançar inversions i actuacions.
Creuen, però, que cal anar molt més enllà i apostar per aportacions de recursos en consonància amb la gravetat d’una situació que no deixa de repetir-se any rere any. «Les Terres de l’Ebre estan dins del focus del canvi climàtic: ha d’haver-hi uns pressupostos estructurals de la Unió Europea, de la Generalitat, de l’Estat central, per poder treballar abans d’aquest tipus de catàstrofes que, per desgràcia, són recurrents aquí al nostre territori i que, d’acord amb tots els indicadors, continuaran així», ha rubricat Gimeno.


