Professors i estudiants de la UOC no deuen haver notat gaires canvis amb el confinament.
La naturalesa en línia dels nostres ensenyaments fa que haguem pogut continuar amb normalitat l’activitat. Però som conscients que hi ha estudiants i professors que poden estar passant situacions personals complicades. Per això hem adoptat mesures de flexibilització en el lliurament d’activitats i farem virtuals les proves finals.
L’ensenyament presencial també haurà d’adaptar-se a l’anomenada “nova normalitat”?
Està clar que sense Internet i les eines telemàtiques ningú hauria pogut acabar el curs. Caldrà veure quin és l’efecte que tindrà quan acabi la crisi aquest ús sobtat i intensiu de l’educació en línia.
Vostè es va formar presencialment i ha acabat ensenyant virtualment. Quin és el model òptim?
Hem de deixar de parlar de la dualitat presencial/virtual per anar cap a sistemes integrats, on l’ensenyament s’adapti a les necessitats de cada estudiant. A més, depenent dels objectius i estructura de cada universitat, aquest sistema podrà ser més presencial o virtual. Hi ha àmbits del coneixement, com la medicina, on la presencialitat continuarà tenint un pes important.
De fet, la UOC va obrir el camí i ara ja totes les universitats presencials fan formació en línia.
Totes tenen campus virtuals. Però encara els falta camí per córrer en molts camps, com per exemple en els recursos d’aprenentatge, l’avaluació o la gestió administrativa. L’ensenyament virtual té un gran potencial de creixement, però les universitats encara han de fer un esforç d’inversió important per canviar les seves estructures i per potenciar la innovació pedagògica en e-learning.
La presencialitat encara és un escull per a l’avaluació.
La UOC fa proves finals presencials. Però això també evolucionarà en el futur. Estem liderant un projecte europeu (TeSLA) que desenvolupa un sistema per a verificar l’autoria dels exàmens amb reconeixement biomètric.
Fa 25 anys que va començar la UOC. Quanta gent s’ha graduat?
Més de 80.000 estudiants. Avui som una comunitat de 200.000 membres. A Terres de l’Ebre s’han graduat 1.171 estudiants i ara n’hi ha 769 de matriculats.
Els matriculats al primer curs, 1995/96, van ser uns aventurers.
Eren 200. Encara no existia Google! I per matricularse a la UOC se’ls demanava ordinador, accés a Internet i unes mínimes habilitats tecnològiques. Uns requisits que en aquell temps no tenia tothom i podien suposar una important barrera d’entrada.
El model UOC va ser pioner a nivell mundial, i moltes universitats van voler imitar-lo.
Al principi es van haver de dissenyar navegadors ad hoc i gestors de correu electrònic, i es van produir innovacions tecnològiques per a donar resposta a demandes de noves comunitats com la UOC. Ens hem dedicat a ensenyar el nostre model de campus virtual arreu del món. Jo mateix vaig estar a Argentina assessorant universitats que volien fer la transició en línia. El nostre model es basa en l’accessibilitat, la flexibilitat (no som una universitat a distància, sinó sense distàncies), la inclusivitat i la qualitat.
L’actual crisi ha agafat amb el pas canviat moltes empreses que no havien teletreballat mai.
Estem ajudant empreses a liderar equips poc acostumats a treballar de manera virtual. Han de resoldre esta mancança per a fer front a futures crisis i, a més, fer-ho ràpid.
Com veu el model universitari actual a les Terres de l’Ebre?
Penso que és un bon model de convivència i complementarietat tant en concepte com en oferta. Amb tots els canvis que hi pot haver en la nostra societat, la col·laboració entre elles, compartint les seues experteses, serà essencial per a continuar oferint una oferta formativa de qualitat, adaptada al territori i per a fer front, també, als nous reptes que tindran al seu davant, com el nou mercat laboral que vindrà, la internacionalització i mobilitat d’estudiants, o el desenvolupament d’una recerca cada cop més interdisciplinar i més complexa.
Vostè és matemàtic i doctor en Economia. Amb la crisi que ens ve, li surten els números?
La situació és molt crítica. La caiguda de l’economia espanyola en el primer trimestre de l’any (5,2%) duplica la màxima caiguda durant la crisi financera. L’atur ha crescut més d’un 9% respecte al mes anterior, a Catalunya tenim més de 700.000 treballadors en ERTO i som molt dependents del turisme, un dels sectors més afectats.
Done’m algun motiu per a l’esperança.
Que hi ha sortida. Un dels principals problemes d’una crisi com esta és la incertesa, perquè malgrat les mesures dels governs, mai no saps del tot com reaccionarà el consumidor. La bona notícia és que tenim una certesa: trobarem la vacuna. Entretant, cal protegir al màxim l’ocupació, establir mecanismes per a sostenir les rendes i injectar liquiditat per a resoldre els problemes de finançament de les empreses.
