GRUP L'EBRE

El GRUP L'EBRE està format pel conjunt d'empreses i mitjans de comunicació nascuts o vinculats al Setmanari L'EBRE, una capçalera de periòdic -sempre de periodicitat setmanal, al llarg de tota la seua història-, que situa els seus antecedents a la segona meitat del segle XX, ara fa ja seixanta-cinc anys.

Actualment la denominació GRUP L'EBRE identifica al grup multimèdia de comunicació local, de referència els últims trenta anys a les Terres de l'Ebre, que al llarg del temps s'ha adaptat als canvis del món de la comunicació, passant a operar per mitjà de tres empreses bàsiques, en diferents formats, i en múltiples mitjans de comunicació:

• Setmanari L'Ebre SL: és empresa editora del Setmanari L'Ebre; i l'editora del nou diari digital www.setmanarilebre.cat
• Imagina Ràdio SL: és empresa titular de la freqüència Imagina Ràdio al 103.9 FM; l'editora del diari digital www.imaginaradio.cat; i la gestora de la freqüència Hits Ràdio (106 FM).
• LIARBA Comunicació SL (anteriorment L'EBRE TV SL): és empresa que co-gestiona la TDT Canal Terres de l'Ebre, i el diari digital www.ebredigital.cat, com a sòcia de l'empresa mixta Ebre Digital SL. I és també titular d'una segona freqüència TDT.

SETMANARILEBRE.CAT

L'any 1997 es va crear el primer domini digital del Setmanari L'Ebre, éssent llavors un dels primers que es posava en marxa a la demarcació de Tarragona. El mateix domini va convertir-se anys més tard en el primer diari digital del GRUP L'EBRE, amb el nom de www.ebredigital.cat. Un domini que actualment continua operatiu, però més vinculats a la producció audiovisual que genera Canal Terres de l'Ebre, de la mateixa forma que el digital www.imaginaradio.cattambé està vinculat a la producció radiofònica.

Amb aquest antecedents i vincles, el domini www.setmanarilebre.cat (operatiu a la xarxa des del 2018), se reestrena el 24 d'agost de 2021 com el nou diari digital del Setmanari L'Ebre, amb vocació de convertir-se en referència informativa també en l'entorn digital i amb informació diària, ja que està vinculat directament a la redacció del periòdic de referència, el propi Setmanari L'Ebre.

www.setmanarilebre.cat està estructurat en les següents seccions: Terres de l'Ebre, Política, Economia, Societat, Cultura, Esports i Opinió, afegint una secció de vídeos audiovisuals. El nou diari digital compta amb el reconeixement i suport del departament de Presidència del Govern de la Generalitat de Catalunya.

SETMANARI L'EBRE

El perìodic de paper és un setmanari local i comarcal que tracta la informació general de les Terres de l’Ebre. Nascut amb el número 1 el dia 30 de novembre del 2001, fruit de la fusió de les capçaleres L’Ebre i La Veu del Baix Ebre, edita 50 exemplars anuals amb una tirada de 5.000 exemplars i una audiència de 25.000 lectors. Es distribueix a tots els quiscos i llibreries de les quatre comarques de l’Ebre (Baix Ebre, Montsià, Terra Alta i Ribera d’Ebre), i també en llibreries especialitzades en premsa comarcal de Tarragona i Barcelona.

S'imprimeix en format tabloide i el dia de tancament és el dijous al migdia, i la data de publicació, tots els divendres.

ORÍGENS

El Setmanari L'Ebre acumula i representa una llarguíssima tradició de premsa tortosina i ebrenca. És un mitjà dipositari de gran part de la història més moderna de les Terres de l’Ebre (des de la dècada dels anys cinquanta ençà), i és la gran hemeroteca per a tot el territori del sud de Catalunya.

• LA VOZ DEL BAJO EBRO/LA VEU DEL BAIX EBRE L’any 1957 es crea La Voz del Bajo Ebro. És l’únic mitjà autoritzat en la dictadura i que recupera la tradició informativa de la ciutat de Tortosa, on convivien fins a quatre diaris abans de la Guerra Civil, que va trencar la rica història i tradició informativa a cavall del final del segle XIX i el començament del segle XX. Posteriorment, ja a l’any 1990, quan Joaquim Rambla es va convertir en el director del mitjà, la capçalera es va catalanitzar i va passar a dir-se La Veu del Baix Ebre, quan el mitjà va assumir una visió més catalanista i no exclusivament conservadora com en els seus orígens. La capçalera va deixar d’existir l’última setmana d’octubre del 2001, per donar pas a La Veu de l’Ebre, després d’haver-se publicat setmanalment durant 44 anys.
• EBRE INFORMES L’any 1978, al mes de gener, naix Ebre Informes. Incorpora des del primer dia el concepte Terres de l’Ebre, una visió territorial compartida pels sectors progressistes i democràtics, principalment de Tortosa, però també d’Amposta (posteriorment es van escindir per crear el setmanari Migjorn). El mitjà va ser membre fundador de l’ACPC, coetani de les principals capçaleres de Catalunya que van acabar convertint-se en diaris de referència en la premsa comarcal de Catalunya (El Punt, Regió 7, Segre...). El fundador va ser Josep Bayerri i entre els seus directors han sigut Artur Gaya i Josep Lluís Villa, amb els quals es va produir una primera fusió amb el setmanari Migjorn l’any 1989. Aquesta capçalera va estar sortint al carrer setmanalment durant aproximadament 17 anys, fins que a l’any 1995 va passar a dir-se L’Ebre.
• MIGJORN L’any 1983 va nàixer el setmanari Migjorn, amb redacció central a Amposta, i dirigit també a la comarca del nord de Castelló, el Maestrat. El seu creador i primer director va ser Josep Lluís Ripollés i l’últim director va ser Josep M. Arasa, que va protagonitzar la fusió amb Josep Lluís Villa per acabar creant un mateix mitjà, durant uns anys amb capçalera compartida: Ebre Informes/Migjorn. Així per tant, el Migjorn va existir com a capçalera individual durant 6 anys, i 12 si es compta la coexistència compartida.
• L’EBRE L’any 1995 naix el setmanari L’Ebre, sota la direcció de Josep Lluís Villa, que va iniciar la transformació definitiva de la premsa comarcal ebrenca cap a plantejaments definitivament professionals (paper premsa i rotativa, distribució a les quatre comarques, professionalització dels periodistes, informatització i equips autònoms d’edició...). Aquest mitjà va associar-se durant un temps amb El Punt i va repartir com a encartament, tant aquest diari com la revista Presència, convertint-se en un revusliu sense precedents al territori pel que fa a la seua expansió i progressió. L’últim número va sortir a l’octbure del 2001, la setmana abans de l’aparició de LA VEU DE L’EBRE, després d’haver-se editat durant 6 anys.