Al Sr. Francesc Blanch Bayo, lo poble de l’Aldea li deu el reconeixement d’una gran i fructífera tasca, una entrega absoluta al servei del seu poble sense pensar ni en hores, ni en lleure, repelant hores a família i descans. Lo seu objectiu va ser engegar i cloure gestions per aixecar lo nostre municipi de la mediocritat, a més, aquest treball el va dur a terme amb uns recursos molt limitats, com li vaig sentir dir molts cops, “vam començar a treballar pel poble en una màquina d’escriure, una taula en tres potes i un parell de cadires”, una frase que resumeix les condicions de grans sacrificis en les que amb Paco, els regidors, els consistoris sancers, treballadors municipals i veïnat en general, van haver d’abocar per a situar a la via del progrés el nostre municipi.
Fruit del treball impagable de la Junta de Segregació, lo 21 d’abril del 1983 la independència estava assolida, però pels carrers corrien els desaigües i els mínims serveis bàsics ni tan sols existien. Lo nou Ajuntament tenia al davant un esforç titànic, però de mica en mica ens vam dotar d’autonomia administrativa i serveis bàsics que van anar dignificant lo poble. Aixecar l’Aldea no va ser fàcil, personalment vaig tindre el privilegi de viure al costat de Paco aquell creixement municipal en forma de ficar-li “cara”, durant vint anys, en fotografies i imatges al treball dels seus governs i consistoris, casualitats de la vida, després ho vaig viure, “en carn pròpia”.
Ara i avui podem repassar la seva petjada al capdavant de l’Ajuntament, és lògic trobar llums i ombres, no tot a gust de tothom, encerts i errades, però són tantes les obres, els canvis, els serveis, les millores socials, culturals, econòmiques i estructurals que no cabrien en aquest escrit.
Però cal destacar alguns punts força significatius, la seva mirada de futur en la compra de terrenys municipals on al llarg dels anys s’han anat implantant un gran nombre d’equipaments i serveis municipals. Blanch sentia passió per la nostra terra, prova d’aquesta estima incondicional va ser la seva voluntat, capacitat i ferma convicció per promoure, acompanyar i acollir el moviment antitransvasament, lo seu immens lligam amb les Terres de l’Ebre el va fer ser dels pocs càrrecs públics abanderats en defensa contra l’agressió que s’iniciava contra el territori, va ficar discurs, càrrec, locals públics i carisma per a aturar l’espoli del nostre riu.
L’altra gran lluita va ser interna, l’Aldea de sempre havia patit una certa divisió de poc sentit entre els seus dos grans nuclis, Paco Blanch va treure les seves millors habilitats polítiques per aconseguir que la unió fos la força guanyadora al pensar i fer de la gran majoria d’aldeanes i aldeans. Amb el seu caràcter vehement, molts cops peculiar, però quasi sempre pragmàtic, va saber tocar totes les singularitats de la societat aldeana per fer entrar el veïnat al sac de la unitat general, lo paradigma són les primeres festes majors de l’Aldea el 1992. Aquesta herència s’ha d’anar perpetuant amb un esforç diari, és un tresor social que hem de continuar custodiant cada dia, sense menysprear ni oblidar l’esforç que va costar que totes i tots, pensem com pensem, som respectables ciutadans, aldeanes i aldeans orgullosos d’un poble fruit de la UNIÓ.
Moltes gràcies, Paco, agraïts de tot Sr. Alcalde, segur que ara que no et tenim et trobarem més a faltar, però la teva obra i la teva memòria ens acompanyaran per sempre quan volguéssim furgar en la història recent d’aquest estratègic i orgullós poble de les Terres de l’Ebre, descansa en pau ALCALDE.
